Mn. Pedrojosé Ynaraja Díaz s’ocupava d’aquesta esglesiola com ho havia fet en el seu dia amb la capella del Sagrat Cor de Jesús de la Llobeta al terme D’Aiguafreda, avui malmesa i dessolada.
![]()
Visitàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, la urbanització del Montanyà, al terme de Seva, a la comarca d’Osona, el 12 de juliol de 2018, esperava trobar molta més activitat, malgrat que els dies ‘gloriosos’ ja fa anys que van passar:
https://www.sport.es/es/noticias/barca/fiesta-famiiar-los-cruyff-montanya-5996971
http://www.publico.es/actualidad/barca-vuelve-entrenarse-montanya-lugar.html
https://as.com/futbol/2008/04/22/mas_futbol/1208845643_850215.html
http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/mor-als-79-anys-lempresari-de-la-construccio-valenti-leiro/
la figura i les dades del promotor son les següents : Valentí Leiro i Paz ( Pontevedra, 1932 — Seva, Osona, 7 d’abril de 2011)
Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’instal·là a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare.
Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció. Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari.
L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà (Seva), que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic, residencial i esportiu. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) fou inaugurat El Muntanyà II, habilitat com a subseu olímpica d’hípica. Creà, a més, les empreses immobiliàries Urbisnau i Eurolar 2000.
Fou també alcalde de Tagamanent entre els anys 1968 i 1979. Membre destacat de l’Associació d’Empresaris Gallecs de Catalunya, el Govern gallec li concedí la Medalla de Galícia (1993). L’any 2006 obrí l’hotel balneari Aguas Santas a Ferreira de Pantón (Lugo).
L’any 2002 rebé la Medalla del Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor del projecte tècnic, tant de la urbanització, com de l’hotel i l’esglesiola de Santa Maria de Montanyà
![]()
No disposa, o almenys no he trobat la manera accedir-hi , d’un catàleg de patrimoni en línia l’Ajuntament de Seva.
Cerquem una entitat pública i/o cultural que vulgui fer-se càrrec de la col·lecció de més de 3000 fotografies en color de Catalunya, que en format 13X18, i en nombre aproximat de 3000, ha fet el Josep Olivé Escarré. No defugim tampoc ofertes econòmiques de particulars i/o empreses, que s’hauran d’adreçar a castellardiari@gmail.com
Visitàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés, la urbanització del Montanyà, al terme de Seva, a la comarca d’Osona, el 12 de juliol de 2018, esperava trobar molta més activitat, malgrat que els dies ‘gloriosos’ ja fa anys que van passar:
https://www.sport.es/es/noticias/barca/fiesta-famiiar-los-cruyff-montanya-5996971
http://www.publico.es/actualidad/barca-vuelve-entrenarse-montanya-lugar.html
https://as.com/futbol/2008/04/22/mas_futbol/1208845643_850215.html
http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/mor-als-79-anys-lempresari-de-la-construccio-valenti-leiro/
la figura i les dades del promotor son les següents : Valentí Leiro i Paz ( Pontevedra, 1932 — Seva, Osona, 7 d’abril de 2011)
Fill d’un picapedrer, l’any 1944 arribà a Catalunya amb la seva família, que s’instal·là a la masia del Rieral, entre Aiguafreda i Tagamanent, on començà a treballar amb el seu pare.
Al cap d’uns anys adquirí una pedrera pròpia i creà les empreses Xemeneies Leiro, que esdevingué una de les primeres del sector a l’Estat, i més tard, Pedra Natural Leiro, de materials de construcció. Posteriorment l’empresa derivà cap al sector hoteler, la restauració i l’immobiliari.
L’any 1973 obrí un restaurant, El Muntanyà (Seva), que fou l’inici d’un ambiciós complex urbanístic, residencial i esportiu. Amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona (1992) fou inaugurat El Muntanyà II, habilitat com a subseu olímpica d’hípica. Creà, a més, les empreses immobiliàries Urbisnau i Eurolar 2000.
Fou també alcalde de Tagamanent entre els anys 1968 i 1979. Membre destacat de l’Associació d’Empresaris Gallecs de Catalunya, el Govern gallec li concedí la Medalla de Galícia (1993). L’any 2006 obrí l’hotel balneari Aguas Santas a Ferreira de Pantón (Lugo).
L’any 2002 rebé la Medalla del Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor del projecte tècnic, tant de la urbanització, com de l’hotel i l’esglesiola de Santa Maria de Montanyà
No disposa, o almenys no he trobat la manera accedir-hi , d’un catàleg de patrimoni en línia l’Ajuntament de Seva.
Cerquem una entitat pública i/o cultural que vulgui fer-se càrrec de la col·lecció de més de 3000 fotografies en color de Catalunya, que en format 13X18, i en nombre aproximat de 3000, ha fet el Josep Olivé Escarré. No defugim tampoc ofertes econòmiques de particulars i/o empreses, que s’hauran d’adreçar a castellardiari@gmail.com