Costa localitzar aquest Montfalcó, situat al límit de la plana que limitava de forma natural les comarques de la Segarra i l’Anoia Sobirana; els altres que conec, Montfalcó Murallat, i Montfalcó D’Agramunt, presideixen sengles elevacions del terreny des de les que hom imagina que es practicava la cetreria. El poble de Montfalcó el Gros domina les amplissimses valls que conformen la riera de Sant Pere, i la de Veciana, i devia ser un indret tant excepcional per a la caça amb aus, que trobem relativament prop – dins però del terme de Pujalt – el poblet d’Astor, topònim que ens arriba de la llengua llatina acceptōre,‘aucell rapaç’.
![]()
![]()
L’Església de Sant Pere, d'una sola nau amb absis sobrealçat, essent la coberta a la mateixa altura que la de la nau, es localitza sota mateix del nucli de cases – això ens fa pensar que originàriament era un disseminant Agricole - , té una porta a la façana sud i un campanar d'espadanya a la façana de ponent, observem alguns afegits com el que deu exercir de sagristia, i a la façana E el cementiri, en el que s’adonava el Josep que no s’hi ha enterrat ningú des de la dècada dels 80 del segle XX , en l'arc de la porta d'entrada al cementiri hi ha la data inscrita de 1852.
![]()
Quan l’estructurà religiosa s’aplicava sobre el terreny, depenia d’aquesta església, la capella de Santa Llúcia de la Rubiola, des del segle XIV, Sant Pere era sufragània de Santa Maria de Veciana.
Llegia – sense trobar-ne cap referència enlloc – que l’any 1905 hi hagué una cessió temporal de Sant Pere a l'Ordre de Sant Agustí.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’Església de Sant Pere, d'una sola nau amb absis sobrealçat, essent la coberta a la mateixa altura que la de la nau, es localitza sota mateix del nucli de cases – això ens fa pensar que originàriament era un disseminant Agricole - , té una porta a la façana sud i un campanar d'espadanya a la façana de ponent, observem alguns afegits com el que deu exercir de sagristia, i a la façana E el cementiri, en el que s’adonava el Josep que no s’hi ha enterrat ningú des de la dècada dels 80 del segle XX , en l'arc de la porta d'entrada al cementiri hi ha la data inscrita de 1852.
Quan l’estructurà religiosa s’aplicava sobre el terreny, depenia d’aquesta església, la capella de Santa Llúcia de la Rubiola, des del segle XIV, Sant Pere era sufragània de Santa Maria de Veciana.
Llegia – sense trobar-ne cap referència enlloc – que l’any 1905 hi hagué una cessió temporal de Sant Pere a l'Ordre de Sant Agustí.
Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com