Fonts :
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/tipologia/tipologia-de-b%C3%A9ns-mobles-objectes-de-culte-i-obres-d%E2%80%99art/retaules/retaules-de-fusta?page=31
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26659
El retaule de l’altar major, el qual es començà el 7 de desembre de 1692. Es tractava d'una obra monumental de grans dimensions on cada una de les peces era recoberta d'un gruix d'or considerable. Estava constituït per relleus i fornícules que contenien imatges i formava un conjunt molt harmoniós, fruit del seu ampli repertori d'imatges escultòriques com la de la Verge Maria acompanyada per diversos membres del col·legi apostòlic, com de l'assimilació del lèxic arquitectònic més original, com ho testifiquen la profusió de columnes salomòniques. Mentre que per l'altra, les dues trones de forma hexagonal, ubicades a banda i banda de l'altar major, obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) í, fruit de la donació feta a la parròquia, de Fèlix Massó Soler, fundador de les acreditades “Conserves Masó”, mort a finals de l'any 1902.
![]()
Un dels episodis més tristos i durs en la llarga vida de l'església, el trobem en l'incendi perpetrat el 22 de juliol de 1936. L'incendi va ser duríssim, ja que l'església va cremar durant tot el dia fins que l'estructura es va col·lapsar. Els responsables de l'incendi no varen saber ni tan sols salvar l'or que cobria els retaules. Tant sols es va salvar la façana i el campanar, tot i que després de l'incendi alguns varen intentar destruir-lo completament. Tot i això, l'actitud decidida d'alguns ciutadans ho va impedir.
El 2 de febrer de 1939, amb l'alliberament de Blanes de les tropes republicanes per part de les tropes franquistes, per tal de celebrar la santa missa i demés funcions religioses, el Centre Catòlic de Blanes va cedir els seus locals.
El 3 de març de 1939, l'arquitecte Municipal de Blanes , Francisco Portillo Quintana ( 1897 + Barcelona, 16.10-1968) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1964/06/19/pagina-33/34318092/pdf.html?search=Francisco%20Portillo%20Quintana
, va presentar els plànols de la nova església parroquial provisional.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.
http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/tipologia/tipologia-de-b%C3%A9ns-mobles-objectes-de-culte-i-obres-d%E2%80%99art/retaules/retaules-de-fusta?page=31
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=26659
El retaule de l’altar major, el qual es començà el 7 de desembre de 1692. Es tractava d'una obra monumental de grans dimensions on cada una de les peces era recoberta d'un gruix d'or considerable. Estava constituït per relleus i fornícules que contenien imatges i formava un conjunt molt harmoniós, fruit del seu ampli repertori d'imatges escultòriques com la de la Verge Maria acompanyada per diversos membres del col·legi apostòlic, com de l'assimilació del lèxic arquitectònic més original, com ho testifiquen la profusió de columnes salomòniques. Mentre que per l'altra, les dues trones de forma hexagonal, ubicades a banda i banda de l'altar major, obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) í, fruit de la donació feta a la parròquia, de Fèlix Massó Soler, fundador de les acreditades “Conserves Masó”, mort a finals de l'any 1902.
Un dels episodis més tristos i durs en la llarga vida de l'església, el trobem en l'incendi perpetrat el 22 de juliol de 1936. L'incendi va ser duríssim, ja que l'església va cremar durant tot el dia fins que l'estructura es va col·lapsar. Els responsables de l'incendi no varen saber ni tan sols salvar l'or que cobria els retaules. Tant sols es va salvar la façana i el campanar, tot i que després de l'incendi alguns varen intentar destruir-lo completament. Tot i això, l'actitud decidida d'alguns ciutadans ho va impedir.
El 2 de febrer de 1939, amb l'alliberament de Blanes de les tropes republicanes per part de les tropes franquistes, per tal de celebrar la santa missa i demés funcions religioses, el Centre Catòlic de Blanes va cedir els seus locals.
El 3 de març de 1939, l'arquitecte Municipal de Blanes , Francisco Portillo Quintana ( 1897 + Barcelona, 16.10-1968) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1964/06/19/pagina-33/34318092/pdf.html?search=Francisco%20Portillo%20Quintana
, va presentar els plànols de la nova església parroquial provisional.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya us ho agrairà.