https://www.diba.cat/documents/429042/b857fa27-797b-475b-949a-d8e06308319b
Habitatge aïllat situat en solar de grans dimensions, amb terrassa, jardí i zones d’esbarjo orientats a migdia. Edifici principal compacte, de dues plantes i golfes des de l’accés, i una planta més sota rasant per salvar el desnivell del terreny, amb coberta a dues vessants paral·leles a les façanes principals. Aquestes presenten els capcers esglaonats amb formes arrodonides als cantons, destaca l'òcul central (inscrit en un rombe i decorat amb elements vegetals), que correspon a la zona de les golfes, i el conjunt de set finestrals amb arc d’ogiva de la planta primera, tota l’ornamentació és d’estil modernista amb elements eclèctics. Adossats a la façana, i en l'espai que resta entre la porta d’accés i les finestres, hi ha dos bancs d'obra amb el respatller de formes ondulants.
![]()
El garatge, petit volum separat de l’edifici principal, presenta una teulada de ceràmica de colors.
Si hem de creure la documentació ‘oficial’ ‘aixecava de forma furtiva, i quasi ‘màgica’; malgrat això descartem TOTA participació, ‘celestial’ o ‘demoníaca’, i ateses les proporcions de l’edifici, ens fem ressò de la hipòtesis que defensen alguns historiadors de l’art, que n’atribueixen l’autora a Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952), que havia col·laborat amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) . El primer projecte en el que coneixem que va intervenir va ser a la Casa Calvet. També, va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l'edifici Bellesguard, en el Park Güell, i en les obres de restauració de la catedral de Palma. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les acabarà el mateix Rubió. En un principi, només s'encarregava de les qüestions d'estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) cap al 1912. Rubió desenvoluparà algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, llampades i la restauració de la capella de Sant Bernat.
Ens agradaria confirmar aquesta interessant hipòtesis que atorgaria a Castellar del Vallès un plus de ‘qualitat’, tenim identificats edificis de :
![]()
Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906)Arquitecte
![]()
Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920) Arquitecte
![]()
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) Arquitecte
![]()
Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) Mestre d’obres
Demanem a la família una imatge i/o fotografia.
Josep Perich i Fruitós ( San Esteban de Castellar, 19 de novembre de 1869 + Castellar del Vallès, octubre de 1949)Mestre d’obres
![]()
Afegir un Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952) estaria molt bé, oi?.
Habitatge aïllat situat en solar de grans dimensions, amb terrassa, jardí i zones d’esbarjo orientats a migdia. Edifici principal compacte, de dues plantes i golfes des de l’accés, i una planta més sota rasant per salvar el desnivell del terreny, amb coberta a dues vessants paral·leles a les façanes principals. Aquestes presenten els capcers esglaonats amb formes arrodonides als cantons, destaca l'òcul central (inscrit en un rombe i decorat amb elements vegetals), que correspon a la zona de les golfes, i el conjunt de set finestrals amb arc d’ogiva de la planta primera, tota l’ornamentació és d’estil modernista amb elements eclèctics. Adossats a la façana, i en l'espai que resta entre la porta d’accés i les finestres, hi ha dos bancs d'obra amb el respatller de formes ondulants.
El garatge, petit volum separat de l’edifici principal, presenta una teulada de ceràmica de colors.
Si hem de creure la documentació ‘oficial’ ‘aixecava de forma furtiva, i quasi ‘màgica’; malgrat això descartem TOTA participació, ‘celestial’ o ‘demoníaca’, i ateses les proporcions de l’edifici, ens fem ressò de la hipòtesis que defensen alguns historiadors de l’art, que n’atribueixen l’autora a Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952), que havia col·laborat amb l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) . El primer projecte en el que coneixem que va intervenir va ser a la Casa Calvet. També, va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l'edifici Bellesguard, en el Park Güell, i en les obres de restauració de la catedral de Palma. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les acabarà el mateix Rubió. En un principi, només s'encarregava de les qüestions d'estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) cap al 1912. Rubió desenvoluparà algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, llampades i la restauració de la capella de Sant Bernat.
Ens agradaria confirmar aquesta interessant hipòtesis que atorgaria a Castellar del Vallès un plus de ‘qualitat’, tenim identificats edificis de :
Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906)Arquitecte
Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920) Arquitecte
Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona, 1876-1947) Arquitecte
Josep Graner i Prat (Casserres, Berguedà, 1844-1930) Mestre d’obres
Demanem a la família una imatge i/o fotografia.
Josep Perich i Fruitós ( San Esteban de Castellar, 19 de novembre de 1869 + Castellar del Vallès, octubre de 1949)Mestre d’obres
Afegir un Joan Rubió i Bellver ( Reus, 24 d'abril de 1870 + Barcelona, 30 de novembre de 1952) estaria molt bé, oi?.