L'antic Hospici d'Olot, construït a finals del segle XVIII (1779-1784) mercès a una deixa testamentària d'Antoni Llopis Figuerola (1683-1753) i a d'altres aportacions del bisbe Tomàs de Lorenzana-Butrón i Irauregui (Lleó, 2 d'abril de 1727 – Girona, 12 de febrer de 1796), i projectat per Ventura Rodríguez Tizón (Ciempozuelos, 14-07-1717 - Madrid, 26-09-785) (1779-1784), fou creat per a usos múltiples: escola, habitatge de mestres, beneficència i escola de Belles Arts que estigué a la base de l'anomenada escola paisatgística d'Olot, fundada per Lorenzana com a filial de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. El primer director fou Joan Carles Panyó (Mataró, Maresme, 1755 - Olot, Garrotxa, 1840), pintor i arquitecte.
Narcís Pascual i Sala. Dibuixant i decorador. (Barcelona, 1805 — Olot, Garrotxa, 1869)
Durant la guerra Gran (1793-95), l'Hospici fou habilitat com a caserna i novament ho fou durant la guerra dels carlins (1874).
Actualment hostatja, entre d'altres, les sales d'exposició permanent del Museu Comarcal de la Garrotxa.
Molt interessant la lectura de :
https://books.google.es/books?id=iQkaH9GWmUAC&pg=PA132&lpg=PA132&dq=Antoni+Llopis+Figuerola&source=bl&ots=EP-FX1HCZh&sig=zo0tTGYztVMkzrA0ARXl2iH9MqU&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjN2uKB-ovZAhWGNxQKHc-GA8wQ6AEINjAF#v=onepage&q=Antoni%20Llopis%20Figuerola&f=false
on s’acredita que uns i altres no van atendre la voluntat testamentaria del ínclit d'Antoni Llopis Figuerola (1683-1753)
Patrimoni Gencat explica que exteriorment és un gran bloc paral·lelepipèdic de tres pisos, amb els murs de paredat sense arrebossar. Els angles de l'edifici són de carreus així com els emmarcaments de les finestres que s'obren tot al llarg de les façanes als tres nivells
L'edifici és construït al voltant de dos patis entre els quals hi ha la capella.
Jordi Contijoch Boada . Vista de l'interior de l'església de la Puríssima.
El pati posterior neoclàssic, anomenat dels claustres, té, als seus quatre costats, tres pisos amb arcades de mig punt sobre pilastres de base quadrangular, que de baix a dalt presenten un ritme decreixent. Els arcs de l'últim pis són rebaixats
L’edifici de l’Hospici va ser remodelat a principis dels anys 80, a partir del projecte de Jordi Bosch Genover , Joan Tarrús Galter , Santiago Vives Sanfeliu , arquitectes, Narcís Comadira Moragriega, pintor, (Girona, 22 de gener de 1942) i l’aparellador, Domingo Iglesias Reimunde ( 1943 + Palafrugell, 6 de desembre de 2017) , per encàrrec de l’Ajuntament d’Olot i, actualment, acull la seu central del Museu de la Garrotxa i l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixement – i si fos el cas de traspàs - dels citats anteriorment així com de l’activitat professional que desenvolupaven. https://museus.olot.cat/museu-garrotxa/el-museu/ledifici/
Olot és una ciutat ‘viva’, amb força rapidesa han donat resposta a alguna de les meves preguntes :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/a-la-memoria-del-josep-salvany-i-blanch.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/torre-roses-eixample-malagrida-olot-la.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/tenim-mes-dades-daquesta-casa-del.html
Això dissortadament no ha succeït encara a :
L’Empordanet. Girona
Ht1tp://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-girona-ens-podeu-ajudar.html
La Terra Alta. Tarragona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-tarragona-ens-podeu-ajudar.html
Lleida
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-lleida-ens-podeu-ajudar.html
No defallim, esperem – sense pressa – la resposta d’algun català, amb més de 2.000.000, segon el recompte de 21D, no sembla una tasca impossible, oi?.
Antonio Mora Vergés
Narcís Pascual i Sala. Dibuixant i decorador. (Barcelona, 1805 — Olot, Garrotxa, 1869)
Durant la guerra Gran (1793-95), l'Hospici fou habilitat com a caserna i novament ho fou durant la guerra dels carlins (1874).
Actualment hostatja, entre d'altres, les sales d'exposició permanent del Museu Comarcal de la Garrotxa.
Molt interessant la lectura de :
https://books.google.es/books?id=iQkaH9GWmUAC&pg=PA132&lpg=PA132&dq=Antoni+Llopis+Figuerola&source=bl&ots=EP-FX1HCZh&sig=zo0tTGYztVMkzrA0ARXl2iH9MqU&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjN2uKB-ovZAhWGNxQKHc-GA8wQ6AEINjAF#v=onepage&q=Antoni%20Llopis%20Figuerola&f=false
on s’acredita que uns i altres no van atendre la voluntat testamentaria del ínclit d'Antoni Llopis Figuerola (1683-1753)
Patrimoni Gencat explica que exteriorment és un gran bloc paral·lelepipèdic de tres pisos, amb els murs de paredat sense arrebossar. Els angles de l'edifici són de carreus així com els emmarcaments de les finestres que s'obren tot al llarg de les façanes als tres nivells
L'edifici és construït al voltant de dos patis entre els quals hi ha la capella.
Jordi Contijoch Boada . Vista de l'interior de l'església de la Puríssima.
El pati posterior neoclàssic, anomenat dels claustres, té, als seus quatre costats, tres pisos amb arcades de mig punt sobre pilastres de base quadrangular, que de baix a dalt presenten un ritme decreixent. Els arcs de l'últim pis són rebaixats
L’edifici de l’Hospici va ser remodelat a principis dels anys 80, a partir del projecte de Jordi Bosch Genover , Joan Tarrús Galter , Santiago Vives Sanfeliu , arquitectes, Narcís Comadira Moragriega, pintor, (Girona, 22 de gener de 1942) i l’aparellador, Domingo Iglesias Reimunde ( 1943 + Palafrugell, 6 de desembre de 2017) , per encàrrec de l’Ajuntament d’Olot i, actualment, acull la seu central del Museu de la Garrotxa i l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del nom, cognoms, lloc i data de naixement – i si fos el cas de traspàs - dels citats anteriorment així com de l’activitat professional que desenvolupaven. https://museus.olot.cat/museu-garrotxa/el-museu/ledifici/
Olot és una ciutat ‘viva’, amb força rapidesa han donat resposta a alguna de les meves preguntes :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/a-la-memoria-del-josep-salvany-i-blanch.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/torre-roses-eixample-malagrida-olot-la.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/02/tenim-mes-dades-daquesta-casa-del.html
Això dissortadament no ha succeït encara a :
L’Empordanet. Girona
Ht1tp://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-girona-ens-podeu-ajudar.html
La Terra Alta. Tarragona
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-tarragona-ens-podeu-ajudar.html
Lleida
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/gent-de-lleida-ens-podeu-ajudar.html
No defallim, esperem – sense pressa – la resposta d’algun català, amb més de 2.000.000, segon el recompte de 21D, no sembla una tasca impossible, oi?.
Antonio Mora Vergés