Em cridava l’atenció l’edifici majestuós de Vilajosana, que com alguns altres, Coromines; les Cots de Sant Joan, o les Cots de Montdarn; la masia Navel; el Mas Vilanova de Viver; la Vila de Serrateix,..., evidencien la presència per aquestes contrades en els darrers any del segle XIX i primers dels segle XX, d’algun/s mestres d’obres i/o arquitectes, dels que ens agradaria tenir-ne noticia.
![]()
Llegia que Vilajussana – tal i com està escrita aquí sembla fer referència a una Vilasobirana, que podria ser el Monestir de Santa Maria de Serrateix - és una masia anterior al segle XVIII que durant aquest segle amplià i bastí la nova casa pairal. També durant aquesta època construí la seva capella familiar, possiblement sobre les restes d'una anterior.
La masia de Vilajosana té un important arxiu familiar, documentat des del segle XVI. La masia era propietat del monestir de Santa Maria de Serrateix. "Jaume de Vilajussana" apareix esmentat en el fogatge de 1553 així com la masia.
Al segle XVII la masia era coneguda amb el nom de Mas Rodón.
En el capbreu de l'any 1649 Miquel Vilajosana del Mas Roson confessava tenir les masoveries de Puigvell, Garriger i la Casa Nova, així com 70 jornals de terra cultivada i 1200 jornals de terreny inculte.
Patrimoni Genca ens diu; masia del segle XVII d'estructura clàssica amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Té una galeria de porxos o eixida, orientada a migdia, que coincideix amb el cos central de la casa ocupat per la Sala. Els arcs són escarsers, a excepció del central superior que és de mig punt.
Els elements, a la façana, són ordenats amb simetria.
Davant de la masia hi ha una capella que estava dedicada al Sagrat Cor de Jesús, i Sant Ramon Nonat, feta al segle XVIII.
![]()
Ens expliquen que els ornaments sagrats es retiraven per evitar la seva pèrdua i/o profanació.
Prop de la casa, hi ha el que anomenen un ‘viver’, i en altres llocs del principat una bassa de rec, de proporcions majestuoses. Insistim i aquesta estructura hi corrobora en la presència en els darrers any del segle XIX i primers dels segle XX , per aquestes contrades d’algun/s mestres d’obres i/o arquitectes, dels que ens agradaria tenir-ne noticia.
![]()
Quan al topònim Serrateix, fa referència a l’abundància en algun moment del teix, arbre que hom creu tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians i, a vegades, hi ha teixos prop de les esglésies cristianes.
![]()
Tenia ocasió de retratar-ne un parell d’exemplars en la meva visita a l’església dels Sants Just i Pastor, a la masia homònima.
La incúria vers el patrimoni històric de Catalunya per part de les administracions públiques, sembla no tenir aturador.
Vergonya catalans, vergonya !!!
Llegia que Vilajussana – tal i com està escrita aquí sembla fer referència a una Vilasobirana, que podria ser el Monestir de Santa Maria de Serrateix - és una masia anterior al segle XVIII que durant aquest segle amplià i bastí la nova casa pairal. També durant aquesta època construí la seva capella familiar, possiblement sobre les restes d'una anterior.
La masia de Vilajosana té un important arxiu familiar, documentat des del segle XVI. La masia era propietat del monestir de Santa Maria de Serrateix. "Jaume de Vilajussana" apareix esmentat en el fogatge de 1553 així com la masia.
Al segle XVII la masia era coneguda amb el nom de Mas Rodón.
En el capbreu de l'any 1649 Miquel Vilajosana del Mas Roson confessava tenir les masoveries de Puigvell, Garriger i la Casa Nova, així com 70 jornals de terra cultivada i 1200 jornals de terreny inculte.
Patrimoni Genca ens diu; masia del segle XVII d'estructura clàssica amb coberta a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Té una galeria de porxos o eixida, orientada a migdia, que coincideix amb el cos central de la casa ocupat per la Sala. Els arcs són escarsers, a excepció del central superior que és de mig punt.
Els elements, a la façana, són ordenats amb simetria.
Davant de la masia hi ha una capella que estava dedicada al Sagrat Cor de Jesús, i Sant Ramon Nonat, feta al segle XVIII.
Ens expliquen que els ornaments sagrats es retiraven per evitar la seva pèrdua i/o profanació.
Prop de la casa, hi ha el que anomenen un ‘viver’, i en altres llocs del principat una bassa de rec, de proporcions majestuoses. Insistim i aquesta estructura hi corrobora en la presència en els darrers any del segle XIX i primers dels segle XX , per aquestes contrades d’algun/s mestres d’obres i/o arquitectes, dels que ens agradaria tenir-ne noticia.
Quan al topònim Serrateix, fa referència a l’abundància en algun moment del teix, arbre que hom creu tenia un significat místic i sagrat en cultes pagans precristians i, a vegades, hi ha teixos prop de les esglésies cristianes.
Tenia ocasió de retratar-ne un parell d’exemplars en la meva visita a l’església dels Sants Just i Pastor, a la masia homònima.
La incúria vers el patrimoni històric de Catalunya per part de les administracions públiques, sembla no tenir aturador.
Vergonya catalans, vergonya !!!