Retratava la façana del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, a la comarca del Garraf.
![]()
Llegia que l’edifici es va construir l'any 1835 segons projecte de l'arquitecte Josep M. Buixareu – del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, del seus cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs - i amb la participació econòmica dels sectors benestants de Vilanova.
L'any 1862 l'escenògraf Fèlix Cagé- Escenògraf francès, deixeble de Charles Antoine Cambon. París, 1820 — Barcelona, 1869 - , que va decorar el Liceu barceloní, va pintar el teló de l'escenari i els decorats interiors.
L'any 1926 es van fer obres de reforma a la façana del carrer del Teatre amb el vist-i-plau de l'arquitecte municipal Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966); aquest mateix arquitecte va fer, l'any 1942, el projecte d'adequació del local com a cinematògraf.
L'any 1984 va tornar a ser rehabilitat com a teatre, d'acord amb el projecte de Cyril Innes Nundy - del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, del seus cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs-, si fos el cas.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; edifici de grans proporcions situat a la Rambla Principal i que fa cantonada amb el carrer del Teatre. La façana principal és d'estructura simètrica. A la planta baixa es troben, centrades, tres portes rectangulars d'accés (a la llinda de la central hi ha inscrita la data del 1835) i dues finestres, també rectangulars, als costats. El pis principal és ocupat, a la part central, per tres balcons d'arc de mig punt sense volada i amb barana de balustres. A ambdós costats hi ha també finestres rectangulars. Al segon pis hi ha cinc finestres allindades. Corona l'edifici una cornisa motllurada i un frontó amb una obertura d'arc de mig punt a la part central. La façana del carrer del Teatre és de composició més senzilla i té totes les obertures allindades. La coberta de l'edifici és a dues vessants.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12022
A la pàgina del Consistori Vilanovi trobava ; El Teatre Principal és l’equipament per a les arts escèniques de la ciutat més rellevant, construït l’any 1835. La documentació de l’època narra els orígens i finalitat de l’edifici. De com els administradors de l’Hospital de Sant Antoni Abad proposaren a l’Ajuntament de la ciutat la construcció d’un teatre que els permetés augmentar els ingressos de l’Hospital. L’edifici s’erigí d’acord amb els cànons arquitectònics de l’època i a la italiana.
Els anys 1854 i 1862 es dugueren a terme les primeres reformes que permeteren l’ampliar la capacitat del Teatre. Des de finals del segle XIX, diverses societats de la ciutat, com ara La Primavera, Societat de Novetats,..., hi durien a terme els seus balls de societat i representacions teatrals i l’any 1902 el Teatre acolliria les primeres exhibicions de cinema. Aquesta prolífica activitat cultural, que viuria el seu període més actiu durant els anys vint, com en tot l’àmbit estatal, es va veure estroncada per l’esclat de la revolta dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, crim execrable que els guanyadors definien com ‘Guerra Civil’, i la Jerarquia de l’Església Nacional-Catòlica com a CRUZADA – uns i altres han defugit SEMPRE les responsabilitats penals que se’n deriven -, i el posterior període de postguerra, marcat per la misèria i la repressió genocida.
Avui, malgrat la regressió democràtica , la ciutadania reclama el seu dret d’escollir polítics catalans, i cal recordar als Partits de l’Eix del mal, que el dret de presentació que tenia el sàtrapa – pel que fa als Bisbes.- Recordeu les campanyes ‘ volem Bisbes catalans’, quedava sense efecte amb la signatura del Nou Concordat amb la Santa Seu. Esta clar que l’article 155 no li atorga al nou sàtrapa aquesta facultat, almenys no en el seu condicional legal; l’activitat cultural no s’atura. http://www.elprincipal.cat/
Vilanova i la Geltrú necessita i mereix més d’una visita, poseu a la vostra agenda.
Antonio Mora Vergés
Llegia que l’edifici es va construir l'any 1835 segons projecte de l'arquitecte Josep M. Buixareu – del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, del seus cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs - i amb la participació econòmica dels sectors benestants de Vilanova.
L'any 1862 l'escenògraf Fèlix Cagé- Escenògraf francès, deixeble de Charles Antoine Cambon. París, 1820 — Barcelona, 1869 - , que va decorar el Liceu barceloní, va pintar el teló de l'escenari i els decorats interiors.
L'any 1926 es van fer obres de reforma a la façana del carrer del Teatre amb el vist-i-plau de l'arquitecte municipal Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966); aquest mateix arquitecte va fer, l'any 1942, el projecte d'adequació del local com a cinematògraf.
L'any 1984 va tornar a ser rehabilitat com a teatre, d'acord amb el projecte de Cyril Innes Nundy - del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com, del seus cognoms, i lloc i data de naixement i traspàs-, si fos el cas.
Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; edifici de grans proporcions situat a la Rambla Principal i que fa cantonada amb el carrer del Teatre. La façana principal és d'estructura simètrica. A la planta baixa es troben, centrades, tres portes rectangulars d'accés (a la llinda de la central hi ha inscrita la data del 1835) i dues finestres, també rectangulars, als costats. El pis principal és ocupat, a la part central, per tres balcons d'arc de mig punt sense volada i amb barana de balustres. A ambdós costats hi ha també finestres rectangulars. Al segon pis hi ha cinc finestres allindades. Corona l'edifici una cornisa motllurada i un frontó amb una obertura d'arc de mig punt a la part central. La façana del carrer del Teatre és de composició més senzilla i té totes les obertures allindades. La coberta de l'edifici és a dues vessants.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12022
A la pàgina del Consistori Vilanovi trobava ; El Teatre Principal és l’equipament per a les arts escèniques de la ciutat més rellevant, construït l’any 1835. La documentació de l’època narra els orígens i finalitat de l’edifici. De com els administradors de l’Hospital de Sant Antoni Abad proposaren a l’Ajuntament de la ciutat la construcció d’un teatre que els permetés augmentar els ingressos de l’Hospital. L’edifici s’erigí d’acord amb els cànons arquitectònics de l’època i a la italiana.
Els anys 1854 i 1862 es dugueren a terme les primeres reformes que permeteren l’ampliar la capacitat del Teatre. Des de finals del segle XIX, diverses societats de la ciutat, com ara La Primavera, Societat de Novetats,..., hi durien a terme els seus balls de societat i representacions teatrals i l’any 1902 el Teatre acolliria les primeres exhibicions de cinema. Aquesta prolífica activitat cultural, que viuria el seu període més actiu durant els anys vint, com en tot l’àmbit estatal, es va veure estroncada per l’esclat de la revolta dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, crim execrable que els guanyadors definien com ‘Guerra Civil’, i la Jerarquia de l’Església Nacional-Catòlica com a CRUZADA – uns i altres han defugit SEMPRE les responsabilitats penals que se’n deriven -, i el posterior període de postguerra, marcat per la misèria i la repressió genocida.
Avui, malgrat la regressió democràtica , la ciutadania reclama el seu dret d’escollir polítics catalans, i cal recordar als Partits de l’Eix del mal, que el dret de presentació que tenia el sàtrapa – pel que fa als Bisbes.- Recordeu les campanyes ‘ volem Bisbes catalans’, quedava sense efecte amb la signatura del Nou Concordat amb la Santa Seu. Esta clar que l’article 155 no li atorga al nou sàtrapa aquesta facultat, almenys no en el seu condicional legal; l’activitat cultural no s’atura. http://www.elprincipal.cat/
Vilanova i la Geltrú necessita i mereix més d’una visita, poseu a la vostra agenda.
Antonio Mora Vergés