Seguíem, val a dir que amb força dificultats per la manca i/o deficiència en la senyalització, el nostre pelegrinatge pels edificis religiosos de la confessió catòlica de Gurb, a la comarca d’Osona. La boira ajudava poc.
Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix–be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.
Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .
Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.
Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.
No trobava l’accés a La capella de la Santa Creu de la Codina que es troba adossada a la façana nord de la Codina, als peus d'un serrat allargat que delimita el terme municipal.
Es tracta d'una petita capella amb planta de creu llatina orientada al nord, amb murs arrebossats i teulada de doble vessant tot i que la part central, més alta, té una teulada de quatre vessants coronada amb una creu. L'església conté cinc obertures, quatre de les quals són finestres petites d'arc de mig punt col·locades simètricament a banda i banda de la nau i del creuer. L'obertura restant és una porta a l'extrem sud de la façana oest, emmarcada amb pedra treballada i amb una llinda doble. En la llinda inferior hi ha la inscripció "Capella de la Santa Creu Any 1852" amb una creu intercalada, i en la superior la inscripció "Reconstruïda en la festa del 1er centenari". En la masoveria de la Codina, ubicada uns metres al sud-est de l'església hi ha un petit campanar habilitat entre dues xemeneies de manera que la campana es poc visible però manipulable des de l'interior de l'edifici.
Com Sant Miquel el Soler és de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, i a priori té un accés senzill. Emplaçament: A 1100 metres per pista asfaltada i camí rural de la carretera BV-4602, punt quilomètric 1'750.
![]()
Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.
De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.
Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés
Quan al topònim Gurb, s’han proposat diverses etimologies. Una de les més acceptades, és la proposada per Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) és que prové del mot d’arrel ibèrica o basca compost per l’arrel basca gorr , que podria significar roig o terrós i el sufix–be , molt conegut en llengua basca, que significa per sota de. La descripció fa justícia a les terres planes de les parròquies de Sant Andreu i Granollers.
Una altra etimologia, proposada en aquest cas pel professor Juan Luis Román del Cerro, consisteix en l’arrel gurs que significaria cruïlla de camins i com en el cas anterior el sufix –be .
Aquesta segona proposta resulta ARA més versemblant tenint en compte la situació de Gurb, en un punt de creuament de camins tant en l’actualitat com antigament.
Si haguéssim de prendre partit, sempre, sempre, sempre, seguiríem la tesis de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que ultra el coneixement tècnic – era un savi integral – tenia el bon costum de ‘validar ‘ les seves impressions amb una o més visites sobre el terreny.
No trobava l’accés a La capella de la Santa Creu de la Codina que es troba adossada a la façana nord de la Codina, als peus d'un serrat allargat que delimita el terme municipal.
Es tracta d'una petita capella amb planta de creu llatina orientada al nord, amb murs arrebossats i teulada de doble vessant tot i que la part central, més alta, té una teulada de quatre vessants coronada amb una creu. L'església conté cinc obertures, quatre de les quals són finestres petites d'arc de mig punt col·locades simètricament a banda i banda de la nau i del creuer. L'obertura restant és una porta a l'extrem sud de la façana oest, emmarcada amb pedra treballada i amb una llinda doble. En la llinda inferior hi ha la inscripció "Capella de la Santa Creu Any 1852" amb una creu intercalada, i en la superior la inscripció "Reconstruïda en la festa del 1er centenari". En la masoveria de la Codina, ubicada uns metres al sud-est de l'església hi ha un petit campanar habilitat entre dues xemeneies de manera que la campana es poc visible però manipulable des de l'interior de l'edifici.
Com Sant Miquel el Soler és de la Parròquia de Sant Andreu de Gurb, i a priori té un accés senzill. Emplaçament: A 1100 metres per pista asfaltada i camí rural de la carretera BV-4602, punt quilomètric 1'750.
Fotografia de la fitxa del Mapa de Patrimoni.
De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.
Ens agradarà rebre més imatges tant de l’exterior com del interior de la capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Antonio Mora Vergés