El Pere Vidal publica una fotografia de Can Bas, al terme de Castell-Platja d'Aro, a la comarca ‘oficialment ‘ batejada com “Baix Empordà” – encara que s’hi pot circular amb el cap ben dret, i a la que Josep Pla i Casadevall ( Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, Palafrugell, 23 de abril de 1981 ) designava com L’EMPORDANET, i nosaltres com l’Empordà jussà.
![]()
En trobava dades a : file:///C:/Users/Usuario/Downloads/13%20CATALOGACI%C3%93%20BCIN%20.pdf
Es situa al peu del nucli de Fanals, al límit amb la vall d'Aro. Actualment la parcel·la límita amb el carrer Ginesta, carrer Galligans i l'Avinguda de Fanals, per on té l'accés des de Platja d'aro. La gran influència històrica de la masia encara es deixa notar en l'entorn, que s'ha conservat en gran part sense edificar. Dins del conjunt de Fanals, Can Bas s'ubica molt pròxima a la vall, tenint una relació directe amb aquest territori. L'edifici que ens trobem està format per un únic cos de masia, de planta compacte i cobertes graonades, seguint el lleuger pendent del terreny. La masia original és de planta rectangular, amb tres crugies i coberta a dues aigües. La torre separada de la vivenda està unida a ella per un pas elevat. Al llarg del temps la masia s'ha anat desenvolupant mitjançant noves crugies a ambdós costats i en la seva part posterior. Els murs són de paredat, i s'entreguen a la coberta de teula àrab. La majoria de les obertures de façana tenen brancals, llindes i ampits de pedra tallada, al igual que el portal, format per un arc de mig punt adovellat
http://ciutada.platjadaro.com/item/2543-nous-espais-culturals-a-la-masia-bas
La masia, forma part dels habitatges que van anar estenent per la Vall d’Aro des de l’interior vers al mar, característiques del paisatge local de segles passat, sobretot per les seves torres de defensa. Habitada fins els anys vuitanta del segle XX, amb nombroses ampliacions i reformes, fins que arran de l’antic Pla General d’Ordenació Urbana, va ser qualificada com a equipament públic i cedida a l’Ajuntament.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=723
Patrimoni Gencat en fa una descripció molt ‘barcelonina’, m’explico, el comentari acostuma a tenir una longitud inversament proporcional a la distancia amb la megalòpolis barcelonina, prop = llarga, llunya=curta, MOLT lluny= uff!
Can Bas és una masia amb una torre de defensa cilíndrica. La masia és de tres crugies i teulada a dues aigües. La torre està separada de la vivenda però unida per un pas elevat; està coronada per un teulat cònic i té petites espitlleres. Hi ha altres construccions annexes.
Hi ha interès pel patrimoni històric i/o artístic de Catalunya que encara està dempeus Pere, de fet per una bona part dels catalans, mantenir-lo i documentar-lo és un imperatiu ètic.
Gràcies.
En trobava dades a : file:///C:/Users/Usuario/Downloads/13%20CATALOGACI%C3%93%20BCIN%20.pdf
Es situa al peu del nucli de Fanals, al límit amb la vall d'Aro. Actualment la parcel·la límita amb el carrer Ginesta, carrer Galligans i l'Avinguda de Fanals, per on té l'accés des de Platja d'aro. La gran influència històrica de la masia encara es deixa notar en l'entorn, que s'ha conservat en gran part sense edificar. Dins del conjunt de Fanals, Can Bas s'ubica molt pròxima a la vall, tenint una relació directe amb aquest territori. L'edifici que ens trobem està format per un únic cos de masia, de planta compacte i cobertes graonades, seguint el lleuger pendent del terreny. La masia original és de planta rectangular, amb tres crugies i coberta a dues aigües. La torre separada de la vivenda està unida a ella per un pas elevat. Al llarg del temps la masia s'ha anat desenvolupant mitjançant noves crugies a ambdós costats i en la seva part posterior. Els murs són de paredat, i s'entreguen a la coberta de teula àrab. La majoria de les obertures de façana tenen brancals, llindes i ampits de pedra tallada, al igual que el portal, format per un arc de mig punt adovellat
http://ciutada.platjadaro.com/item/2543-nous-espais-culturals-a-la-masia-bas
La masia, forma part dels habitatges que van anar estenent per la Vall d’Aro des de l’interior vers al mar, característiques del paisatge local de segles passat, sobretot per les seves torres de defensa. Habitada fins els anys vuitanta del segle XX, amb nombroses ampliacions i reformes, fins que arran de l’antic Pla General d’Ordenació Urbana, va ser qualificada com a equipament públic i cedida a l’Ajuntament.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=723
Patrimoni Gencat en fa una descripció molt ‘barcelonina’, m’explico, el comentari acostuma a tenir una longitud inversament proporcional a la distancia amb la megalòpolis barcelonina, prop = llarga, llunya=curta, MOLT lluny= uff!
Can Bas és una masia amb una torre de defensa cilíndrica. La masia és de tres crugies i teulada a dues aigües. La torre està separada de la vivenda però unida per un pas elevat; està coronada per un teulat cònic i té petites espitlleres. Hi ha altres construccions annexes.
Hi ha interès pel patrimoni històric i/o artístic de Catalunya que encara està dempeus Pere, de fet per una bona part dels catalans, mantenir-lo i documentar-lo és un imperatiu ètic.
Gràcies.