Llegia que sembla que cal identificar-la l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, amb l'antiga parròquia de Melancosa, dels masos de Melancosa i Arenal de Melancosa, que era servida per dos preveres i que és documentada ja en una de les primeres llistes de parròquies del Bisbat de Vic, anterior al 1154.
Entorn del 1370, al terme de Castellar, hi posseïa els masos de Melancosa l’abat de Sant Benet de Bages; l’abat de l’Estany, els de les Coromines, i altres particulars hi tenien uns 10 masos, tres dels quals situats a l’indret de Còdol-rodon.
La jurisdicció del lloc estava en poder de la família Grevalosa, els caps de la qual s’intitulen barons de Castellar a partir del segle XVI. El 1707 el rei arxiduc Carles III creà el títol de comte de Castellar, que fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d’Amat-Grevalosa i de Planella, títol que des del 1923, per evitar la confusió amb un títol semblant, és el de comte de Sant Miquel de Castellar.
Pertanyia a l'antic terme del castell de Castellar i era la parròquia d'un petit nucli de població establert després de la reconquesta del país. Degut a la seva minsa prosperitat fou declarada sufragània de la de Sant Miquel de Castellar, fins que al 1868 ho fou de la de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei).
La minsa descripció que en fa Patrimoni Gencatr ens diu ; construcció tardana del romànic rural, feta d'una petita nau rectangular sense absis, amb el portal al costat de migdia i un campanar d'espadanya doble, per a dues campanes, encara que no se'n conserva cap, que descansa sobre el portal d'entrada.
![]()
Està situada en una petita elevació del terreny, fet que ha obligat a fer una rampa per facilitar l’accés de persones amb limitacions , i dels fèretres que reben sepultura al petit fossar situat al costat esquerra de l’església.
Quan al topònim, COROMINA (i ses variants, condemina, conamina, colomina, condomina).
|| 1. f. Camp de secà (Alt Empordà, Plana de Vic); cast. campiña.
No trobava cap referència a Melancosa i Arenal de Melancosa, i em pregunto, podria referir-se enlloc de a l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, a l’església de Santa Magdalena, coneguda ara com de Còdol-Rodon?.
Intueixo, en matèria d’història de l’educació s’ha fet una excel·lent feina de destrucció de les fonts escrites, que els rectors i/o vicaris de l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, de Sant Miquel de Castellar, de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei), de Sant Andreu d’Aguilar de Segarra, o fins en el seu cas de l’església de Santa Magdalena, coneguda ara com de Còdol-Rodon, duien a terme tasques de formació bàsica de la quitxalla. Ens agradarà rebre’n confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Aguilar de Segarra, a dia d’avui, té molt descuidat el seu patrimoni històric; no tenien un plànol del terme, els monuments no estan senyalitzats,...
Aguilar de Segarra tenia 689 habitants al cens de 1857, en aquella data els efectes de la pèrdua de les colònies americanes començaven a fer- se evidents, així consten ja 521 al cens de 1877, i 491 al de 1887, hi haurà un miratge de recuperació a les primeres dècades del segle XX – coincidint amb el període de la Mancomunitat de Catalunya- , per iniciar la davallada desprès del triomf dels sediciós feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, al cens de 1992, s’assolirà la dada més baixa, 194 veïns, i l’any 2017 es tancava amb 263 ànimes.
No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.
Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí.
Entorn del 1370, al terme de Castellar, hi posseïa els masos de Melancosa l’abat de Sant Benet de Bages; l’abat de l’Estany, els de les Coromines, i altres particulars hi tenien uns 10 masos, tres dels quals situats a l’indret de Còdol-rodon.
La jurisdicció del lloc estava en poder de la família Grevalosa, els caps de la qual s’intitulen barons de Castellar a partir del segle XVI. El 1707 el rei arxiduc Carles III creà el títol de comte de Castellar, que fou concedit el 1707 per Carles III a Francesc d’Amat-Grevalosa i de Planella, títol que des del 1923, per evitar la confusió amb un títol semblant, és el de comte de Sant Miquel de Castellar.
Pertanyia a l'antic terme del castell de Castellar i era la parròquia d'un petit nucli de població establert després de la reconquesta del país. Degut a la seva minsa prosperitat fou declarada sufragània de la de Sant Miquel de Castellar, fins que al 1868 ho fou de la de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei).
La minsa descripció que en fa Patrimoni Gencatr ens diu ; construcció tardana del romànic rural, feta d'una petita nau rectangular sense absis, amb el portal al costat de migdia i un campanar d'espadanya doble, per a dues campanes, encara que no se'n conserva cap, que descansa sobre el portal d'entrada.
Està situada en una petita elevació del terreny, fet que ha obligat a fer una rampa per facilitar l’accés de persones amb limitacions , i dels fèretres que reben sepultura al petit fossar situat al costat esquerra de l’església.
Quan al topònim, COROMINA (i ses variants, condemina, conamina, colomina, condomina).
|| 1. f. Camp de secà (Alt Empordà, Plana de Vic); cast. campiña.
No trobava cap referència a Melancosa i Arenal de Melancosa, i em pregunto, podria referir-se enlloc de a l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, a l’església de Santa Magdalena, coneguda ara com de Còdol-Rodon?.
Intueixo, en matèria d’història de l’educació s’ha fet una excel·lent feina de destrucció de les fonts escrites, que els rectors i/o vicaris de l’Església de la Mare de Déu del Candeler o Santa Maria de les Coromines, de Sant Miquel de Castellar, de Sant Pere de Seguers (terme municipal dels Prats de Rei), de Sant Andreu d’Aguilar de Segarra, o fins en el seu cas de l’església de Santa Magdalena, coneguda ara com de Còdol-Rodon, duien a terme tasques de formació bàsica de la quitxalla. Ens agradarà rebre’n confirmació en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Aguilar de Segarra, a dia d’avui, té molt descuidat el seu patrimoni històric; no tenien un plànol del terme, els monuments no estan senyalitzats,...
Aguilar de Segarra tenia 689 habitants al cens de 1857, en aquella data els efectes de la pèrdua de les colònies americanes començaven a fer- se evidents, així consten ja 521 al cens de 1877, i 491 al de 1887, hi haurà un miratge de recuperació a les primeres dècades del segle XX – coincidint amb el període de la Mancomunitat de Catalunya- , per iniciar la davallada desprès del triomf dels sediciós feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM de la II República, al cens de 1992, s’assolirà la dada més baixa, 194 veïns, i l’any 2017 es tancava amb 263 ànimes.
No disposa Aguilar de Segarra, que s’hauria de redenominar, Aguilar del Bages, d’un Cataleg de Patrimoni en línia, i sembla, sembla que s’està treballant en el catàleg de masies.
Gràcies al padró de vehicles, l’argument econòmic que acostuma a esgrimir-se arreu com a ‘causa justificativa’ de la inacció en matèria de patrimoni, no es pot esgrimir aquí.