Havia trobat una fotografia de la casa o casal Altarriba que situa aquest edifici al terme de Sant Julià de Vilatorta.
![]()
Se l’esmenta però en el Mapa de Patrimoni de Calldetenes : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08037
I amb la denominació CASAL D'ALTA-RIBA la escriu també a Calldetenes patrimoni Gencat ;
Gran casal refet els segles XVI i XVII. Té restes de defenses medievals, amb murs i espitlleres.
La casa fou destruïda en temps de la guerra de Successió i reedificada al segle XIX. Els Altarriba, com era habitual en aquestes famílies, tenien una segona residència a la ciutat de Vic.
El meu interès es centrava en la Capella de la Marededéu de la Mercè, de Can Altarriba, Calldetenes, Osona, de la que n’havia demanat informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), i com és bon costum , rebia amb ‘catalana puntualitat ‘ -els anglesos aprenien aquesta virtut en el curt període en que ens traïen, bescanviant-nos amb el REINO DE ESPAÑA per una minúscula península curulla de mones - ,una fotografia datada el 18-I-1970; em comenten també , que ja estava sense culte en aquella data, i de que no tenen imatges del interior.
![]()
Em sorprenia moltíssim aquest fet perquè Maria Mercè de Sentmenat y Sarriera (1899-1992) IX comtessa de Múnter, IX marquesa de Sentmenat, XI marquesa de Ciutadilla, Grande de España, era vídua de l’Antonio Sagnier Costa (1887 - 1938), fill de Leopoldo Sagnier Villavecchia (1860 - 1941), i nebot de Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, I marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), que en seu escut nobiliari imprimí la següent llegend Domine dilexi decorem domus tuae ("Senyor, vaig amar la bellesa de la teva Casa"), extreta del salm, 26, 8 ; Senyor, m'estimo la casa on habites, l'indret on resideix la teva glòria .
Patrimoni Gencat ens diu ; capella situada a l'angle Nord-oest de la muralla que rodeja el Casal d'Altarriba. Es troba assentada sobre el mateix mur defensiu i està orientada de Nord a Sud. És d'una sola nau coberta a dues vessants, i sense absis. El capcer és triangular. El portal, de forma rectangular, fet de fusta i clavetejat, està emmarcat per unes motllures, tant al brancal com a la llinda. Damunt d'aquesta hi ha unes voltes simètriques que s'enllacen al centre.
És construïda amb maçoneria i pedra treballada, la façana és arrebossada i s'hi dibuixen unes formes rectangulars que imiten carreus.
L'estat de conservació estern és mitjà, però l'interior es troba molt abandonat ja que la capella ha estat convertida en un magatzem.
Dissortadament tot és mudable en aquest món, esperem que l’ XI comte de Múnter, Leopoldo Sagnier Revenga (1963 ), retorni al seu esplendor passat la Capella de la Marededéu de la Mercè de Can Altarriba.
![]()
Josep Danès i Torras, ( 1891-1955) retratava la capella el 17.07. 1933 http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3424/rec/2
Calldetenes, Osona, Barcelona, Catalunya, mantenen encara un patrimoni històric i/o artístic excepcional que s’hauria de divulgar mes i millor, la pertinença -forçada – al REINO DE ESPAÑA és cert que no ajuda, tant cert però, com que som una nació que amb santa obstinació persisteix en ser i estar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
https://indretsoblidats.wordpress.com/tag/calldetenes/
Se l’esmenta però en el Mapa de Patrimoni de Calldetenes : http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08037
I amb la denominació CASAL D'ALTA-RIBA la escriu també a Calldetenes patrimoni Gencat ;
Gran casal refet els segles XVI i XVII. Té restes de defenses medievals, amb murs i espitlleres.
La casa fou destruïda en temps de la guerra de Successió i reedificada al segle XIX. Els Altarriba, com era habitual en aquestes famílies, tenien una segona residència a la ciutat de Vic.
El meu interès es centrava en la Capella de la Marededéu de la Mercè, de Can Altarriba, Calldetenes, Osona, de la que n’havia demanat informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín ), i com és bon costum , rebia amb ‘catalana puntualitat ‘ -els anglesos aprenien aquesta virtut en el curt període en que ens traïen, bescanviant-nos amb el REINO DE ESPAÑA per una minúscula península curulla de mones - ,una fotografia datada el 18-I-1970; em comenten també , que ja estava sense culte en aquella data, i de que no tenen imatges del interior.
Em sorprenia moltíssim aquest fet perquè Maria Mercè de Sentmenat y Sarriera (1899-1992) IX comtessa de Múnter, IX marquesa de Sentmenat, XI marquesa de Ciutadilla, Grande de España, era vídua de l’Antonio Sagnier Costa (1887 - 1938), fill de Leopoldo Sagnier Villavecchia (1860 - 1941), i nebot de Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, I marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – ídem, 1 de setembre de 1931), que en seu escut nobiliari imprimí la següent llegend Domine dilexi decorem domus tuae ("Senyor, vaig amar la bellesa de la teva Casa"), extreta del salm, 26, 8 ; Senyor, m'estimo la casa on habites, l'indret on resideix la teva glòria .
Patrimoni Gencat ens diu ; capella situada a l'angle Nord-oest de la muralla que rodeja el Casal d'Altarriba. Es troba assentada sobre el mateix mur defensiu i està orientada de Nord a Sud. És d'una sola nau coberta a dues vessants, i sense absis. El capcer és triangular. El portal, de forma rectangular, fet de fusta i clavetejat, està emmarcat per unes motllures, tant al brancal com a la llinda. Damunt d'aquesta hi ha unes voltes simètriques que s'enllacen al centre.
És construïda amb maçoneria i pedra treballada, la façana és arrebossada i s'hi dibuixen unes formes rectangulars que imiten carreus.
L'estat de conservació estern és mitjà, però l'interior es troba molt abandonat ja que la capella ha estat convertida en un magatzem.
Dissortadament tot és mudable en aquest món, esperem que l’ XI comte de Múnter, Leopoldo Sagnier Revenga (1963 ), retorni al seu esplendor passat la Capella de la Marededéu de la Mercè de Can Altarriba.
Josep Danès i Torras, ( 1891-1955) retratava la capella el 17.07. 1933 http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/3424/rec/2
Calldetenes, Osona, Barcelona, Catalunya, mantenen encara un patrimoni històric i/o artístic excepcional que s’hauria de divulgar mes i millor, la pertinença -forçada – al REINO DE ESPAÑA és cert que no ajuda, tant cert però, com que som una nació que amb santa obstinació persisteix en ser i estar.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
https://indretsoblidats.wordpress.com/tag/calldetenes/