El dia de Sant Pere Apòstol, el 29 de juny de 2018, ens arribàvem el Josep Olivé Escaré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926), i l’Antonio Mora Vergés, fins a l’ermita de Sant Pere del Puig al terme de la Selva del Camp, a la comarca del Camp jussà de Tarragona.
![]()
A la pàgina ; http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/selva-del-camp-la/ermita-de-sant-pere-del-puig
Expliquen que l’ermita de Sant Pere del Puig fou construïda al segle XII damunt ruïnes romanes i sarraïnes, i que va ser la primera ermita edificada al puig d'en Cama.
De la primera capella, romànica, només queden unes restes de l'absis i alguns carreus.
A l'ermita es feren reformes els anys 1257, 1291 i 1350, i el 1519 hi anaren a viure ermitans.
Després de diverses reformes menors, el 1588 fou feta pràcticament nova per Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), de en estil renaixentista, autor de l’església parroquial de la Selva del Camp, advocada a Sant Andreu.
L’any 1811 va ser fortificada per l'exèrcit francès i el 1837, durant la primera guerra Carlina, a conseqüència de la topada dels liberals amb els carlins de Llarg de Copons, coneguda com el Foc de Sant Roc, quedà destruïda totalment.
Es refeu de nou, més petita, entre el 1861 i el 1877.
Fou cremada el 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, episodi tràgic que els vencedors qualificarien com ¡ la Guerra Civil’ , i l’església nacional catòlica oficial com a Cruzada.
L’Església, com Esaú bescanviava la seva primogenitura per les lentilles que li prometia la dictadura franquista. El tristíssim present el pronosticava Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica, apostòlica i romana.
Sant Pere el Puig, va ser restaurada l’any 1952, i ens agradaria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui en va ser el promotor i el autor.
Tenia ocasió de retratar-ne l’interior perquè coincidia amb alguns membres de la Brigada Municipal, que recollien taulons i cadires que s’havien fet servir la nit anterior durant la revetlla.
![]()
Recollia també imatges del Pi de Sant Pere, i de la Font.
![]()
![]()
Des d’aquest indret hom té una magnifica visió de bona part de la comarca.
Per intermediació del sant titular aixecava a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!
La col·lecció de quasi 3.000 fotografies en color, 13 X 18 , del patrimoni històric, artístic i/o natural de Catalunya , del Josep Olivé Escarré, potser, potser, acabarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
A la pàgina ; http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/selva-del-camp-la/ermita-de-sant-pere-del-puig
Expliquen que l’ermita de Sant Pere del Puig fou construïda al segle XII damunt ruïnes romanes i sarraïnes, i que va ser la primera ermita edificada al puig d'en Cama.
De la primera capella, romànica, només queden unes restes de l'absis i alguns carreus.
A l'ermita es feren reformes els anys 1257, 1291 i 1350, i el 1519 hi anaren a viure ermitans.
Després de diverses reformes menors, el 1588 fou feta pràcticament nova per Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), de en estil renaixentista, autor de l’església parroquial de la Selva del Camp, advocada a Sant Andreu.
L’any 1811 va ser fortificada per l'exèrcit francès i el 1837, durant la primera guerra Carlina, a conseqüència de la topada dels liberals amb els carlins de Llarg de Copons, coneguda com el Foc de Sant Roc, quedà destruïda totalment.
Es refeu de nou, més petita, entre el 1861 i el 1877.
Fou cremada el 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, episodi tràgic que els vencedors qualificarien com ¡ la Guerra Civil’ , i l’església nacional catòlica oficial com a Cruzada.
L’Església, com Esaú bescanviava la seva primogenitura per les lentilles que li prometia la dictadura franquista. El tristíssim present el pronosticava Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) , Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica, apostòlica i romana.
Sant Pere el Puig, va ser restaurada l’any 1952, i ens agradaria tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui en va ser el promotor i el autor.
Tenia ocasió de retratar-ne l’interior perquè coincidia amb alguns membres de la Brigada Municipal, que recollien taulons i cadires que s’havien fet servir la nit anterior durant la revetlla.
Recollia també imatges del Pi de Sant Pere, i de la Font.
Des d’aquest indret hom té una magnifica visió de bona part de la comarca.
Per intermediació del sant titular aixecava a l’Altíssim, la meva sempiterna pregaria, Senyor; allibera el teu poble !!!
La col·lecció de quasi 3.000 fotografies en color, 13 X 18 , del patrimoni històric, artístic i/o natural de Catalunya , del Josep Olivé Escarré, potser, potser, acabarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya.