El Joan Dalmau Juscafresa, fa una autèntica ‘feinada’ en la tasca de fer conèixer i posar en valor el patrimoni històric de Catalunya. De la seva fructífera visita a Sant de Guixols, em feia arribar un enllaç en el que apareix una fotografia de la Casa Llagostera / o Llagustera, que estava situada al costat de l’actual edifici del Consistori Municipal, que havia acollit les escoles públiques.
http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/modernisme/arxiu_guixols_tallers_cases%20modernistes_noucentistes_3_4_eso_batxillerat.pdf
![]()
Casa Llagustera i escola municipal (actualment edifici consistorial) l’any 1889. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)
L’autor del Projecte de pavelló i tanca e Can Llgostera, fou el mestre d’obres Antoni Serra i Pujals.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals
Can Llagostera fou enderrocada l'any 1974.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+feliu+de+guixols&page=16&pos=156
Tenim una Escola més, gràcies Joan Dalmau Juscafresa.
Sou pregats amics lectors/es, de fer-nos arribar a l’email coneixrcatalunya@gmail.com la fotografia de l’edifici que acollia l’escola del poble on vàreu néixer, o en el que viviu actualment, abans de la dictadura franquista.
Catalunya tenia MÉS edificis escolars abans de 1936, dels que té avui, penseu que hi havia escoles – de vegades segregades, noies/nois – en la major part de nuclis habitats, que en moltes rectories s’impartia docència, no és casualitat que es designi a la persona que ajuda al sacerdot a l’altar com ‘escolà’ , que hi havia MOLTES escoles femenines i masculines de caràcter religiós, que també, també des del laïcisme es van fer escoles, i per descomptat que la tasca gegantina primer des de la Mancomunitat i desprès de la Generalitat durant la II República van completar l’atenció a l’educació de la població.
El franquisme, enderrocaria escoles, les ocuparia per destinar-les a caserna militar i/o de la Guardia Civil,..., ni aleshores a l’any 1939 i següents, ni en cap altre moment de la història – avui tampoc – tenen els Partits de l’Eix del Mal, cap interès en que les classes econòmicament més desafavorides tinguin accés en IGUALTAT DE CONDICIONS als ‘cadells’ a l’educació.
El patrimoni històric, la seva correcta documentació, son imperatius ètics per als catalans.
http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/tallers_historia/modernisme/arxiu_guixols_tallers_cases%20modernistes_noucentistes_3_4_eso_batxillerat.pdf
Casa Llagustera i escola municipal (actualment edifici consistorial) l’any 1889. AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)
L’autor del Projecte de pavelló i tanca e Can Llgostera, fou el mestre d’obres Antoni Serra i Pujals.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/antoni-serra-i-pujals
Can Llagostera fou enderrocada l'any 1974.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=sant+feliu+de+guixols&page=16&pos=156
Tenim una Escola més, gràcies Joan Dalmau Juscafresa.
Sou pregats amics lectors/es, de fer-nos arribar a l’email coneixrcatalunya@gmail.com la fotografia de l’edifici que acollia l’escola del poble on vàreu néixer, o en el que viviu actualment, abans de la dictadura franquista.
Catalunya tenia MÉS edificis escolars abans de 1936, dels que té avui, penseu que hi havia escoles – de vegades segregades, noies/nois – en la major part de nuclis habitats, que en moltes rectories s’impartia docència, no és casualitat que es designi a la persona que ajuda al sacerdot a l’altar com ‘escolà’ , que hi havia MOLTES escoles femenines i masculines de caràcter religiós, que també, també des del laïcisme es van fer escoles, i per descomptat que la tasca gegantina primer des de la Mancomunitat i desprès de la Generalitat durant la II República van completar l’atenció a l’educació de la població.
El franquisme, enderrocaria escoles, les ocuparia per destinar-les a caserna militar i/o de la Guardia Civil,..., ni aleshores a l’any 1939 i següents, ni en cap altre moment de la història – avui tampoc – tenen els Partits de l’Eix del Mal, cap interès en que les classes econòmicament més desafavorides tinguin accés en IGUALTAT DE CONDICIONS als ‘cadells’ a l’educació.
El patrimoni històric, la seva correcta documentació, son imperatius ètics per als catalans.