Ens proposàvem posar ‘llum’ de forma sistemàtica sobre els edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, d’aleshores ençà hem publicat 1260 edificis a https://issuu.com/1coneixercatalunya
De SANT FRUITÓS DE BAGES havíem documentat :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/in-memoriam-escola-el-bosquet-sant.html
I trobàvem una noticia a l’edició de Manresa de Nació Digital – en la que hem col·laborat en ocasions – que parla de l’edifici de les monges de Sant Fruitós de Bages: http://www.manresadiari.cat/noticies/detail.php?id=31960
Patrimoni Gencat explica que una família benestant de Barcelona , Manuel Bertrand i Salsas (1848-1911)i Flora Serra Casanovas , amb orígens a Sant Fruitós de Bages, féu la donació d'un terreny per a construir-hi un convent. Originalment va ser ocupat per una comunitat de Germanes Dominiques, dedicades a l'ensenyament.
http://museunacional.cat/ca/colleccio/retrat-de-flora-serra-casanovas-mare-deusebi-bertrand-als-24-anys-dedat/anonim/131570-001
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de ll República, agafa el nom de Grup Escolar Renaixement , i està gestionat per mestres laics.
Assolida la victòria pels sediciosos , l’escola, coneguda com a Col·legi de les Germanes, passa a ser gestionada per un grup de monges de l’ordre de Crist Rei.
La Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús n’ha estat la propietària des de 1948, quan hi va muntar una llar d’infants (mixta) i una escola exclusivament per a nenes.
![]()
Fotografia Serra, R. / Jordi Sarri i Vilageliu ( Moià, 1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005) . 1992
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/39162/39024
L’any 2012, després d’estar prop d’una dècada en desús, les monges del Sagrat Cor van cedir l’edifici a l’Ajuntament per un període de set anys i per a usos educatius i culturals. El consistori va arreglar la planta baixa —l’immoble té quatre nivells: soterrani, planta baixa, segon pis i golfes— i la va destinar a escola de música. El mes de juliol de 2017 , l’Ajuntament va fer oficial la seva voluntat d’adquirir l’edifici per valor de 385.000 euros i convertir-lo així en un equipament polivalent de propietat municipal.
Cap dada de l’autor de la fàbrica de Sant Fruitós, ni d’aquest edifici que aixoplugava a les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847 – ídem, 1926) va ser l’autor del projecte de la ‘fàbrica nova’ de Manresa, i les obres foren dirigides per l'enginyer de la mateixa empresa, Mestres, del que ens agradarà tenir noticia del nom propi, del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs.
Sempre afegim la les nostres publicacions la petició ‘urbi et orbe’ per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.
Donec perficiam«fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho» és el lema en llatí que tenia el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.
Donec perficiam
Antonio Mora Vergés
De SANT FRUITÓS DE BAGES havíem documentat :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/in-memoriam-escola-el-bosquet-sant.html
I trobàvem una noticia a l’edició de Manresa de Nació Digital – en la que hem col·laborat en ocasions – que parla de l’edifici de les monges de Sant Fruitós de Bages: http://www.manresadiari.cat/noticies/detail.php?id=31960
Patrimoni Gencat explica que una família benestant de Barcelona , Manuel Bertrand i Salsas (1848-1911)i Flora Serra Casanovas , amb orígens a Sant Fruitós de Bages, féu la donació d'un terreny per a construir-hi un convent. Originalment va ser ocupat per una comunitat de Germanes Dominiques, dedicades a l'ensenyament.
http://museunacional.cat/ca/colleccio/retrat-de-flora-serra-casanovas-mare-deusebi-bertrand-als-24-anys-dedat/anonim/131570-001
En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de ll República, agafa el nom de Grup Escolar Renaixement , i està gestionat per mestres laics.
Assolida la victòria pels sediciosos , l’escola, coneguda com a Col·legi de les Germanes, passa a ser gestionada per un grup de monges de l’ordre de Crist Rei.
La Mínima Congregació de Serventes del Sagrat Cor de Jesús n’ha estat la propietària des de 1948, quan hi va muntar una llar d’infants (mixta) i una escola exclusivament per a nenes.
Fotografia Serra, R. / Jordi Sarri i Vilageliu ( Moià, 1 d’abril de 1935 + Vic, 24 de maig de 2005) . 1992
http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/39162/39024
L’any 2012, després d’estar prop d’una dècada en desús, les monges del Sagrat Cor van cedir l’edifici a l’Ajuntament per un període de set anys i per a usos educatius i culturals. El consistori va arreglar la planta baixa —l’immoble té quatre nivells: soterrani, planta baixa, segon pis i golfes— i la va destinar a escola de música. El mes de juliol de 2017 , l’Ajuntament va fer oficial la seva voluntat d’adquirir l’edifici per valor de 385.000 euros i convertir-lo així en un equipament polivalent de propietat municipal.
Cap dada de l’autor de la fàbrica de Sant Fruitós, ni d’aquest edifici que aixoplugava a les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Salvador Vinyals i Sabaté (Barcelona, 1847 – ídem, 1926) va ser l’autor del projecte de la ‘fàbrica nova’ de Manresa, i les obres foren dirigides per l'enginyer de la mateixa empresa, Mestres, del que ens agradarà tenir noticia del nom propi, del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs.
Sempre afegim la les nostres publicacions la petició ‘urbi et orbe’ per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.
Donec perficiam«fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho» és el lema en llatí que tenia el Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.
Donec perficiam
Antonio Mora Vergés