Ens arribàvem al Santuari de la Marededéu del Vilar, dins al terme de Blanes, a la comarca de la Selva, el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, el dia rúfol, i el temps desavinent i fred, no aconseguien aturar-nos, com tampoc al parell d’autocars que portaven fins aquí un grup d’escolars.
La primera notícia del Santuari, és de 1323, quan el Bisbe de Girona, Pere de Rocabertí 1318-1324, estableix la obligació del rector de Blanes d’oficiar misses al Vilar durant les festivitats del lloc.
La tradició, però, inclosa en l'obra de Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), "Llibre dels feyts d'armes de Catalunya", recull la dada que la imatge hauria estat trobada el 5 d'agost de 1012 per una pastoreta en una font propera al Vilar.
L’any 1609 es fa una reforma total de l'edifici que es finalitza el 1665 amb la capella lateral, i s'estableix aleshores la celebració d'un aplec cada dimarts de pasqua.
Al segle XVIII es farà el cambril de la Verge i un retaule barroc. Del segle XVII al XIX són vàries les vegades que l’ imatge de la Verge és portada a la Vila en processó i tornada al Vilar, en circumstàncies de pestes, pandèmies, terratrèmols, sequeres, conflictes bèl•lics... Cal esmentar en aquest sentit els famosos "vots" o promeses de Santa Caterina (pesta de 1650) i de Sant Rafel (guerra gran, 1795), l'últim dels quals és l'origen de l'actual aplec del 24 d'octubre.
L’any 1912 s'hi va celebrar un acte commemoratiu del novè centenari de la llegenda de la trobada de la Verge.
Durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, l'ermita fou incendiada i desaparegué l'altar barroc, els exvots i altre mobiliari, encara que l’ imatge d'uns 50 centímetres i de fusta policromada amb la Verge i el seu fill a la falda, datada de la segona meitat del segle XIII, fou conservada amb molt d'esforç: la imatge fou restaurada als anys quaranta.
Entre 1940-50, es va duu a terme la restauració del temple la qual va corre a càrrec de l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), i dels escultors i ceramistes Josep Roig i Ginestós (l'Estany, Bages, 1898 —Barcelona, 20 de juliol de 1993 ), Antoni Cumella i Serret ( Granollers, Vallès Oriental, 1913 —Granollers, Vallès Oriental, 1985 ), Jaume Busquets i Mollera (Girona, 1904 - Barcelona, 1968)
El 1955 s'hi va celebrar la coronació canònica i romana de l'imatge de la Verge, a càrrec de l'Arquebisbe de Tarragona i del Bisbe de Girona. Aquest fou un esdeveniment tant rellevant que se n'han commemorat els 25 (1980) i els 50 anys (2005).
El 1978 es va beneir una nova creu de terme, destruïda poc abans, a les proximitats del Vilar.
Avui es continuen fent dos aplecs principals a l'ermita, el de pasqua i el d'octubre.
![]()
La descripció tècnica ens diu ; conjunt monumental format per l'ermita, la masia adossada i els patis exteriors. L'ermita és de nau coberta a dues aigües sobre volta de canó, amb capella lateral, absis, un gran presbiteri amb capçalera de dos plantes i campanar d'espadanya als peus de la nau. A l'entrada hi ha una àmplia porxada d'accés, que aixopluga el pòrtic d'entrada: els laterals tenen dues obertures de mig punt, tapades a la part septentrional, i la façana en té tres de més reduïdes. Els cairats deixen entreveure un enrajolat superior amb decoració de rombes i cercles.
![]()
La façana està centrada per una portada barroquitzant de motllos de rajol amb decoració ceràmica, finestres amb vitralls i reixats de ferro. Les finestres estan emmarcades amb motllures de rajol decorades amb peixos i cargols de mar.
![]()
La primera planta de la capçalera està formada pel recinte octogonal de la sagristia i la segona pel cambril on la imatge de la Marededéu del Vila és objecte d’adoració perpetua.
L'ornamentació del temple és profusa i variada, i en destaquen les ceràmiques del presbiteri i els ostentosos exvots.
![]()
El santuari es caracteritza per la temàtica marinera, ja sigui en gravats i pintures d'escenes de naufragis i tempestes de l'interior com en la decoració esgrafiada de llagostes, estrelles de mar i peixos del porxo.
![]()
Al tercer tram de volta del costat nord s'obre una capella amb l'altar de Sant Rafel.
Per accedir al cor, hi ha unes escales sota el segon tram meridional.
El campanar és de doble campana i coronat de tres merlets.
L'absis és trapezoidal i cobert amb volta d'aresta i sis nervis.
La primera notícia del Santuari, és de 1323, quan el Bisbe de Girona, Pere de Rocabertí 1318-1324, estableix la obligació del rector de Blanes d’oficiar misses al Vilar durant les festivitats del lloc.
La tradició, però, inclosa en l'obra de Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), "Llibre dels feyts d'armes de Catalunya", recull la dada que la imatge hauria estat trobada el 5 d'agost de 1012 per una pastoreta en una font propera al Vilar.
L’any 1609 es fa una reforma total de l'edifici que es finalitza el 1665 amb la capella lateral, i s'estableix aleshores la celebració d'un aplec cada dimarts de pasqua.
Al segle XVIII es farà el cambril de la Verge i un retaule barroc. Del segle XVII al XIX són vàries les vegades que l’ imatge de la Verge és portada a la Vila en processó i tornada al Vilar, en circumstàncies de pestes, pandèmies, terratrèmols, sequeres, conflictes bèl•lics... Cal esmentar en aquest sentit els famosos "vots" o promeses de Santa Caterina (pesta de 1650) i de Sant Rafel (guerra gran, 1795), l'últim dels quals és l'origen de l'actual aplec del 24 d'octubre.
L’any 1912 s'hi va celebrar un acte commemoratiu del novè centenari de la llegenda de la trobada de la Verge.
Durant els dies foscos del genocidi contra Catalunya 1936-39, l'ermita fou incendiada i desaparegué l'altar barroc, els exvots i altre mobiliari, encara que l’ imatge d'uns 50 centímetres i de fusta policromada amb la Verge i el seu fill a la falda, datada de la segona meitat del segle XIII, fou conservada amb molt d'esforç: la imatge fou restaurada als anys quaranta.
Entre 1940-50, es va duu a terme la restauració del temple la qual va corre a càrrec de l'arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987), i dels escultors i ceramistes Josep Roig i Ginestós (l'Estany, Bages, 1898 —Barcelona, 20 de juliol de 1993 ), Antoni Cumella i Serret ( Granollers, Vallès Oriental, 1913 —Granollers, Vallès Oriental, 1985 ), Jaume Busquets i Mollera (Girona, 1904 - Barcelona, 1968)
El 1955 s'hi va celebrar la coronació canònica i romana de l'imatge de la Verge, a càrrec de l'Arquebisbe de Tarragona i del Bisbe de Girona. Aquest fou un esdeveniment tant rellevant que se n'han commemorat els 25 (1980) i els 50 anys (2005).
El 1978 es va beneir una nova creu de terme, destruïda poc abans, a les proximitats del Vilar.
Avui es continuen fent dos aplecs principals a l'ermita, el de pasqua i el d'octubre.
La descripció tècnica ens diu ; conjunt monumental format per l'ermita, la masia adossada i els patis exteriors. L'ermita és de nau coberta a dues aigües sobre volta de canó, amb capella lateral, absis, un gran presbiteri amb capçalera de dos plantes i campanar d'espadanya als peus de la nau. A l'entrada hi ha una àmplia porxada d'accés, que aixopluga el pòrtic d'entrada: els laterals tenen dues obertures de mig punt, tapades a la part septentrional, i la façana en té tres de més reduïdes. Els cairats deixen entreveure un enrajolat superior amb decoració de rombes i cercles.
La façana està centrada per una portada barroquitzant de motllos de rajol amb decoració ceràmica, finestres amb vitralls i reixats de ferro. Les finestres estan emmarcades amb motllures de rajol decorades amb peixos i cargols de mar.
La primera planta de la capçalera està formada pel recinte octogonal de la sagristia i la segona pel cambril on la imatge de la Marededéu del Vila és objecte d’adoració perpetua.
L'ornamentació del temple és profusa i variada, i en destaquen les ceràmiques del presbiteri i els ostentosos exvots.
El santuari es caracteritza per la temàtica marinera, ja sigui en gravats i pintures d'escenes de naufragis i tempestes de l'interior com en la decoració esgrafiada de llagostes, estrelles de mar i peixos del porxo.
Al tercer tram de volta del costat nord s'obre una capella amb l'altar de Sant Rafel.
Per accedir al cor, hi ha unes escales sota el segon tram meridional.
El campanar és de doble campana i coronat de tres merlets.
L'absis és trapezoidal i cobert amb volta d'aresta i sis nervis.