Llegia que la primera notícia documental referent a l'església data de l'any 1279, on es fa constar que els delmes del veïnat eren destinats a la construcció d'una capella.
Un segle més tard (1387) es parla de l'estat ruïnós de l'edifici.
El 1511 ja hi havia un cementiri per a infants.
La visita pastoral del bisbe Aries Gallego (Possessió, 11 de juny de 1556, Renuncia 25 d'octubre de 1565) parla de dos altars, els de Sant Iscle i Santa Victòria i el de la Mare de Déu. L'any 1560 ja està fet el campanar.
A principis del segle XVII, malgrat la oposició dels curats de Madremanya, s'obté el permís per a enterrar adults al cementiri, que subsistirà fins el 1880.
Al segle XVIII es construeix la sagristia, desapareguda amb la restauració.
L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, és objecte de saqueig; se salven les pintures de Pere Mates (segle XVI).
A la reforma de 1969 de l'arquitecte Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) es destapa l'absis dels cossos adossats i s'emblanquina l'interior suprimint una pintura mural de Guillem Soles (1940). Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern d’aquest pintor, i del lloc i data del seu naixement i traspàs .
![]()
![]()
Patrimoni Gencat ens diu ; capella de creu llatina amb capçalera semicircular adossada al castell de Millars. L'absis amb arcuacions llombardes dividides en tres trams per pilastres, és a la part més antiga i s'enllaça amb el creuer del temple per mitjà d'una paret que s'eleva més amunt de la teulada. A l'interior, a la part del creuer, els nervis de rajols vermella mostren un motlluratge d'estil gòtic (segle XIV). El mur ha estat emblanquinat. El campanar de planta quadrada, quatre obertures d'arc de mig punt (segle XVI) i coberta piramidal de rajola vidriada groga i verda.
El pòrtic és un afegit posterior (segle XVIII) cobert amb volta i al capdamunt té un cos afegit de rajola amb un balcó que il·lumina una estança del castell.
![]()
Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Un segle més tard (1387) es parla de l'estat ruïnós de l'edifici.
El 1511 ja hi havia un cementiri per a infants.
La visita pastoral del bisbe Aries Gallego (Possessió, 11 de juny de 1556, Renuncia 25 d'octubre de 1565) parla de dos altars, els de Sant Iscle i Santa Victòria i el de la Mare de Déu. L'any 1560 ja està fet el campanar.
A principis del segle XVII, malgrat la oposició dels curats de Madremanya, s'obté el permís per a enterrar adults al cementiri, que subsistirà fins el 1880.
Al segle XVIII es construeix la sagristia, desapareguda amb la restauració.
L'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, és objecte de saqueig; se salven les pintures de Pere Mates (segle XVI).
A la reforma de 1969 de l'arquitecte Camil Pallàs Arisa (Sant Julià de Vilatorta, 1918 - Roda de Ter, 1982) es destapa l'absis dels cossos adossats i s'emblanquina l'interior suprimint una pintura mural de Guillem Soles (1940). Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern d’aquest pintor, i del lloc i data del seu naixement i traspàs .
Patrimoni Gencat ens diu ; capella de creu llatina amb capçalera semicircular adossada al castell de Millars. L'absis amb arcuacions llombardes dividides en tres trams per pilastres, és a la part més antiga i s'enllaça amb el creuer del temple per mitjà d'una paret que s'eleva més amunt de la teulada. A l'interior, a la part del creuer, els nervis de rajols vermella mostren un motlluratge d'estil gòtic (segle XIV). El mur ha estat emblanquinat. El campanar de planta quadrada, quatre obertures d'arc de mig punt (segle XVI) i coberta piramidal de rajola vidriada groga i verda.
El pòrtic és un afegit posterior (segle XVIII) cobert amb volta i al capdamunt té un cos afegit de rajola amb un balcó que il·lumina una estança del castell.
Ens agradarà rebre imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com