Josep Salvany i Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), ens deixava un magnífic – i força desconegut llegat – que administra avui la Biblioteca de Catalunya .
L’any 1916 retratava – amb els mitjans de l’època - Vista dels porxos de la plaça Carles III
![]()
Matèria Sant Carles de la Ràpita ; Montsià ; Catalunya ; Edificis civils
Patrimoni Gencat explica que Sant Carles de la Ràpita fou fundat pel Rei Carles III el 1780. Sembla que amb intenció de traslladar aquí la Cort Reial, i amb això trencar l’aïllament físic i àdhuc psicològic entre el govern i el món. No se’n sortiria, com tampoc ho aconseguirien la I República, la II República, ni les ànimes candides que es van creure que la ‘democraciola’ de 1978 obria el camí a la llibertat, a la democràcia, a la justícia, i que tallaria per sempre més la corrupció i la secular estultícia de les elits polítiques.
La plaça, en forma d'ample albereda, esdevingué l'element central i principal ordinador de l'espai urbà a crear, des d'una racionalitat preestablerta. Aquesta fundació d'època Il·lustrada, es feu sota els estrictes cànons neoclàssics en matèria d'urbanisme i edificació. Pel que sabem, a la plaça, els porxos ja eren fets el segle XVIII, edificant-se a sobre d'ells la majoria dels edificis actuals el segle XX.
![]()
També tenim coneixement de que les obres foren interrompudes uns anys després quedant força edificis administratius per acabar. Alguns d'aquests s'havien començat a construir a ambdós costats de la plaça, de sobri estil neoclàssic.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
L’any 1916 retratava – amb els mitjans de l’època - Vista dels porxos de la plaça Carles III
Matèria Sant Carles de la Ràpita ; Montsià ; Catalunya ; Edificis civils
Patrimoni Gencat explica que Sant Carles de la Ràpita fou fundat pel Rei Carles III el 1780. Sembla que amb intenció de traslladar aquí la Cort Reial, i amb això trencar l’aïllament físic i àdhuc psicològic entre el govern i el món. No se’n sortiria, com tampoc ho aconseguirien la I República, la II República, ni les ànimes candides que es van creure que la ‘democraciola’ de 1978 obria el camí a la llibertat, a la democràcia, a la justícia, i que tallaria per sempre més la corrupció i la secular estultícia de les elits polítiques.
La plaça, en forma d'ample albereda, esdevingué l'element central i principal ordinador de l'espai urbà a crear, des d'una racionalitat preestablerta. Aquesta fundació d'època Il·lustrada, es feu sota els estrictes cànons neoclàssics en matèria d'urbanisme i edificació. Pel que sabem, a la plaça, els porxos ja eren fets el segle XVIII, edificant-se a sobre d'ells la majoria dels edificis actuals el segle XX.
També tenim coneixement de que les obres foren interrompudes uns anys després quedant força edificis administratius per acabar. Alguns d'aquests s'havien començat a construir a ambdós costats de la plaça, de sobri estil neoclàssic.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés