Llegia a http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/salou/esglesia-de-santa-maria-del-mar
L'església de Santa Maria del Mar és una típica església del segle XVIII que mostra un estil de transició del Barroc cap al Neoclassicisme. La solució de la portada podem dir que és purament barroca encara que d'estil popular. Però, per una altra banda, l'acabament de la façana ens mostra un frontó triangular molt del gust del moment, amb un ull enmig que es repeteix, però de dimensions més grans a la façana. La porta d'accés a l'església presenta una llinda adovellada i pilastres toscanes a ambdós costats. El frontó està partit i a sobre hi ha una fornícula superior amb la imatge de la Verge. Té un ampli creuer i girola a la capçalera. A la portada trobem un petit detall al·lusiu a la vida marinera: una barca amb mariners.
Interiorment, el presbiteri és decorat amb realistes frescos de Güell [Hortensi Güell (Reus, el Baix Camp, 1876 - Salou, el Tarragonès, 1899)?] El baptisteri acull una interessant decoració mural de factura d'avantguarda, que inclou elements de collage i que ocupa completament aquest espai. Formen un conjunt de pintures de caràcter al·legòric, obra de Grau-Garriga [Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1929 - Angers, País del Loira, 29 d'agost de 201l)?]. Daten de l'any 1964.
La seva construcció va ser promoguda pel Gremi de Mariners Matriculats i va ser autoritzada per l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Copons i de Copons, (/Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 — Tarragona, Tarragonès, 1753 ), el 14 de febrer de 1752. Va ser beneïda, amb gran solemnitat i festa, el 31 d'octubre de 1766.
Originàriament tenia només una sola nau i campanar d'espadanya, L'any 1919 es va construir la sagristia, i entre 1930 i 1932 l'actual campanar.
A començaments de la dècada dels 50 del passat segle, la petita església marinera es mostra insuficient i es realitza un ambiciós projecte d'ampliació que transformaria el temple fins a l'aspecte actual. Es basteixen dues naus laterals, un creuer i una capella semicircular darrera de la capçalera.
![]()
![]()
![]()
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d’obres i/o arquitectes, autors del temple i de les successives reformes. Per la naturalesa de l’edifici excloem que sigui obra del maligne – que des de sempre ha tingut bona ma en afers de construcció -, i ens sembla que fer constar ‘ desconegut’ en un edifici com aquest, és força escandalós, oi?.
L'església de Santa Maria del Mar és una típica església del segle XVIII que mostra un estil de transició del Barroc cap al Neoclassicisme. La solució de la portada podem dir que és purament barroca encara que d'estil popular. Però, per una altra banda, l'acabament de la façana ens mostra un frontó triangular molt del gust del moment, amb un ull enmig que es repeteix, però de dimensions més grans a la façana. La porta d'accés a l'església presenta una llinda adovellada i pilastres toscanes a ambdós costats. El frontó està partit i a sobre hi ha una fornícula superior amb la imatge de la Verge. Té un ampli creuer i girola a la capçalera. A la portada trobem un petit detall al·lusiu a la vida marinera: una barca amb mariners.
Interiorment, el presbiteri és decorat amb realistes frescos de Güell [Hortensi Güell (Reus, el Baix Camp, 1876 - Salou, el Tarragonès, 1899)?] El baptisteri acull una interessant decoració mural de factura d'avantguarda, que inclou elements de collage i que ocupa completament aquest espai. Formen un conjunt de pintures de caràcter al·legòric, obra de Grau-Garriga [Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1929 - Angers, País del Loira, 29 d'agost de 201l)?]. Daten de l'any 1964.
La seva construcció va ser promoguda pel Gremi de Mariners Matriculats i va ser autoritzada per l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Copons i de Copons, (/Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1675 — Tarragona, Tarragonès, 1753 ), el 14 de febrer de 1752. Va ser beneïda, amb gran solemnitat i festa, el 31 d'octubre de 1766.
Originàriament tenia només una sola nau i campanar d'espadanya, L'any 1919 es va construir la sagristia, i entre 1930 i 1932 l'actual campanar.
A començaments de la dècada dels 50 del passat segle, la petita església marinera es mostra insuficient i es realitza un ambiciós projecte d'ampliació que transformaria el temple fins a l'aspecte actual. Es basteixen dues naus laterals, un creuer i una capella semicircular darrera de la capçalera.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels mestres d’obres i/o arquitectes, autors del temple i de les successives reformes. Per la naturalesa de l’edifici excloem que sigui obra del maligne – que des de sempre ha tingut bona ma en afers de construcció -, i ens sembla que fer constar ‘ desconegut’ en un edifici com aquest, és força escandalós, oi?.