Hem feien l’honor d’encarregar-me un esbós biogràfic del Josep Salvany Blanch[ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ], al que tinc concpetuat com un dels ‘meus herois de Catalunya’, i m’encanta poder compartir-ho amb vosaltres
![]()
Únic fill de Josep Salvany Civil i de Joana Blanch Genover, família benestant martorellenca, queda orfe de pare abans dels sis anys i de mare des del 1880, quan només en té catorze, quedant probablement sota la custòdia dels avis materns residents a Barcelona on, Josep Salvany i Blanch, inicia els estudis de Medicina i Cirurgia el 1884 i els acaba el 1891. Algunes biografies apunten que després es trasllada a Madrid per especialitzar-se en Oftalmologia durant tres anys. De tornada a Barcelona, s'estableix al número 24 del carrer Pelai on també instal·la la seva consulta d'oculista fins al final de la seva vida.
D’aquí que, en principi, Martorell i Barcelona són els paratges que més interessen Josep Salvany quan desperta la seva afecció per la fotografia. Però, la passió per l'excursionisme científic, el porta a anar més lluny per fer extensos reportatges de diversos indrets de les diferents comarques de Catalunya, les Illes Balears i d'algunes poblacions espanyoles com Saragossa, Segòvia, Madrid i altres. Viatger infatigable i membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) des del 1905, desenvolupa una important tasca dins el món de l'excursionisme científic a què pertany i com a membre de la Secció d'Arqueologia i Història del CEC. Salvany fa, també, sortides per diferents països d’Europa, Àsia, Egipte, Terra Santa i els Estats Units d’Amèrica. Totes les seves sortides, no sols les documenta amb les seves fotografies sinó que les complementa amb unes minucioses anotacions, amb les agendes de viatge i amb els carnets de visita.
Si bé no hem localitzat obra escrita atribuïble a Josep Salvany, és possible afirmar que posseeix un notable afany docent com demostra amb la seva participació en les nombroses conferències amb presentació de diapositives que Salvany Blanch protagonitza a la seu del CEC després de cada una de les seves excursions i viatges, sovint en diferents sessions per a cadascun dels llocs visitats. També, en l'àmbit mèdic, ens consta que, l’agost del 1901 a la Casa de Curació de la Riera Alta, disserta sobre Las enfermedades de los ojos.
La gran obra de Salvany, però, la devem a la seva càmera que, més d’un segle després, encara ens permet recórrer la Catalunya social i cultural de principis del segle XX i dels diferents llocs per on passa. A manera de cronista social, cultural i científic, Salvany retrata esglésies, monestirs, runes arqueològiques, creus de terme –elements que li interessen especialment–, esports de muntanya, paisatges, fonts, boscos, retrats de la gent del carrer, dels amics, veïns i familiars, etc. Però, sobretot, Salvany retrata ambients, climes, detalls i indrets que -gràcies a la seva passió col·leccionista- arriben fins avui amb més de 10.000 imatges que integren el Fons Fotogràfic Salvany que llega a la Biblioteca de Catalunya.
El gros d'aquesta col·lecció de clixés estereoscopis, Josep Salvany l’inicia a partir de l’any 1911 i l’amplia progressivament fins al 1926. D'abans i després d’aquest fructífer període, se'n tenen escasses fotografies. Els anys 1915 i 1916, Salvany és premiat en els concursos fotogràfics de Tarragona i Madrid, una mostra que aquest metge oculista martorellenc arriba a ser alguna cosa més que un simple afeccionat a la fotografia o una distracció complementària de la seva feina. És per això que Isidre Clopas Batlle (Martorell, 1913-2001) el presenta com a destacat fotògraf al seu llibre Història de la fotografia i el cinema a Martorell mentre que Fèlix Duran Cañameras (Barcelona, 1889 – 1972) el defineix com a 'artista de la fotografia' i Ricard Marco Muñoz -president de l’Associació Cultural Fotoconnexió, professor de Fotografia Científica i Documental, tècnic d’Imatge de la Biblioteca de Catalunya i principal investigador del Fons Fotogràfic Salvany- considera que aquest metge “certament és un curiós i paradigmàtic representant de la burgesia catalana de principi de segle XX i un dels fotògrafs més importants que ha tingut Catalunya”.
Anticipant-se a Sir Alfred Joseph Hitchcock KBE (Londres, 1899 - Los Angeles, 1980), Josep Salvany i Blanch apareix també en algunes de les seves fotografies.
![]()
Solter i molt ben situat econòmicament, Salvany mor a Barcelona el 28 de gener de 1929. El seu llegat -excepte la seva col·lecció fotogràfica cedida a la Biblioteca de Catalunya com hem avançat- es reparteix entre familiars, amics i el consistori de Martorell, ciutat que anys després li dedica el Passatge Josep Salvany a la seva vila natal.
Antonio Mora Vergés
Únic fill de Josep Salvany Civil i de Joana Blanch Genover, família benestant martorellenca, queda orfe de pare abans dels sis anys i de mare des del 1880, quan només en té catorze, quedant probablement sota la custòdia dels avis materns residents a Barcelona on, Josep Salvany i Blanch, inicia els estudis de Medicina i Cirurgia el 1884 i els acaba el 1891. Algunes biografies apunten que després es trasllada a Madrid per especialitzar-se en Oftalmologia durant tres anys. De tornada a Barcelona, s'estableix al número 24 del carrer Pelai on també instal·la la seva consulta d'oculista fins al final de la seva vida.
D’aquí que, en principi, Martorell i Barcelona són els paratges que més interessen Josep Salvany quan desperta la seva afecció per la fotografia. Però, la passió per l'excursionisme científic, el porta a anar més lluny per fer extensos reportatges de diversos indrets de les diferents comarques de Catalunya, les Illes Balears i d'algunes poblacions espanyoles com Saragossa, Segòvia, Madrid i altres. Viatger infatigable i membre del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) des del 1905, desenvolupa una important tasca dins el món de l'excursionisme científic a què pertany i com a membre de la Secció d'Arqueologia i Història del CEC. Salvany fa, també, sortides per diferents països d’Europa, Àsia, Egipte, Terra Santa i els Estats Units d’Amèrica. Totes les seves sortides, no sols les documenta amb les seves fotografies sinó que les complementa amb unes minucioses anotacions, amb les agendes de viatge i amb els carnets de visita.
Si bé no hem localitzat obra escrita atribuïble a Josep Salvany, és possible afirmar que posseeix un notable afany docent com demostra amb la seva participació en les nombroses conferències amb presentació de diapositives que Salvany Blanch protagonitza a la seu del CEC després de cada una de les seves excursions i viatges, sovint en diferents sessions per a cadascun dels llocs visitats. També, en l'àmbit mèdic, ens consta que, l’agost del 1901 a la Casa de Curació de la Riera Alta, disserta sobre Las enfermedades de los ojos.
La gran obra de Salvany, però, la devem a la seva càmera que, més d’un segle després, encara ens permet recórrer la Catalunya social i cultural de principis del segle XX i dels diferents llocs per on passa. A manera de cronista social, cultural i científic, Salvany retrata esglésies, monestirs, runes arqueològiques, creus de terme –elements que li interessen especialment–, esports de muntanya, paisatges, fonts, boscos, retrats de la gent del carrer, dels amics, veïns i familiars, etc. Però, sobretot, Salvany retrata ambients, climes, detalls i indrets que -gràcies a la seva passió col·leccionista- arriben fins avui amb més de 10.000 imatges que integren el Fons Fotogràfic Salvany que llega a la Biblioteca de Catalunya.
El gros d'aquesta col·lecció de clixés estereoscopis, Josep Salvany l’inicia a partir de l’any 1911 i l’amplia progressivament fins al 1926. D'abans i després d’aquest fructífer període, se'n tenen escasses fotografies. Els anys 1915 i 1916, Salvany és premiat en els concursos fotogràfics de Tarragona i Madrid, una mostra que aquest metge oculista martorellenc arriba a ser alguna cosa més que un simple afeccionat a la fotografia o una distracció complementària de la seva feina. És per això que Isidre Clopas Batlle (Martorell, 1913-2001) el presenta com a destacat fotògraf al seu llibre Història de la fotografia i el cinema a Martorell mentre que Fèlix Duran Cañameras (Barcelona, 1889 – 1972) el defineix com a 'artista de la fotografia' i Ricard Marco Muñoz -president de l’Associació Cultural Fotoconnexió, professor de Fotografia Científica i Documental, tècnic d’Imatge de la Biblioteca de Catalunya i principal investigador del Fons Fotogràfic Salvany- considera que aquest metge “certament és un curiós i paradigmàtic representant de la burgesia catalana de principi de segle XX i un dels fotògrafs més importants que ha tingut Catalunya”.
Anticipant-se a Sir Alfred Joseph Hitchcock KBE (Londres, 1899 - Los Angeles, 1980), Josep Salvany i Blanch apareix també en algunes de les seves fotografies.
Solter i molt ben situat econòmicament, Salvany mor a Barcelona el 28 de gener de 1929. El seu llegat -excepte la seva col·lecció fotogràfica cedida a la Biblioteca de Catalunya com hem avançat- es reparteix entre familiars, amics i el consistori de Martorell, ciutat que anys després li dedica el Passatge Josep Salvany a la seva vila natal.
Antonio Mora Vergés