Els germans Josep i Salvador Rovira Santacana, coneguts amb el sobrenom dels Mota, encarregaven la casa del carrer del Raval, 23 al mestre d’obres Enric Figueras Ribas, titulat el 1873, que treballà principalment a Barcelona: fent funcions d'arquitecte, se li deuen les cases Olegario Burés (1883); la casa de les Aigües, o de les Altures, actual seu del Districte d’Horta-Guinardó (1890); el Foment Republicà de Sants, antic Ateneu Batllorí (1894); la casa Realp-Llevat (1899); les cases Baltasar de Bacardit (1901), Caterina Pons i Henriette Cros (1903); i la casa Salvador Vendrell (1904). A Sant Sadurní d'Anoia hi dirigí la construcció de la important Cal Mota, dels germans Josep i Salvador Rovira Santacana. Ingressà per oposició a l'ajuntament de Barcelona, en fou responsable d'empedrats i enllambordats el 1903, i posteriorment va ser cap de la secció tercera d'Urbanització i Obres (1909). Probablement morí pels voltants del febrer de 1910, quan la institució amortitzà aquesta darrera plaça.
I escollien a l’arquitecte Domènec Boada i Piera (Barcelona, 1866 – 28 de gener de 1947) per encarregar-li el seu magatzem i/o celler, del que patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola planta, irregular i adaptada a la configuració dels carrers que l'envolten. Els elements més interessants que presenta són sis voltes atirantades de maó de pla amb bigues de gelosia, reflectides exteriorment als paraments laterals de la façana. Hi ha una sola porta d'accés pel xamfrà. La decoració es concentra fonamentalment a la façana principal, amb una combinació d'elements d'inscripció clàssica i naturalista (palmeta de coronament, pinacles, garlandes florals...) que respon a un cert eclecticisme basat en les estètiques modernistes i noucentistes.
![]()
En l’actualitat al local hi ha un negoci de restauració : http://cateringcalblay.com/restaurants_calblay.php
En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.
Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.
Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.
Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava aquest text en un missatge al seu face, esperem que li facin una bona traducció, oi?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
I escollien a l’arquitecte Domènec Boada i Piera (Barcelona, 1866 – 28 de gener de 1947) per encarregar-li el seu magatzem i/o celler, del que patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola planta, irregular i adaptada a la configuració dels carrers que l'envolten. Els elements més interessants que presenta són sis voltes atirantades de maó de pla amb bigues de gelosia, reflectides exteriorment als paraments laterals de la façana. Hi ha una sola porta d'accés pel xamfrà. La decoració es concentra fonamentalment a la façana principal, amb una combinació d'elements d'inscripció clàssica i naturalista (palmeta de coronament, pinacles, garlandes florals...) que respon a un cert eclecticisme basat en les estètiques modernistes i noucentistes.
En l’actualitat al local hi ha un negoci de restauració : http://cateringcalblay.com/restaurants_calblay.php
En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.
Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.
Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.
Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava aquest text en un missatge al seu face, esperem que li facin una bona traducció, oi?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés