Estem en ‘territori Raspall’, i retratava des de l’altre costat de l’autovia l’edifici de l’hotel Congost, que l’any 1921, Amadeo Pantaleoni encarregà a Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), avui dedicat a llar d'avis. Ha sofert moltes i profundes modificacions. Resta part de l'estructura (torre i cossos principals) i algunes finestres secundàries. Les façanes principals així com l'accés i les cobertes han estat molt modificades.
https://www.flickr.com/photos/patcdiba/35653446610
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1970/03/22/pagina-25/33213561/pdf.html?search=Amadeo%20Pantaleoni
La construcció de l'hotel està lligada a la importància que va adquirir el Figaró com a centre d'estiueig des de finals del segle XIX.
La seva estètica és propera al Noucentisme, tot i que utilitza alguns elements de tipologia Modernista.
![]()
Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici aïllat situat dins el teixit urbà. És un edifici de grans proporcions, de planta rectangular i coberta composta. Consta de planta baixa i dos pisos d'alçada, però aprofita el desnivell del terreny per tenir soterrani.
Sobresurt una torre-mirador coberta a doble vessant, on hi ha una finestra d'arc de mig punt partida amb tres buits, que dóna unitat al pis superior de l'edifici, on s'hi troben altres finestres similars. Hi ha obertures amb emmarcaments de maó. Tots els capcers tenen un frontó.
Figaró-Montmany, la Garriga, Aiguafreda,..., han patit – i pateixen – la pèrdua de la seva condició de poblacions d’estiueig, dissortadament el Vallès Oriental, no pot competir amb el turisme de sol i alcohol, i dissortadament sembla que el turisme associat al descans, a l’excursionisme, a la cultura, desapareixerà progressivament. La transformació d’instal·lacions d’Hosteleria en residències per a la gent gran, n’és una mostra palesa.
https://www.flickr.com/photos/patcdiba/35653446610
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1970/03/22/pagina-25/33213561/pdf.html?search=Amadeo%20Pantaleoni
La construcció de l'hotel està lligada a la importància que va adquirir el Figaró com a centre d'estiueig des de finals del segle XIX.
La seva estètica és propera al Noucentisme, tot i que utilitza alguns elements de tipologia Modernista.
Quan a la descripció Patrimoni Gencat ens diu ; Edifici aïllat situat dins el teixit urbà. És un edifici de grans proporcions, de planta rectangular i coberta composta. Consta de planta baixa i dos pisos d'alçada, però aprofita el desnivell del terreny per tenir soterrani.
Sobresurt una torre-mirador coberta a doble vessant, on hi ha una finestra d'arc de mig punt partida amb tres buits, que dóna unitat al pis superior de l'edifici, on s'hi troben altres finestres similars. Hi ha obertures amb emmarcaments de maó. Tots els capcers tenen un frontó.
Figaró-Montmany, la Garriga, Aiguafreda,..., han patit – i pateixen – la pèrdua de la seva condició de poblacions d’estiueig, dissortadament el Vallès Oriental, no pot competir amb el turisme de sol i alcohol, i dissortadament sembla que el turisme associat al descans, a l’excursionisme, a la cultura, desapareixerà progressivament. La transformació d’instal·lacions d’Hosteleria en residències per a la gent gran, n’és una mostra palesa.