Retratava la casa des de la Plaça del Mirador, i novament des de la Plaça del Mercat, ara caldrà decidir quina és la fotografia menys dolenta?.
![]()
![]()
El Catàleg de Patrimoni de Castellar del Vallès explica; el senyor Bruguera, el ‘Toner’, vivia en una casa tocant al Palau Tolrà i, en els baixos, tenia instal·lada una petita indústria de construcció de botes.
Segurament la seva feina deuria començar molt d’hora al matí i el xivarri deuria molestar a la senyora Emília Carles Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915) raó per la qual la marquesa de San Esteban de Castellar, li va cedir el terreny situat entre la carretera de Sentmenat, el carrer de Colom i de Torras, fins a l’alçada d’ El Coral, per tal que hi anés a viure i hi traslladés el taller.
Deixeu-me fer una hipòtesis agosarada; de fet quin millor lloc a Castellar del Vallès, per fer ‘volar coloms’, oi?. Us sembla forassenyat que li cedís també els plànols dels edificis signats pel seu arquitecte de capçalera, l’ Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920)?.
La casa, d’estil modernista, fou construïda als voltants de 1914 i el cos principal correspondria al número 6 del carrer de Torras mentre que el taller correspondria a les cases del carrer de Torras números 6 i 8; la resta de l’espai correspondria a l’hort, el pou... Sembla que excepte les primeres dècades després de la seva construcció la casa sempre havia estat de lloguer i els seus propietaris l’arrendaven.
Posteriorment en aquesta casa hi van viure el doctor Carretero i Coll i, més tard, el doctor Puigdueta. Estanislau Carretero i Coll es va establir a Sant Esteve de Castellar l’any 1918 per suplir al doctor Josep Portabella, titular d’una de les dues places de metge. El doctor Carretero i Coll es va establir a la carretera de Sentmenat número 89 i visitava al número 91 de dues a tres de la tarda. El doctor Carretero i Coll va ser inspector municipal de Sanitat i es va casaR dues vegades amb dues castellarenques: Oliva Quer i Joaquima Umbert. Sembla que al final de la seva carrera es va traslladar a la casa del carrer de Torras.
El doctor Antoni Puigdueta i Angli es va establir a Castellar del Vallès i va començar a exercir l’1 de juliol de 1939, any en què es va llicenciar en medecina per la Universitat de Barcelona. El metge es va establir a la casa número 10 del carrer de Torras on encara vivia la vídua del doctor Carretero i Coll; la família del nou metge tenia pocs recursos econòmics i passà consulta al lloc on ho feia l’anterior metge, tot i que també li corresponia la plaça de metge de Caldes de Montbui, poble on havia nascut. Fou metge d’assistència pública domiciliària.
Com a curiositat val a dir que posseïa una document en el qual s’esmentava que “fue depurado sin sanción en relación con el Glorioso Movimiento Nacional el 29 d’agost de 1940”.
Durant els anys en què el doctor Puigdueta va viure en aquesta casa es va obrir la finestra, que correspon al menjador, que dóna al carrer de Colom i trenca el conjunt que forma l’arcada; antigament la llum en aquest espai entrava pel pati però quan es va allargar la casa cap el pati l’estança va quedar més fosca raó per la qual se suposa que es va demanar permís per obrir la finestra.
En la seva part interior en aquesta paret hi havia un moble encastat, també d’estil modernista, que fou modificat eliminant-se la part central.
"Qui perd els orígens, perd identitat"
El Catàleg de Patrimoni de Castellar del Vallès explica; el senyor Bruguera, el ‘Toner’, vivia en una casa tocant al Palau Tolrà i, en els baixos, tenia instal·lada una petita indústria de construcció de botes.
Segurament la seva feina deuria començar molt d’hora al matí i el xivarri deuria molestar a la senyora Emília Carles Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915) raó per la qual la marquesa de San Esteban de Castellar, li va cedir el terreny situat entre la carretera de Sentmenat, el carrer de Colom i de Torras, fins a l’alçada d’ El Coral, per tal que hi anés a viure i hi traslladés el taller.
Deixeu-me fer una hipòtesis agosarada; de fet quin millor lloc a Castellar del Vallès, per fer ‘volar coloms’, oi?. Us sembla forassenyat que li cedís també els plànols dels edificis signats pel seu arquitecte de capçalera, l’ Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1920)?.
La casa, d’estil modernista, fou construïda als voltants de 1914 i el cos principal correspondria al número 6 del carrer de Torras mentre que el taller correspondria a les cases del carrer de Torras números 6 i 8; la resta de l’espai correspondria a l’hort, el pou... Sembla que excepte les primeres dècades després de la seva construcció la casa sempre havia estat de lloguer i els seus propietaris l’arrendaven.
Posteriorment en aquesta casa hi van viure el doctor Carretero i Coll i, més tard, el doctor Puigdueta. Estanislau Carretero i Coll es va establir a Sant Esteve de Castellar l’any 1918 per suplir al doctor Josep Portabella, titular d’una de les dues places de metge. El doctor Carretero i Coll es va establir a la carretera de Sentmenat número 89 i visitava al número 91 de dues a tres de la tarda. El doctor Carretero i Coll va ser inspector municipal de Sanitat i es va casaR dues vegades amb dues castellarenques: Oliva Quer i Joaquima Umbert. Sembla que al final de la seva carrera es va traslladar a la casa del carrer de Torras.
El doctor Antoni Puigdueta i Angli es va establir a Castellar del Vallès i va començar a exercir l’1 de juliol de 1939, any en què es va llicenciar en medecina per la Universitat de Barcelona. El metge es va establir a la casa número 10 del carrer de Torras on encara vivia la vídua del doctor Carretero i Coll; la família del nou metge tenia pocs recursos econòmics i passà consulta al lloc on ho feia l’anterior metge, tot i que també li corresponia la plaça de metge de Caldes de Montbui, poble on havia nascut. Fou metge d’assistència pública domiciliària.
Com a curiositat val a dir que posseïa una document en el qual s’esmentava que “fue depurado sin sanción en relación con el Glorioso Movimiento Nacional el 29 d’agost de 1940”.
Durant els anys en què el doctor Puigdueta va viure en aquesta casa es va obrir la finestra, que correspon al menjador, que dóna al carrer de Colom i trenca el conjunt que forma l’arcada; antigament la llum en aquest espai entrava pel pati però quan es va allargar la casa cap el pati l’estança va quedar més fosca raó per la qual se suposa que es va demanar permís per obrir la finestra.
En la seva part interior en aquesta paret hi havia un moble encastat, també d’estil modernista, que fou modificat eliminant-se la part central.
"Qui perd els orígens, perd identitat"