Vilanova i la Geltrú conserva encara alguns elements patrimonials d’interès, i bona part del seu ‘encant natural’, negar però, la petjada de l’especulació, fora una manifestació d’estultícia que com a catalans i com a demòcrates no ens poden permetre.
Retratava al Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant la façana de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer Cirera.
![]()
Llegia a patrimoni Gencat que Francisco Gumá y Ferrán (Villanueva y Geltrú, 27 de març de 1833 - 16 de desembre de 1912 va cedir els terrenys per a la construcció de la biblioteca-museu l'any 1881. L'any següent s'iniciaren les obres segons projecte del mestre d'obres Jeroni Granell Mundet (Barcelona, 1834 - 1889). L'acabament i inauguració del nou edifici data de 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana.
Tres anys més tard se'n va fer una ampliació, dirigida per l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918)-
Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966)-
El 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca i el 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós Monsonís ( 1949 + 13.2.2014 ), reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura.
El 1981 l'Ajuntament portà a terme noves obres de reforma i condicionament. Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres de restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Yago Bonet i Correa ( Lugo (Galicia,14 de Desembre de 1936 )
La imatge escultòrica de l'arquebisbe Armanyà es va col·locar l'any 1887. La del poeta Cabanyes s'instal·là sis anys després.
El Museu Víctor Balaguer és un dels museus més antics de Catalunya construïts de nova planta i un dels més singulars, tant pel que fa a la seva fundació com a la permanència fins als nostres dies de bona part de l’estètica i les col·leccions originals. Fundat l’any 1884 pel polític i escriptor Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), el nucli original del museu està format pel conjunt de llibres i obres d'art que el fundador havia aplegat al llarg de la seva vida juntament amb la multitud de donacions que va rebre per part de destacades personalitats del moment al crear aquesta institució cultural.
El Museu exhibia pintures, escultures, arts decoratives, objectes etnogràfics, etnològics, arqueologia, així com un rellevant dipòsit de quadres del Museu del Prado. Unes col·leccions que s’han anat ampliant amb successives donacions al llarg dels anys.
L’edifici fou creat expressament per complir les funcions de biblioteca i museu, un fet gens habitual, esdevenint així un dels primers en ésser construïts
específicament per a aquesta funció a Catalunya, característica que li ha valgut ser declarat monument d’interès nacional.
L’autor fou Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 1889), un mestre d’obres barcelonès titulat l’any 1854, pare de l’arquitecte Jeroni Ferran Granell Manresa, (Barcelona, 1867 - 1931)
L'ensenyament de Mestre d'obres s'inicià el 1850 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran d'una manca d'Arquitectes per a suplir la demanda constructiva de l'època. Finalitzà definitivament el 1871. Els professionals s’extingiren als anys 30 del segle XX, deixant una gran quantitat de mostres de la seva excel·lent arquitectura.
Per assolir el títol de Mestre d'obres calia cursar quatre anys de formació, i s'estudiaven les següents assignatures: topografia, geometria descriptiva, mecànica, materials de construcció, composició i part legal. Aquest ensenyament seguia la tradició neoclàssica. La nova burgesia optà per la renovació i per això nasqué l'Escola d'Arquitectura.
Està situat al bell mig d’un jardí encerclat per una tanca de ferro forjat. Té forma de temple i els elements decoratius són neoegipcis i neogrecs, responent a l’eclecticisme historicista en voga en aquells moments.
Actualment els fons artístics del Museu estan formats per més de vuit mil peces. Pel que fa a l’exposició permanent destaca molt especialment la col·lecció d’art del segles XIX i XX, que pel seu valor i qualitat van convertir el Museu Balaguer en secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
En les sales es troben obres de pintors com Santiago Rusiñol Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez (comunitat de Madrid), 13 de juny de 1931), Ramon Casas Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) , Joaquim Mir Trinxet (Barcelona, 6 de gener de 1873 – Vilanova i la Geltrú, 27 d'abril de 1940), Martí Alsina Alsina (Barcelona, 1826 - 1894) , Joaquim Vayreda Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894), Hermenegild o Hermen Anglada Camarasa (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollença, Mallorca 7 de juliol de 1959) , Isidre Nonell Monturiol (Barcelona, 30 de novembre del 1872 – 21 de febrer del 1911) , Dionís Baixeras Verdaguer (Barcelona, 23 de juny de 1862 - Barcelona, 9 de setembre de 1943) , Darío de Regoyos y Valdés (Ribadesella, Astúries, 1 de novembre de 1857 - Barcelona, 29 d'octubre de 1913) , Francesc Gimeno i Arasa(Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927), Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 19 de juliol de 1893 - Barcelona, 17 de juny de 1970, Rafael Durancamps i Folguera (Sabadell, 29 de març de 1891- Barcelona, 4 de gener de 1979 ) , Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941),... i escultors com Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 de agosto de 1858 - Barcelona, 22 de enero de 1922), Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 1850-1927, Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) o Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945), que ofereixen un excepcional recorregut pels diferents moviments artístics del tombant de segle, des del Romanticisme fins al Noucentisme. Per altra banda, dues sales de la primera planta estan ocupades per art contemporani català de principis de la dècada dels seixanta, amb quadres de l’Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 2 de febrer de 1923 – Barcelona, 17 de desembre de 2009) , Joan Hernández Pijoan [1] (Barcelona 1931 - 2005), Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) o Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927 - 12 de desembre de 2007), entre d’altres.
En la secció de pintura cal remarcar en darrer lloc l’exhibició permanent d’una trentena d’obres del dipòsit del Museu del Prado a la recentment inaugurada Sala Prado, les quals permeten al visitant apropar-se al barroc espanyol i europeu a partir d’obres de grans artistes com El Greco, Ribera, Goya, Rubens o Van Dyck. Les col·leccions etnològiques, etnogràfiques i arqueològiques són múltiples i de procedències diverses.
Hi podem trobar exemples singulars com dues armadures de samurai i una petita mòmia d’infant a la Sala Egípcia, una de les cinc úniques mòmies que actualment es poden trobar a Catalunya.
Poseu Vilanova i la Geltrú a la vostra agenda.
Antonio Mora Vergés
Retratava al Josep Olivé Escarre ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant la façana de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer Cirera.
Llegia a patrimoni Gencat que Francisco Gumá y Ferrán (Villanueva y Geltrú, 27 de març de 1833 - 16 de desembre de 1912 va cedir els terrenys per a la construcció de la biblioteca-museu l'any 1881. L'any següent s'iniciaren les obres segons projecte del mestre d'obres Jeroni Granell Mundet (Barcelona, 1834 - 1889). L'acabament i inauguració del nou edifici data de 1884, segons consta en una làpida clavada a la façana.
Tres anys més tard se'n va fer una ampliació, dirigida per l'arquitecte Bonaventura Pollés Vivó (Barcelona, 1857 - Sevilla, 1918)-
Entre 1920 i 1930 experimentà una nova ampliació, dirigida en aquest cas per Josep Maria Miró i Guibernau (Vilanova i la Geltrú, 24 de març de 1889 - Barcelona, 5 d'abril de 1966)-
El 1951 es va reformar l'interior de la pinacoteca i el 1979 es van reparar les cobertes sota la direcció de l'arquitecte Jordi Ambrós Monsonís ( 1949 + 13.2.2014 ), reparacions encarregades pel Ministeri de Cultura.
El 1981 l'Ajuntament portà a terme noves obres de reforma i condicionament. Dos anys més tard la Generalitat es va fer càrrec de les obres de restauració de la Biblioteca, segons projecte de l'arquitecte Yago Bonet i Correa ( Lugo (Galicia,14 de Desembre de 1936 )
La imatge escultòrica de l'arquebisbe Armanyà es va col·locar l'any 1887. La del poeta Cabanyes s'instal·là sis anys després.
El Museu Víctor Balaguer és un dels museus més antics de Catalunya construïts de nova planta i un dels més singulars, tant pel que fa a la seva fundació com a la permanència fins als nostres dies de bona part de l’estètica i les col·leccions originals. Fundat l’any 1884 pel polític i escriptor Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 – Madrid, 14 de gener de 1901), el nucli original del museu està format pel conjunt de llibres i obres d'art que el fundador havia aplegat al llarg de la seva vida juntament amb la multitud de donacions que va rebre per part de destacades personalitats del moment al crear aquesta institució cultural.
El Museu exhibia pintures, escultures, arts decoratives, objectes etnogràfics, etnològics, arqueologia, així com un rellevant dipòsit de quadres del Museu del Prado. Unes col·leccions que s’han anat ampliant amb successives donacions al llarg dels anys.
L’edifici fou creat expressament per complir les funcions de biblioteca i museu, un fet gens habitual, esdevenint així un dels primers en ésser construïts
específicament per a aquesta funció a Catalunya, característica que li ha valgut ser declarat monument d’interès nacional.
L’autor fou Jeroni Granell i Mundet (Barcelona, 1834 - 1889), un mestre d’obres barcelonès titulat l’any 1854, pare de l’arquitecte Jeroni Ferran Granell Manresa, (Barcelona, 1867 - 1931)
L'ensenyament de Mestre d'obres s'inicià el 1850 a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi arran d'una manca d'Arquitectes per a suplir la demanda constructiva de l'època. Finalitzà definitivament el 1871. Els professionals s’extingiren als anys 30 del segle XX, deixant una gran quantitat de mostres de la seva excel·lent arquitectura.
Per assolir el títol de Mestre d'obres calia cursar quatre anys de formació, i s'estudiaven les següents assignatures: topografia, geometria descriptiva, mecànica, materials de construcció, composició i part legal. Aquest ensenyament seguia la tradició neoclàssica. La nova burgesia optà per la renovació i per això nasqué l'Escola d'Arquitectura.
Està situat al bell mig d’un jardí encerclat per una tanca de ferro forjat. Té forma de temple i els elements decoratius són neoegipcis i neogrecs, responent a l’eclecticisme historicista en voga en aquells moments.
Actualment els fons artístics del Museu estan formats per més de vuit mil peces. Pel que fa a l’exposició permanent destaca molt especialment la col·lecció d’art del segles XIX i XX, que pel seu valor i qualitat van convertir el Museu Balaguer en secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
En les sales es troben obres de pintors com Santiago Rusiñol Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 - Aranjuez (comunitat de Madrid), 13 de juny de 1931), Ramon Casas Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) , Joaquim Mir Trinxet (Barcelona, 6 de gener de 1873 – Vilanova i la Geltrú, 27 d'abril de 1940), Martí Alsina Alsina (Barcelona, 1826 - 1894) , Joaquim Vayreda Vila (Girona, 23 de maig de 1843 - Olot, la Garrotxa, 31 d'octubre de 1894), Hermenegild o Hermen Anglada Camarasa (Barcelona 11 de setembre de 1871 - el Port de Pollença, Mallorca 7 de juliol de 1959) , Isidre Nonell Monturiol (Barcelona, 30 de novembre del 1872 – 21 de febrer del 1911) , Dionís Baixeras Verdaguer (Barcelona, 23 de juny de 1862 - Barcelona, 9 de setembre de 1943) , Darío de Regoyos y Valdés (Ribadesella, Astúries, 1 de novembre de 1857 - Barcelona, 29 d'octubre de 1913) , Francesc Gimeno i Arasa(Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927), Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès, 19 de juliol de 1893 - Barcelona, 17 de juny de 1970, Rafael Durancamps i Folguera (Sabadell, 29 de març de 1891- Barcelona, 4 de gener de 1979 ) , Francesc Xavier Nogués i Casas (Barcelona, 18 de febrer de 1873 – 28 de gener de 1941),... i escultors com Josep Campeny i Santamaria (Igualada, 5 de agosto de 1858 - Barcelona, 22 de enero de 1922), Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 1850-1927, Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) o Manuel Martínez Hugué (Barcelona, 1872 - Caldes de Montbui, 1945), que ofereixen un excepcional recorregut pels diferents moviments artístics del tombant de segle, des del Romanticisme fins al Noucentisme. Per altra banda, dues sales de la primera planta estan ocupades per art contemporani català de principis de la dècada dels seixanta, amb quadres de l’Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 2 de febrer de 1923 – Barcelona, 17 de desembre de 2009) , Joan Hernández Pijoan [1] (Barcelona 1931 - 2005), Joan-Josep Tharrats i Vidal (Girona, 5 de març de 1918 – Barcelona, 4 de juliol de 2001) o Josep Guinovart i Bertran (Barcelona 1927 - 12 de desembre de 2007), entre d’altres.
En la secció de pintura cal remarcar en darrer lloc l’exhibició permanent d’una trentena d’obres del dipòsit del Museu del Prado a la recentment inaugurada Sala Prado, les quals permeten al visitant apropar-se al barroc espanyol i europeu a partir d’obres de grans artistes com El Greco, Ribera, Goya, Rubens o Van Dyck. Les col·leccions etnològiques, etnogràfiques i arqueològiques són múltiples i de procedències diverses.
Hi podem trobar exemples singulars com dues armadures de samurai i una petita mòmia d’infant a la Sala Egípcia, una de les cinc úniques mòmies que actualment es poden trobar a Catalunya.
Poseu Vilanova i la Geltrú a la vostra agenda.
Antonio Mora Vergés