Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquest edifici magnífic. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’email coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament..
Us sembla que el comentari reivindica l’eutanàsia activa ?.
![]()
L’edifici de l’Ajuntament de Manresa està situat al número 1 de la Plaça Major, la Casa de la Ciutat, ha estat històricament el centre oficial de Manresa i ocupa el nucli principal del Centre Històric. La part més destacada d’aquest singular conjunt arquitectònic, de la primera meitat del segle XVIII, és la seva façana, amb un pòrtic format per cinc grans arcs a la planta baixa que precedeixen l’entrada.
Edifici públic de caràcter monumental, aïllat. Arquitectura civil-classicista. Edifici de planta quadrangular, amb pati central interior al voltant del qual es desenvolupen les dependències de planta baixa i dos pisos.
Les façanes de composició simètrica (la principal), amb un porxo de cinc arcs -el central de punt rodó i els altres apuntats-, balcons a la planta noble i petites finestres al segon pis. Coronament en cornisa motllurada. Tractament pla a les façanes laterals, amb ritme de petits balcons i finestres.
A l'interior destaca la sala del Consistori i el lucernari al pati central.
1739-1777: Construcció.
1763: Escut de la ciutat.
1885: Decoració de la sala del Consistori.
Segle XX: reformes interiors.
Joan GARRIDO [Barcelona, segle XVIII — Barcelona, segle XVIII] se’l qualifica com ‘Mestre d'Obres’, L’enciclopedia catalana però, s’hi refereix com arquitecte : http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029240.xml
Jeroni TORRENTS Mestre d'Obres de Moià.
Jacint MIQUEL SORTS (Manresa, ? - Manresa, 1767) Escultor
La Casa Gran de Manresa ha estat testimoni de moments històrics destacats, com la crema del paper segellat durant la Guerra del Francès, el juny del 1808; o l’aprovació de les Bases de Manresa en la reunió celebrada per l'Assemblea Catalanista al saló de sessions de l'Ajuntament, el 1892, i que es consideren l’origen del catalanisme polític.
No trobava cap referència al seu ús com edifici escolar, situació molt comú arreu de Catalunya, abans de que per la Mancomunitat de Catalunya s’endegués la construcció d’escoles tasca que continuaria breument la II República. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
Voldríem saber si aquest edifici situat davant del Conservatori, a la Plaça de l’Església de Nostra Senyora de Montserrat, prop dels nous Jutjats havia estat una escola. No en trobava cap dada.
Antonio Mora Vergés
Us sembla que el comentari reivindica l’eutanàsia activa ?.
L’edifici de l’Ajuntament de Manresa està situat al número 1 de la Plaça Major, la Casa de la Ciutat, ha estat històricament el centre oficial de Manresa i ocupa el nucli principal del Centre Històric. La part més destacada d’aquest singular conjunt arquitectònic, de la primera meitat del segle XVIII, és la seva façana, amb un pòrtic format per cinc grans arcs a la planta baixa que precedeixen l’entrada.
Edifici públic de caràcter monumental, aïllat. Arquitectura civil-classicista. Edifici de planta quadrangular, amb pati central interior al voltant del qual es desenvolupen les dependències de planta baixa i dos pisos.
Les façanes de composició simètrica (la principal), amb un porxo de cinc arcs -el central de punt rodó i els altres apuntats-, balcons a la planta noble i petites finestres al segon pis. Coronament en cornisa motllurada. Tractament pla a les façanes laterals, amb ritme de petits balcons i finestres.
A l'interior destaca la sala del Consistori i el lucernari al pati central.
1739-1777: Construcció.
1763: Escut de la ciutat.
1885: Decoració de la sala del Consistori.
Segle XX: reformes interiors.
Joan GARRIDO [Barcelona, segle XVIII — Barcelona, segle XVIII] se’l qualifica com ‘Mestre d'Obres’, L’enciclopedia catalana però, s’hi refereix com arquitecte : http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0029240.xml
Jeroni TORRENTS Mestre d'Obres de Moià.
Jacint MIQUEL SORTS (Manresa, ? - Manresa, 1767) Escultor
La Casa Gran de Manresa ha estat testimoni de moments històrics destacats, com la crema del paper segellat durant la Guerra del Francès, el juny del 1808; o l’aprovació de les Bases de Manresa en la reunió celebrada per l'Assemblea Catalanista al saló de sessions de l'Ajuntament, el 1892, i que es consideren l’origen del catalanisme polític.
No trobava cap referència al seu ús com edifici escolar, situació molt comú arreu de Catalunya, abans de que per la Mancomunitat de Catalunya s’endegués la construcció d’escoles tasca que continuaria breument la II República. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Voldríem saber si aquest edifici situat davant del Conservatori, a la Plaça de l’Església de Nostra Senyora de Montserrat, prop dels nous Jutjats havia estat una escola. No en trobava cap dada.
Antonio Mora Vergés