La Rosa Maria Llovet, públic una fotografia d’aquest singular edifici dissenyat per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanova (Barcelona, 1848 – 1910) l'any 1882 per als germans Masriera.
![]()
Els cèlebres pintors Francesc (Barcelona, 21 o 27 d'octubre de 1842 - 15 de març de 1902) i Josep Masriera Manovens (Barcelona, 22 de gener de 1841 - 31 de gener de 1912) necessitaven un taller de pintura i escultura per a la seva producció i Vilaseca els construí aquest "temple de les arts" finalitzat el 1884.
Alguns autors han volgut trobar en el temple d'August del Forum de Barcino una font d'inspiració per al disseny d'aquesta casa-taller. Sigui com sigui, l'edifici, que fou construït en un inusual classicisme arqueològic amb algunes concessions a l'eclecticisme imperant, es concebí com un edifici exempt. Tanmateix, posteriorment a la seva construcció, l'any 1913 s'afegiren els dos cossos que el flanquegen en una reforma realitzada per Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 – 1951).
L'any 1933 Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) , fill de Josep, ja era conegut com un dels majors orfebres i dramaturgs de la ciutat i convertí el taller dels seus antecessors en un teatre i cine conegut com la Sala Studium, destinat a les representacions amateurs. Tanmateix, aquest espai escènic també acollia altres esdeveniments literaris i musicals, amb la participació de músics cèlebres com Alicia de Larrocha. En l'actualitat l'edifici acull la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús, una congregació religiosa femenina.
Patrimoni Gencat ens diu; ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Taller dels Germans Masriera és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Bailèn, del Consell de Cent, el Passeig de Sant Joan i el Carrer Diputació. Disposa d'una única façana exterior afrontada al Carrer Bailèn, amb una alineació reculada respecte la resta d'edificis veïns.
Ubicat en una parcel·la de superfície irregular el taller dels Masriera tenia, en un principi, forma de temple amfipròstil i era un edifici aïllat de planta rectangular enmig d'un jardí. Aquest edifici en forma de temple presentava una façana principal orientada al carrer de Bailèn consistent en un pòrtic hexàstil de columnes estriades corínties sobre podi amb una àmplia escalinata de vuit graons. Aquestes columnes sostenen el porxo d'accés, cobert amb un sostre cassetonat. La façana interior, que com el pòrtic de columnes és fet de pedra, presenta una única porta allindanada al bell mig, amb la llinda i els muntants ornats a base de motllures, oves i palmetes. El coronament de la façana consisteix en un entaulament i un frontó triangular motllurats. Els acroteris estan ornats amb un disc esculpit sobre el que s'alcen dues escultures de pedra en forma de griu rampant, amb llurs ales fetes de ferro colat. Coronant l'angle central del frontó, un acroteri de pedra en forma de palmeta flanquejada de volutes d'acant. Aquest frontó trasllada a la façana la fórmula de la coberta de l'edifici, consistent en una teulada a doble vessant perforada amb grans claraboies que proporcionen llum natural zenital a l'interior del taller. Si l'edifici originari presentava un sol nivell de gran projecció en alçada, les dues ales laterals afegides amb posterioritat mostren una estructura en alçat consistent en planta baixa, dos pisos i terrat transitable. Aquestes adicions s'obren al carrer per mitjà de portals a planta baixa i per mitjà de finestrals tripartits amb pilastres toscanes a les plantes superiors.
Un altre element interessant vinculat a la finca és, precisament, la reixa que la delimita, consistent en un basament de pedra sobre el que reposa una reixa de barrots de fosa. La porta d'aquesta reixa, ornada amb motius neoclàssics, acull dues grans estrelles que emmarquen les inicials dels propietaris originals de l'edifici, Francesc i Josep masriera Manovens.
Els cèlebres pintors Francesc (Barcelona, 21 o 27 d'octubre de 1842 - 15 de març de 1902) i Josep Masriera Manovens (Barcelona, 22 de gener de 1841 - 31 de gener de 1912) necessitaven un taller de pintura i escultura per a la seva producció i Vilaseca els construí aquest "temple de les arts" finalitzat el 1884.
Alguns autors han volgut trobar en el temple d'August del Forum de Barcino una font d'inspiració per al disseny d'aquesta casa-taller. Sigui com sigui, l'edifici, que fou construït en un inusual classicisme arqueològic amb algunes concessions a l'eclecticisme imperant, es concebí com un edifici exempt. Tanmateix, posteriorment a la seva construcció, l'any 1913 s'afegiren els dos cossos que el flanquegen en una reforma realitzada per Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 – 1951).
L'any 1933 Lluís Masriera i Rosés (Barcelona, 17 de gener de 1872 - 21 d'octubre de 1958) , fill de Josep, ja era conegut com un dels majors orfebres i dramaturgs de la ciutat i convertí el taller dels seus antecessors en un teatre i cine conegut com la Sala Studium, destinat a les representacions amateurs. Tanmateix, aquest espai escènic també acollia altres esdeveniments literaris i musicals, amb la participació de músics cèlebres com Alicia de Larrocha. En l'actualitat l'edifici acull la Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús, una congregació religiosa femenina.
Patrimoni Gencat ens diu; ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Taller dels Germans Masriera és un edifici entre mitgeres que es troba a l'illa de cases delimitada pels Carrers de Bailèn, del Consell de Cent, el Passeig de Sant Joan i el Carrer Diputació. Disposa d'una única façana exterior afrontada al Carrer Bailèn, amb una alineació reculada respecte la resta d'edificis veïns.
Ubicat en una parcel·la de superfície irregular el taller dels Masriera tenia, en un principi, forma de temple amfipròstil i era un edifici aïllat de planta rectangular enmig d'un jardí. Aquest edifici en forma de temple presentava una façana principal orientada al carrer de Bailèn consistent en un pòrtic hexàstil de columnes estriades corínties sobre podi amb una àmplia escalinata de vuit graons. Aquestes columnes sostenen el porxo d'accés, cobert amb un sostre cassetonat. La façana interior, que com el pòrtic de columnes és fet de pedra, presenta una única porta allindanada al bell mig, amb la llinda i els muntants ornats a base de motllures, oves i palmetes. El coronament de la façana consisteix en un entaulament i un frontó triangular motllurats. Els acroteris estan ornats amb un disc esculpit sobre el que s'alcen dues escultures de pedra en forma de griu rampant, amb llurs ales fetes de ferro colat. Coronant l'angle central del frontó, un acroteri de pedra en forma de palmeta flanquejada de volutes d'acant. Aquest frontó trasllada a la façana la fórmula de la coberta de l'edifici, consistent en una teulada a doble vessant perforada amb grans claraboies que proporcionen llum natural zenital a l'interior del taller. Si l'edifici originari presentava un sol nivell de gran projecció en alçada, les dues ales laterals afegides amb posterioritat mostren una estructura en alçat consistent en planta baixa, dos pisos i terrat transitable. Aquestes adicions s'obren al carrer per mitjà de portals a planta baixa i per mitjà de finestrals tripartits amb pilastres toscanes a les plantes superiors.
Un altre element interessant vinculat a la finca és, precisament, la reixa que la delimita, consistent en un basament de pedra sobre el que reposa una reixa de barrots de fosa. La porta d'aquesta reixa, ornada amb motius neoclàssics, acull dues grans estrelles que emmarquen les inicials dels propietaris originals de l'edifici, Francesc i Josep masriera Manovens.