Llegia que al indret hi havia l’any 1560 una fàbrica de draps de llana, i que al segle XVIII (1620) existia en aquest emplaçament un molí polvorer anomenat Can Barba. Al segle XVIII aquest molí es transformà en draper, activitat que continuà al llarg del segle XIX. L'any 1863 Josep Tolrà Avellà, metge de Castellar, llogà el molí per tal d'instal·lar-hi filatura i telers de cotó.
L'any 1895 comptava ja amb 428 telers de cotó que eren moguts per tres rodes d'aigua i per una instal·lació de vapor.
L'expansió de l'empresa i la seva continuïtat de mes d'un segle, ha suposat l'ampliació i modificació de les edificacions, ampliacions que feren desaparèixer dos antics molins, el de Cal Xom, fariner i bataner, i el molí de la Farga, on a finals del segle XIX funcionava un martinet per treballar l'aram. En una de les dependències de la casa de Can Barba existí una capella dedicada a Sant Esteve.
Quan a la descripció patrimoni Genat ens diu; una part de les instal·lacions de l'empresa "Vda. de Josep Tolrà" es troba situada en el lloc de Can Barba, nom que fa referència al molí polvorer que precedí a la creació d'aquesta empresa tèxtil a mitjans del segle XIX. El creixement i la continuïtat d'aquesta provocà, per necessitats d'espai i modernització de la mateixa, la desaparició de l'antic molí, així com la creació de noves naus en diferents èpoques.
Del conjunt format per la indústria i diverses cases construïdes per l'empresa i destinades a l'allotjament del càrrecs directius. Destaca l'edifici més antic, disposat amb planta basilical, per tal de proporcionar més il·luminació a la nau. El material utilitzat és la pedra barrejada amb morter. Aquest tipus arquitectònic basilical no és el més freqüent en les indústries de l'època a Castellar del Vallès, essent més habitual la nau de planta rectangular i teulada de doble vessant amb diverses plantes (tres o quatre) i gran nombre de petites finestres, així com la disposició desordenada de diversos cossos.
![]()
Fotografia. Maria Antònia Vivancos Gómez
De la fàbrica de can Barba destaca el despatx. Obra del mestre d'obres local Josep Perich i Fruitós ( San Esteban de Castellar, 19 de novembre de 1869 + Castellar del Vallès, octubre de 1949) , destaquen també els treballs de forja de l’artista barceloní Antoni Clavell, que havia treballat en la construcció de la casa del Josep Perich i Fruitós, al número 35 del Passeig a Castellar del Vallès.
![]()
http://histocast.blogspot.com/2010/06/la-produccio-de-material-de-guerra-1938.html
Podeu veure més informació a : https://www.diba.cat/documents/429042/60e88549-b087-4e67-a40e-42f9c734dbc2
Així com el camí de l'infern està empedrat de bones intencions, dissortadament el patrimoni històric i/o artístic, en indrets que com Castellar del Vallès han crescut quasi de forma exponencial, ha desaparegut en masses ocasions sense poder documentar-lo.
De ben segur moltes de les persones que van treballar al Moli ens podrien explicar històries, i/o aportar imatges que ens permetrien fer-nos una idea més cabal del funcionament d’aquella industria. Ens encantarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o castellardiari@gmail.com
L'any 1895 comptava ja amb 428 telers de cotó que eren moguts per tres rodes d'aigua i per una instal·lació de vapor.
L'expansió de l'empresa i la seva continuïtat de mes d'un segle, ha suposat l'ampliació i modificació de les edificacions, ampliacions que feren desaparèixer dos antics molins, el de Cal Xom, fariner i bataner, i el molí de la Farga, on a finals del segle XIX funcionava un martinet per treballar l'aram. En una de les dependències de la casa de Can Barba existí una capella dedicada a Sant Esteve.
Quan a la descripció patrimoni Genat ens diu; una part de les instal·lacions de l'empresa "Vda. de Josep Tolrà" es troba situada en el lloc de Can Barba, nom que fa referència al molí polvorer que precedí a la creació d'aquesta empresa tèxtil a mitjans del segle XIX. El creixement i la continuïtat d'aquesta provocà, per necessitats d'espai i modernització de la mateixa, la desaparició de l'antic molí, així com la creació de noves naus en diferents èpoques.
Del conjunt format per la indústria i diverses cases construïdes per l'empresa i destinades a l'allotjament del càrrecs directius. Destaca l'edifici més antic, disposat amb planta basilical, per tal de proporcionar més il·luminació a la nau. El material utilitzat és la pedra barrejada amb morter. Aquest tipus arquitectònic basilical no és el més freqüent en les indústries de l'època a Castellar del Vallès, essent més habitual la nau de planta rectangular i teulada de doble vessant amb diverses plantes (tres o quatre) i gran nombre de petites finestres, així com la disposició desordenada de diversos cossos.
De la fàbrica de can Barba destaca el despatx. Obra del mestre d'obres local Josep Perich i Fruitós ( San Esteban de Castellar, 19 de novembre de 1869 + Castellar del Vallès, octubre de 1949) , destaquen també els treballs de forja de l’artista barceloní Antoni Clavell, que havia treballat en la construcció de la casa del Josep Perich i Fruitós, al número 35 del Passeig a Castellar del Vallès.
http://histocast.blogspot.com/2010/06/la-produccio-de-material-de-guerra-1938.html
Podeu veure més informació a : https://www.diba.cat/documents/429042/60e88549-b087-4e67-a40e-42f9c734dbc2
Així com el camí de l'infern està empedrat de bones intencions, dissortadament el patrimoni històric i/o artístic, en indrets que com Castellar del Vallès han crescut quasi de forma exponencial, ha desaparegut en masses ocasions sense poder documentar-lo.
De ben segur moltes de les persones que van treballar al Moli ens podrien explicar històries, i/o aportar imatges que ens permetrien fer-nos una idea més cabal del funcionament d’aquella industria. Ens encantarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o castellardiari@gmail.com