De Can Juliana se’n fa esment l’any 1551, encara que probablement sigui més antiga.
A les seves parets hi ha la data de 1678.
Fill d'aquest mas fou Josep Juliana i Albert ( San Esteban de Castellar - actualment Castellar del Vallès , 1844 - Barcelona , 1890, pintor del segle XIX. El poeta i Mestre en Gai Saber, Joan Arús i Colomer (Sant Esteban de Castellar, - actualment Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1891 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1982, era descendent per la branca materna.
Patrimoni Gencat manté encara una descripció bucòlica; masia de funció agrària sense arranjaments ni ampliacions. La façana principal transcorre paral·lela al camí. S'accedeix a la primera planta, degut segurament als desnivells del terreny, per mitjà d'una escala adossada, de base de pedra, igual que la que es troba en el frontis, amb barana de ferro, tot ell de molt senzilla factura i fugint de la tipologia de la masia clàssica.
La teulada és a un sol aiguavés seguint els paràmetres de les construccions camperoles més senzilles.
La segona planta es troba totalment sota el teulat. Les finestres estan emmarcades per franges blanques per fora, segurament a fi de proporcionar major lluminositat a l'interior. El carener és paral·lel a la façana.
![]()
Fotografia de Lourdes Figueras Borrull
Avui però, l’adaptació és la clau de l’èxit, a la casa si diuen a terme un grapats d’activitats : http://www.canjuliana.com/qui-som/
A les seves parets hi ha la data de 1678.
Fill d'aquest mas fou Josep Juliana i Albert ( San Esteban de Castellar - actualment Castellar del Vallès , 1844 - Barcelona , 1890, pintor del segle XIX. El poeta i Mestre en Gai Saber, Joan Arús i Colomer (Sant Esteban de Castellar, - actualment Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1891 - Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 1982, era descendent per la branca materna.
Patrimoni Gencat manté encara una descripció bucòlica; masia de funció agrària sense arranjaments ni ampliacions. La façana principal transcorre paral·lela al camí. S'accedeix a la primera planta, degut segurament als desnivells del terreny, per mitjà d'una escala adossada, de base de pedra, igual que la que es troba en el frontis, amb barana de ferro, tot ell de molt senzilla factura i fugint de la tipologia de la masia clàssica.
La teulada és a un sol aiguavés seguint els paràmetres de les construccions camperoles més senzilles.
La segona planta es troba totalment sota el teulat. Les finestres estan emmarcades per franges blanques per fora, segurament a fi de proporcionar major lluminositat a l'interior. El carener és paral·lel a la façana.
Fotografia de Lourdes Figueras Borrull
Avui però, l’adaptació és la clau de l’èxit, a la casa si diuen a terme un grapats d’activitats : http://www.canjuliana.com/qui-som/