Patrimoni Gencat ens diu de l’ermita de San Sebastià , convertida ara en capella mortuòria – està situada a l’entrada del fossar municipal - ; edifici senzill d'una sola nau i absis semicirculars. El mur dret té dos contrafurs i l'esquerra un estatge que fa de sagristia. La coberta a dues vessants té el ràfec amb teules pintades. A la part frontal, el carener de la teulada s'aixeca el campanar d'espadanya d'una obertura d'arc de mig punt. La façana presenta una porta rectangular i dues finestres baixes rectangulars apaïsades, una de les quals porta la data 1674.
Erigida amb motiu de la pesta de 1610 ja que hi ha una inscripció que diu: ANY DE LA PESTA 1610.
![]()
![]()
Sebastià és, o fou, una invocació popular contra la Pesta i les epidèmies en general. Algunes pregàries conegudes al sant són la del 680 a Roma, la del 1575 a Milà i la del 1599 a Lisboa.
![]()
A Sant Sebastià se'l representa com un noi jove. Durant l'edat mitjana anava amb vestit indumentària luxosa que denotava la seva condició de guàrdia imperial o bé amb la clàmide militar dels grecs i els romans. A partir del Renaixement es va generalitzar la representació del seu primer martiri, on se'l veu nu, lligat a un tronc i amb diverses fletxes clavades en parts no vitals del cos. Sovint aquesta escena (nuesa i gestualitat actuant conjuntament) es llegeix en clau eròtica. Els atributs més característics de Sant Sebastià són l'arc i les fletxes
Prop de l’ermita, a l’inici del camí que mena fins a Montfullà, hi ha la Font de Sant Sebastià.
![]()
Ens queda una feinada a Bescanó, em pregunto, fora possible comptar amb la col·laboració dels bescanonins?. Us deixo l’email de contacte coneixercatalunya@gmail.com
Erigida amb motiu de la pesta de 1610 ja que hi ha una inscripció que diu: ANY DE LA PESTA 1610.
Sebastià és, o fou, una invocació popular contra la Pesta i les epidèmies en general. Algunes pregàries conegudes al sant són la del 680 a Roma, la del 1575 a Milà i la del 1599 a Lisboa.
A Sant Sebastià se'l representa com un noi jove. Durant l'edat mitjana anava amb vestit indumentària luxosa que denotava la seva condició de guàrdia imperial o bé amb la clàmide militar dels grecs i els romans. A partir del Renaixement es va generalitzar la representació del seu primer martiri, on se'l veu nu, lligat a un tronc i amb diverses fletxes clavades en parts no vitals del cos. Sovint aquesta escena (nuesa i gestualitat actuant conjuntament) es llegeix en clau eròtica. Els atributs més característics de Sant Sebastià són l'arc i les fletxes
Prop de l’ermita, a l’inici del camí que mena fins a Montfullà, hi ha la Font de Sant Sebastià.
Ens queda una feinada a Bescanó, em pregunto, fora possible comptar amb la col·laboració dels bescanonins?. Us deixo l’email de contacte coneixercatalunya@gmail.com