Casa pairal dels segles XIV XV, de la qual tan sols se’n conserven la façana i la torre de defensa. La resta de l’edifici és fruit d’una reconstrucció de caire historicista efectuada els anys 20 per l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella, 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954), per encàrrec de la família Bartrina Morros.
Edifici de planta rectangular de 9x17 metres amb baixos, primera planta sota teulada i coberta a una vessant. La façana , simètrica i equilibrada, es caracteritzà pel ràfec pronunciat de la coberta recolzat sobre mènsules, el portal adovellat de punt rodó, amb un escut al damunt, i un finestral tardogòtic, bellament esculpit, igual que la finestra de la torre, situada al mateix nivell. Destacar la torre de defensa rectangular que s’aixeca dues plantes per sobre de la casa, amb cantoneres de pedra, i coronada amb un matacà del qual només en resten les mènsules que el sostenien.
Cal senyalar que la casa pairal primigènia hauria tingut una estructura de basílica catalana amb tres crugies, la central de major amplada, tal i com reflexa la façana, una segona planta sota teulada i una coberta a dues aigües sense el ràfec tant sobresortint, fruit de la restauració dels anys 20, i que el conjunt juntament amb la torre de defensa quedaria completat el segle XVI. També cal senyalar que la finestra de la torre, que és similar a la de l’entrada, s’afegí en la reconstrucció dels anys 20 al igual que les mènsules que sostenen el ràfec de coberta.
Interiorment trobem una casa senyorial de principis de segle, de la qual podem destacar-ne la majestuositat de l’escala de fusta d’accés a la primera planta, els terres, els banys i el mobiliari originals de l’època ...
L’edifici pren el nom de la família Bartrina, procedent de Barcelona, que enllaçà durant el segle XIX amb la família Roca, dipositària de tots els drets patrimonials de la casa Prim, de Calella, descendents de les cases Coma de Capaspre, Bataller i March de la Riera, una de les més antigues nissagues calellenques.
![]()
A Calella l’obra més remarcable de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró, és la casa anomenada Els Filipinos, recentment restaurada.
![]()
També és seu, el projecte pel grup “Francisco Bartrina”, i les reformes de la Casa Bartrina i de Can Farran.
També és seva la reconstrucció del Castell de Sant Llorenç de Munt, al terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona) per encàrrec de la baronessa de Quadras. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/sant-llorenc-del-munt-sant-julia-de.html
Entre les edificacions més destacables de l’arquitecte Francesc Sellés fora de Calella, podem anomenar la Casa Jaume Borràs , al carrer d’Avinyó, 40 de Barcelona (domicili familiar de l’arquitecte) i el Cercle Mercantil d’Igualada catalogades al registre del Modernisme per la Càtedra Gaudí.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/francesc-de-paula-sells-i-vilar
Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ..
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés
Edifici de planta rectangular de 9x17 metres amb baixos, primera planta sota teulada i coberta a una vessant. La façana , simètrica i equilibrada, es caracteritzà pel ràfec pronunciat de la coberta recolzat sobre mènsules, el portal adovellat de punt rodó, amb un escut al damunt, i un finestral tardogòtic, bellament esculpit, igual que la finestra de la torre, situada al mateix nivell. Destacar la torre de defensa rectangular que s’aixeca dues plantes per sobre de la casa, amb cantoneres de pedra, i coronada amb un matacà del qual només en resten les mènsules que el sostenien.
Cal senyalar que la casa pairal primigènia hauria tingut una estructura de basílica catalana amb tres crugies, la central de major amplada, tal i com reflexa la façana, una segona planta sota teulada i una coberta a dues aigües sense el ràfec tant sobresortint, fruit de la restauració dels anys 20, i que el conjunt juntament amb la torre de defensa quedaria completat el segle XVI. També cal senyalar que la finestra de la torre, que és similar a la de l’entrada, s’afegí en la reconstrucció dels anys 20 al igual que les mènsules que sostenen el ràfec de coberta.
Interiorment trobem una casa senyorial de principis de segle, de la qual podem destacar-ne la majestuositat de l’escala de fusta d’accés a la primera planta, els terres, els banys i el mobiliari originals de l’època ...
L’edifici pren el nom de la família Bartrina, procedent de Barcelona, que enllaçà durant el segle XIX amb la família Roca, dipositària de tots els drets patrimonials de la casa Prim, de Calella, descendents de les cases Coma de Capaspre, Bataller i March de la Riera, una de les més antigues nissagues calellenques.
A Calella l’obra més remarcable de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró, és la casa anomenada Els Filipinos, recentment restaurada.
També és seu, el projecte pel grup “Francisco Bartrina”, i les reformes de la Casa Bartrina i de Can Farran.
També és seva la reconstrucció del Castell de Sant Llorenç de Munt, al terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona) per encàrrec de la baronessa de Quadras. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/sant-llorenc-del-munt-sant-julia-de.html
Entre les edificacions més destacables de l’arquitecte Francesc Sellés fora de Calella, podem anomenar la Casa Jaume Borràs , al carrer d’Avinyó, 40 de Barcelona (domicili familiar de l’arquitecte) i el Cercle Mercantil d’Igualada catalogades al registre del Modernisme per la Càtedra Gaudí.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/francesc-de-paula-sells-i-vilar
Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.
Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ..
Catalunya us ho agrairà.
Antonio Mora Vergés