Retratava al Josep Olivé Escarré davant la façana de Sant Marçal de Relat, el Mapa de patrimoni ens diu; església d'una sola nau, sense absis, mancada totalment d'ornamentació i amb la façana a ponent, façana on s'obre una porta central d'arc de mig punt amb grans dovelles i sobre la qual hi ha una petita finestra de simple esqueixada i amb un arc de mig punt monolític. El campanar és a ponent de l'edifici i és de planta quadrada i format per dos pisos amb obertures d'arcs de mig punt. Destaca un escut on apareix una creu a la dovella de la porta de la façana.
![]()
La primera església de Sant Marçal era romànica. Des de l’any 951 es documentada com a parròquia i com tot el lloc de Relat passà dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà.
Al segle XVII l'església deixa d'ésser parròquia i esdevenia sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre.
![]()
Sant Marçal de Relat està sens dubte prop de Déu, dissortadament però, no tant de Barcinunya, i el temps va fent la seva ‘feina’. El patrimoni històric i/o artístic de Catalunya ens cau a trossos
La devoció a Sant Marçal la portaven les tropes franques que ajudaven a Catalunya i als catalans a recuperar aquesta terra als sarraïns. Quina diferència amb la França d’avui, amb el ‘matón’ al capdavant, oi?.
La primera església de Sant Marçal era romànica. Des de l’any 951 es documentada com a parròquia i com tot el lloc de Relat passà dependre del monestir de Ripoll per donació de la família Lluçà.
Al segle XVII l'església deixa d'ésser parròquia i esdevenia sufragània de Santa Eugènia de Relat. El temple romànic fou molt transformat: la volta fou substituïda per una de gòtica, l'any 1775 fou substituït l'absis per un presbiteri quadrat, fou oberta la porta de ponent i erigit el campanar de torre.
Sant Marçal de Relat està sens dubte prop de Déu, dissortadament però, no tant de Barcinunya, i el temps va fent la seva ‘feina’. El patrimoni històric i/o artístic de Catalunya ens cau a trossos
La devoció a Sant Marçal la portaven les tropes franques que ajudaven a Catalunya i als catalans a recuperar aquesta terra als sarraïns. Quina diferència amb la França d’avui, amb el ‘matón’ al capdavant, oi?.