Retratava l’edifici del Balneari de Vichy Catalan( s’havia d’escriure d’aquesta forma, perquè més enllà del que deia l’any 2001 el Rey Juan Carlos I – conegut arreu del món, com ‘ el mentider‘ - en la seva intervenció en el lliurament del Premio Cervantes:
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf
No es va autoritzar fer-ho en llengua catalana ).
L’edifici que aixecarà a partir de 1898, l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919), s’alça avui a l'Avinguda, batejada en honor i memòria del qui endegava tot el projecte, Doctor Modest Furest i Roca [ San Pol de Mar, 1852 – Calella de la Costa, 1939 ].
D’influència clarament andalusí , el conjunt palesa com ha canviat la percepció de la cultura àrab, des de darreries del segle XIX en que despertava alhora admiració i fascinació, fins els nostres dies, en que des del mitjans de comunicació s’envia el missatge àrab = incult.
![]()
La descripció técnica ens diu que dos eixos en angle recte configuren l'edifici. De l'eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balaustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el•líptic i una gran escala. En aquest arc hi ha escrit "Vichy Catalan". Les obertures d'aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l'Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d'aquest eix l'emmarquen. Aquest eix té dos pisos. A l'altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció "Balneari vichy Catalan". Les obertures del segon pis també son en arc de ferradura.
![]()
![]()
Dedicàvem – com es mereix - una crònica ‘particular’ a la Capella advocada a Sant Josep i Sant Esteve, que atenia els serveis religiosos als clients de les instal•lacions.
![]()
Qualificàvem com JOYA de la Selva, el singularíssim i indocumentat edifici de la Farinera de Riuradenes ; aquest com aquell – i alguns altres – conformen un veritable ‘tresor’ que haurem d’anar posant al descobert des de l’àmbit ‘civil’ perquè les ‘elits’ polítiques – d’aquí, de Barcelona i molt menys de Madrid – no estan clarament per la feina.
“Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, ...
... a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, ...
http://www.ccncat.cat/sites/default/files/Catalanperseguido.pdf
No es va autoritzar fer-ho en llengua catalana ).
L’edifici que aixecarà a partir de 1898, l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà (1851-1919), s’alça avui a l'Avinguda, batejada en honor i memòria del qui endegava tot el projecte, Doctor Modest Furest i Roca [ San Pol de Mar, 1852 – Calella de la Costa, 1939 ].
D’influència clarament andalusí , el conjunt palesa com ha canviat la percepció de la cultura àrab, des de darreries del segle XIX en que despertava alhora admiració i fascinació, fins els nostres dies, en que des del mitjans de comunicació s’envia el missatge àrab = incult.
La descripció técnica ens diu que dos eixos en angle recte configuren l'edifici. De l'eix principal en destaca el cos central, amb dues torres amb terrats balaustrats com a teulada, que flanquegen una imponent entrada amb arc el•líptic i una gran escala. En aquest arc hi ha escrit "Vichy Catalan". Les obertures d'aquest eix, tenen arc àrab, i estan pintats de tal manera que recorden a l'Alhambra de Granada. Una torre a cada un dels angles d'aquest eix l'emmarquen. Aquest eix té dos pisos. A l'altra façana, hi ha una galeria coberta en arc de ferradura (arc àrab) i columnes. Un cos central avançat, a manera de llotja en el segons pis, dóna la benvinguda als visitants amb la inscripció "Balneari vichy Catalan". Les obertures del segon pis també son en arc de ferradura.
Dedicàvem – com es mereix - una crònica ‘particular’ a la Capella advocada a Sant Josep i Sant Esteve, que atenia els serveis religiosos als clients de les instal•lacions.
Qualificàvem com JOYA de la Selva, el singularíssim i indocumentat edifici de la Farinera de Riuradenes ; aquest com aquell – i alguns altres – conformen un veritable ‘tresor’ que haurem d’anar posant al descobert des de l’àmbit ‘civil’ perquè les ‘elits’ polítiques – d’aquí, de Barcelona i molt menys de Madrid – no estan clarament per la feina.