Retratava l'ermita de sant Cristòfol/Menna de Vilanova i la Geltrú a la comarca del Garraf, voltada d’edificis modernistes dels que m’agradaria trobar-ne informació.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici amb de planta de creu llatina i absis rectangular. La nau, els braços del creuer i absis estan coberts amb volta de canó i llunetes cegues i arcs torals. Al creuer trobem una volta de quatre punts. A sota del cor trobem el nàrtex. El campanar és de cadireta i d'una sola arcada. A cada lateral hi ha cossos adossats que consten de planta baixa i planta pis. Aquests estan connectats amb l'ermita i fan les funcions d'habitatge i sagristia respectivament. Tenen coberta a dues vessants.
Les parets de càrrega són de paredat comú.
La façana principal té una porta central d'arc rebaixat i brancals de pedra. Al damunt d'aquesta trobem un petit rosetó. La teulada presenta un ràfec de teula. Les obertures laterals corresponen a l'habitatge, hi ha un balcó suportat per mènsules i finestres. Hi ha una imatge de sant Cristòfol de mosaic a trencadís.
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dona fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila: http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.
Ens agradarà rebre imatges del interior de l’Església i qualsevol altra aportació que tingueu per convenient a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Per als catalans la conservació, i la màxima documentació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Antonio Mora Vergés
Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici amb de planta de creu llatina i absis rectangular. La nau, els braços del creuer i absis estan coberts amb volta de canó i llunetes cegues i arcs torals. Al creuer trobem una volta de quatre punts. A sota del cor trobem el nàrtex. El campanar és de cadireta i d'una sola arcada. A cada lateral hi ha cossos adossats que consten de planta baixa i planta pis. Aquests estan connectats amb l'ermita i fan les funcions d'habitatge i sagristia respectivament. Tenen coberta a dues vessants.
Les parets de càrrega són de paredat comú.
La façana principal té una porta central d'arc rebaixat i brancals de pedra. Al damunt d'aquesta trobem un petit rosetó. La teulada presenta un ràfec de teula. Les obertures laterals corresponen a l'habitatge, hi ha un balcó suportat per mènsules i finestres. Hi ha una imatge de sant Cristòfol de mosaic a trencadís.
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dona fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila: http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.
El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.
Ens agradarà rebre imatges del interior de l’Església i qualsevol altra aportació que tingueu per convenient a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Per als catalans la conservació, i la màxima documentació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Antonio Mora Vergés