Josep Firmat i Serramalera (Manresa, 1889-1970) va ser l’autor d’aquest edifici de planta baixa i quatre pisos, de composició unitària i simètrica.
![]()
Patrimoni Gencat ens diu que la façana principal de composició clàssica, retrocedeix respecte a la línia del Passeig creant un pati amb porxos laterals d'una planta, recolzats sobre pars de columnes amb capitells jònics. A sobre, baranes amb balustres. La façana posterior, molt plana, amb una línia de finestres a nivell de l'últim pis i frontó triangular al coronament.
Els porxos comuniquen amb l'interior de l'edifici, on hi ha el vestíbul i dues escales laterals que condueixen als pisos superiors. A nivell de planta baixa es desenvolupa la sala d'espectacles, concebuda en la forma clàssica d'aquest tipus d'edificis. Paviments amb fusta i mosaic hidràulic. Relleus en guix.
Elements decoratius: composició d'obertures, utilització d'elements clàssics (capitells, frontons, columnes,...). Mobiliari original, làmpades, paviment.
El teatre Kursaal de Manresa va ser inaugurat el 26 d'agost del 1927, amb un acte protocol·lari i l'actuació de l'orquestra Massana. L'estrena popular, però, va ser uns dies més tard, el 30 d'agost, en plena Festa Major de la ciutat, amb la representació de l'òpera Aida per part de l'orquestra del Liceu. Va ser concebut, des d'un bon principi, com un espai escènic capaç d'acollir tota mena d'actes: teatre, òpera, sarsuela, concerts de música i, sobretot, cinema. Mut, primer, amb acompanyament musical tal com s'estilava, i sonor, a partir del 1929.
El Kursaal va ser escenari de moments importants de la ciutat, tant en el terreny cultural com social i polític. Va acollir, per exemple, els actes de commemoració de la proclamació de les Bases de Manresa, el 1931, amb la presència del president Francesc Macià Llussà [*](Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) ; un concert de l'Orquestra Simfònica Catalana organitzat per la Generalitat republicana i radiat per a tot Catalunya, el 1937; la darrera actuació del baríton Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco, Córdoba, 24 de novembre de 1893-Barcelona, 17 de juliol de 1976) en el seu comiat dels escenaris fora de Barcelona, el 1957; o les celebracions del 25è i el 50è aniversaris de l’Orfeó Manresà, els anys 1927 i 1952. Cal esmentar dues actuacions musicals que il·lustren les personalitats rellevants que hi varen actuar: Pau Casals Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 - San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973)l’any 1930, dirigint la seva i orquestra i el pianista polonès Arthur Rubinstein (Łódź, Polònia, 28 de gener de 1887 - Ginebra, Suïssa 20 de desembre de 1982 ) l’any 1931.
El llarguíssim període de la dictadura franquista, va suposar un retrocés cultural pel teatre, per Manresa i per Catalunya.
![]()
[*] Francesc Macià Llussà, va estar exiliat a Perpinyà, Bèlgica, l'Argentina, l'Havana, entre 1926 i 1931. El camí de la democràcia per als catalans ha esta sempre ple d’obstacles i paranys.
Antonio Mora Vergés
Patrimoni Gencat ens diu que la façana principal de composició clàssica, retrocedeix respecte a la línia del Passeig creant un pati amb porxos laterals d'una planta, recolzats sobre pars de columnes amb capitells jònics. A sobre, baranes amb balustres. La façana posterior, molt plana, amb una línia de finestres a nivell de l'últim pis i frontó triangular al coronament.
Els porxos comuniquen amb l'interior de l'edifici, on hi ha el vestíbul i dues escales laterals que condueixen als pisos superiors. A nivell de planta baixa es desenvolupa la sala d'espectacles, concebuda en la forma clàssica d'aquest tipus d'edificis. Paviments amb fusta i mosaic hidràulic. Relleus en guix.
Elements decoratius: composició d'obertures, utilització d'elements clàssics (capitells, frontons, columnes,...). Mobiliari original, làmpades, paviment.
El teatre Kursaal de Manresa va ser inaugurat el 26 d'agost del 1927, amb un acte protocol·lari i l'actuació de l'orquestra Massana. L'estrena popular, però, va ser uns dies més tard, el 30 d'agost, en plena Festa Major de la ciutat, amb la representació de l'òpera Aida per part de l'orquestra del Liceu. Va ser concebut, des d'un bon principi, com un espai escènic capaç d'acollir tota mena d'actes: teatre, òpera, sarsuela, concerts de música i, sobretot, cinema. Mut, primer, amb acompanyament musical tal com s'estilava, i sonor, a partir del 1929.
El Kursaal va ser escenari de moments importants de la ciutat, tant en el terreny cultural com social i polític. Va acollir, per exemple, els actes de commemoració de la proclamació de les Bases de Manresa, el 1931, amb la presència del president Francesc Macià Llussà [*](Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) ; un concert de l'Orquestra Simfònica Catalana organitzat per la Generalitat republicana i radiat per a tot Catalunya, el 1937; la darrera actuació del baríton Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco, Córdoba, 24 de novembre de 1893-Barcelona, 17 de juliol de 1976) en el seu comiat dels escenaris fora de Barcelona, el 1957; o les celebracions del 25è i el 50è aniversaris de l’Orfeó Manresà, els anys 1927 i 1952. Cal esmentar dues actuacions musicals que il·lustren les personalitats rellevants que hi varen actuar: Pau Casals Defilló (el Vendrell, el Baix Penedès, 29 de desembre de 1876 - San Juan, Puerto Rico, 22 d'octubre de 1973)l’any 1930, dirigint la seva i orquestra i el pianista polonès Arthur Rubinstein (Łódź, Polònia, 28 de gener de 1887 - Ginebra, Suïssa 20 de desembre de 1982 ) l’any 1931.
El llarguíssim període de la dictadura franquista, va suposar un retrocés cultural pel teatre, per Manresa i per Catalunya.
[*] Francesc Macià Llussà, va estar exiliat a Perpinyà, Bèlgica, l'Argentina, l'Havana, entre 1926 i 1931. El camí de la democràcia per als catalans ha esta sempre ple d’obstacles i paranys.
Antonio Mora Vergés