Llegia al Mapa de Patrimoni de Viladecavalls que la capella del Santíssim va construir-se a l'ala esquerra de l'església moderna de Sant Martí de Sorbet a principi del segle XX.
![]()
Fotografia. Marta Lloret Blackburn
És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada (San Vicente de Fals, Fonollosa (Barcelona) España, 25 de febrer de 1868 - Terrassa, Barcelona, 25 d’abril de 1931) , qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró ( Ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail) .
![]()
L'estil de la construcció el situem dins el corrent historicista, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar.
Va ser beneïda pel cardenal Salvador Casañas Pagés (Barcelona, 5 de novembre de 1834-ibídem, 27 de octubre de 1908 a finals de 1901.
Els vitralls s'han atribuït al taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48).
Cal destacar-ne el treball de la barana de forja, ara al cor, obra de Pau Ricart, serraller de Terrassa. https://archive.is/kwQz#selection-97.1-97.16. Pensem que devia ser fill de Joan Ricart Taló, conegut com el Rei del Ferro i fundador d’una nissaga de ferrers terrassencs.
A causa de les destrosses que patí en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II Republicà, Civil, va haver de ser restaurada el 1951 ( ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com) . http://www.culturaarqbcn.cat/arxius/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Aquest temple parroquial, construït el 1792, va ser saquejat i incendiat el 21 de juliol de 1936. Tots els altars van ser destruïts i cremats, fins i tot el de Sant Joan i el retaule de Sant Miquel, considerats de gran valor artístic. També els objectes de culte i ornaments sagrats van desaparèixer en l’incendi. Com la fàbrica no va perdre la seva solidesa, l’edifici va ser confiscat i destinat a magatzem del sindicat agrícola.
Aquest sindicat va confiscar alhora la casa rectoral, que va utilitzar com a despatx de mercaderies, patint l’edifici alguns danys de consideració. L’arxiu parroquial es va salvar quasi en la seva totalitat.
De l’informe de Sorbet, a Viladecavalls, cal deduir que desaparegué un retaule plateresc que representava Sant Joan Baptista, amb plafons pintats (pàg. 65), així com el retaule del renaixement de l’altar major, de l’any 1549 (pàg. 65), van desaparèixer també el retaule gòtic de Santa Magdalena (pàg. 64) i una imatge romànica de Ntra. Senyora del Port, que n’és la titular; els feligresos la van salvar amagant-la, però fou descoberta i cremada posteriorment (pàg. 73).
A Santa Maria del Toudell, també desaparegué, per ser salvat al Museu de Terrassa, el retaule de l’altar major, gòtic i del segle XIV (pàg. 64).
![]()
https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/18238/retaule/al/millor/postor Foto: La Torre
L’abril de 1939, Mn. Ròmul Durán Rius va iniciar les obres de reconstrucció. Van prosseguir les mateixes els Mns. Lluís Martí, Antoni Canals i Joan Busquets.
L’octubre de 1939 es va pintar el temple.
El desembre de 1941 es va inaugurar l’altar de la Puríssima.
Les campanes van ser beneïdes el maig de 1950.
L’agost de 1951 es va inaugurar l’altar del Santíssim.
L’any 1952, l’altar major.
El 1960 es va adquirir un harmònium, i es va construir la sagristia.
Ens agradarà trobar col·laboració per poder fer en relació a la reconstrucció de Sant Martí de Sorbet, el que fèiem amb l’església parroquial de Blanes, advocada a Santa Maria Assumpta.
Fotografia. Marta Lloret Blackburn
És obra de l'arquitecte Lluís Muncunill Parellada (San Vicente de Fals, Fonollosa (Barcelona) España, 25 de febrer de 1868 - Terrassa, Barcelona, 25 d’abril de 1931) , qui va rebre l'encàrrec de l'edificació de la capella de Mn. Pere Vilaró ( Ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail) .
L'estil de la construcció el situem dins el corrent historicista, moviment que va precedir el modernisme i que el va influenciar.
Va ser beneïda pel cardenal Salvador Casañas Pagés (Barcelona, 5 de novembre de 1834-ibídem, 27 de octubre de 1908 a finals de 1901.
Els vitralls s'han atribuït al taller de Casa Amigó FREIXA (1996:74), per la semblança amb els que van fer per a l'església de Montserrat i del Sant Esperit de Terrassa BARÓ (1999: 48).
Cal destacar-ne el treball de la barana de forja, ara al cor, obra de Pau Ricart, serraller de Terrassa. https://archive.is/kwQz#selection-97.1-97.16. Pensem que devia ser fill de Joan Ricart Taló, conegut com el Rei del Ferro i fundador d’una nissaga de ferrers terrassencs.
A causa de les destrosses que patí en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II Republicà, Civil, va haver de ser restaurada el 1951 ( ens agradarà tenir noticia de l’autor de la restauració a l’email coneixercatalunya@gmail.com) . http://www.culturaarqbcn.cat/arxius/Destrucci%C3%B3_2.pdf
Aquest temple parroquial, construït el 1792, va ser saquejat i incendiat el 21 de juliol de 1936. Tots els altars van ser destruïts i cremats, fins i tot el de Sant Joan i el retaule de Sant Miquel, considerats de gran valor artístic. També els objectes de culte i ornaments sagrats van desaparèixer en l’incendi. Com la fàbrica no va perdre la seva solidesa, l’edifici va ser confiscat i destinat a magatzem del sindicat agrícola.
Aquest sindicat va confiscar alhora la casa rectoral, que va utilitzar com a despatx de mercaderies, patint l’edifici alguns danys de consideració. L’arxiu parroquial es va salvar quasi en la seva totalitat.
De l’informe de Sorbet, a Viladecavalls, cal deduir que desaparegué un retaule plateresc que representava Sant Joan Baptista, amb plafons pintats (pàg. 65), així com el retaule del renaixement de l’altar major, de l’any 1549 (pàg. 65), van desaparèixer també el retaule gòtic de Santa Magdalena (pàg. 64) i una imatge romànica de Ntra. Senyora del Port, que n’és la titular; els feligresos la van salvar amagant-la, però fou descoberta i cremada posteriorment (pàg. 73).
A Santa Maria del Toudell, també desaparegué, per ser salvat al Museu de Terrassa, el retaule de l’altar major, gòtic i del segle XIV (pàg. 64).
https://www.naciodigital.cat/latorredelpalau/noticia/18238/retaule/al/millor/postor Foto: La Torre
L’abril de 1939, Mn. Ròmul Durán Rius va iniciar les obres de reconstrucció. Van prosseguir les mateixes els Mns. Lluís Martí, Antoni Canals i Joan Busquets.
L’octubre de 1939 es va pintar el temple.
El desembre de 1941 es va inaugurar l’altar de la Puríssima.
Les campanes van ser beneïdes el maig de 1950.
L’agost de 1951 es va inaugurar l’altar del Santíssim.
L’any 1952, l’altar major.
El 1960 es va adquirir un harmònium, i es va construir la sagristia.
Ens agradarà trobar col·laboració per poder fer en relació a la reconstrucció de Sant Martí de Sorbet, el que fèiem amb l’església parroquial de Blanes, advocada a Santa Maria Assumpta.