El Josep Maria Toffoli Carbonell , historiador i ànima de la pàgina de facebook ‘ Tiana, recuperant la història’ , que és el model per a moltes altres que pretenen també recuperar la memòria històrica, publica unes fotografies que il·lustren l’ús com a Seminari Menor d’una part dels edificis de la Conreria al terme de Tiana, a la comarca del Maresme.
En finalitzar la Guerra Incivil l’edifici del carrer Diputació del seminari de Barcelona va quedar profundament destrossat, i calia fer-ne una amplia reestructuració, degut però , a l’elevat nombre d’alumnes era urgent trobar un altre lloc.
El prior de la Cartoixa de Montalegre, a finals de 1939, oferí l’edifici de la Conreria com a lloc per al seminari menor, una cessió amb caràcter gratuït ja que només s’estipulava el pagament de 50 pessetes l’any com a cànon de reconeixement de la propietat.
La Conreria havia estat durant els anys 1936-1939 sanatori antituberculós per iniciativa de l’ajuntament de Badalona. Anteriorment la Conreria havia funcionat com hostatgeria i lloc de festes per a la gent del voltant.
En les clàusules del contracte d’arrendament quedava garantit la soledat i tranquil•litat dels monjos i una de les clàusules deia:
Si por razones especiales la dirección del seminario confia a religiosas algunos servicios internos del seminario, deberà diligentemente cuidarse que las referidas religiosas ocupen habitaciones que no tengan vista directa hacia la cartuja, o en caso de tenerla, vendrán obligadas a poner celosias o su equivalente para evitarla.
A l’estiu de 1940 comencen les obres d’adaptació i el 29 de setembre s’inicia el curs amb 128 alumnes inscrits
L’any 1997 la nova llei d’educació (Logse) tant pel que fa a l’ESO com als nous batxillers, va fer replantejar la viabilitat del centre educatiu, ja que l’escola es nodria també d’alumnes externs.
Al setembre de 1998 l’escola deixa de prestar els serveis educatius i el seminari menor es trasllada a Barcelona.
![]()
![]()
![]()
![]()
Les fotos corresponen a l’any 1942.
Els Seminaris Menors van ser per a molts nois l’únic sistema per accedir a uns nivells d’ensenyament que el sistema garantia únicament a les classes benestants.
La generalització de l’educació pública, va comportar que no calgués ‘simular’ devoció, i es van buidar – i continuen buits encara – els Seminaris Menors i Majors de les Diòcesis catalanes.
En finalitzar la Guerra Incivil l’edifici del carrer Diputació del seminari de Barcelona va quedar profundament destrossat, i calia fer-ne una amplia reestructuració, degut però , a l’elevat nombre d’alumnes era urgent trobar un altre lloc.
El prior de la Cartoixa de Montalegre, a finals de 1939, oferí l’edifici de la Conreria com a lloc per al seminari menor, una cessió amb caràcter gratuït ja que només s’estipulava el pagament de 50 pessetes l’any com a cànon de reconeixement de la propietat.
La Conreria havia estat durant els anys 1936-1939 sanatori antituberculós per iniciativa de l’ajuntament de Badalona. Anteriorment la Conreria havia funcionat com hostatgeria i lloc de festes per a la gent del voltant.
En les clàusules del contracte d’arrendament quedava garantit la soledat i tranquil•litat dels monjos i una de les clàusules deia:
Si por razones especiales la dirección del seminario confia a religiosas algunos servicios internos del seminario, deberà diligentemente cuidarse que las referidas religiosas ocupen habitaciones que no tengan vista directa hacia la cartuja, o en caso de tenerla, vendrán obligadas a poner celosias o su equivalente para evitarla.
A l’estiu de 1940 comencen les obres d’adaptació i el 29 de setembre s’inicia el curs amb 128 alumnes inscrits
L’any 1997 la nova llei d’educació (Logse) tant pel que fa a l’ESO com als nous batxillers, va fer replantejar la viabilitat del centre educatiu, ja que l’escola es nodria també d’alumnes externs.
Al setembre de 1998 l’escola deixa de prestar els serveis educatius i el seminari menor es trasllada a Barcelona.
Les fotos corresponen a l’any 1942.
Els Seminaris Menors van ser per a molts nois l’únic sistema per accedir a uns nivells d’ensenyament que el sistema garantia únicament a les classes benestants.
La generalització de l’educació pública, va comportar que no calgués ‘simular’ devoció, i es van buidar – i continuen buits encara – els Seminaris Menors i Majors de les Diòcesis catalanes.