El darrer dia de l’any 2017, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) i l’Antonio Mora Vergés ( L’Argentera , el Camp jussà de Tarragona, 01.01.1951 ), visitàvem la masia de l’Aregall, i la seva dessacralitzada capella que havia estat advocada a un Sant Tomàs – no concretat, encara - . Val a dir que l’accés sense rètols indicatius és un xic complicat que superàvem una vegada més amb la col·laboració de la Mare de Déu de l’Ajuda, a la que visitaríem al llarg d’aquell mati al seu santuari.
![]()
![]()
El Mapa de Patrimoni ens diu que l'Aragall – amb e - és una masia construïda entre els segles XVII i XVIII sobre l'estructura d'una masia medieval. Va bastir-se aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part primitiva es troba semisoterrada. També podria formar part d'aquesta construcció la torre semicircular de la part de mestral del conjunt. El mas modern va consolidar-se aprofitant aquests vestigis, així com per noves construccions, com són la capella i els annexes agrícoles, formant un pati frontal i posterior. Durant la segona meitat del segle XX es va fer una important reforma a la casa, ampliant el volum en alçada i vers a garbí, on s'han incorporat diversos elements que imiten la tipologia tradicional.
El volum principal consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau amb l'anagrama "IHS" l'any "1604" i "ARA...". Seguint el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: "ISIDRO ARAGALL" amb l'any "1686" i l'anagrama "IHS" intercalats. El cos de garbí presenta un gran pòrtic amb llinda de fusta i brancals de pedra, de factura moderna. A la part de gregal de la façana hi ha adossat en perpendicular un cobert i diversos volums superposats, des d'on comença una portalada amb brancals de pedra que tanca la part frontal de la casa. Aquest mur segueix en una cota inferior tot contenint el pati, on hi ha unes escales que descendeixen al nivell semisoterrat. Aquest espai està sostingut amb voltes de pedra i hi ha un portal d'arc pla de pedra que permet accedir a la casa pel semisoterrani. La façana de garbí presenta un cos avançat quadrangular obert amb dos portals d'arc de mig punt de pedra, la part superior del qual s'ha reconstruït i s'ha habilitat com a terrassa.
Aquesta enllaça amb un balcó corregut que es prolonga a ambdós costats i que, com la resta d'obertures d'aquesta façana, són de factura moderna. La part de mestral acaba amb una torre semicircular construïda sobre la roca natural i que s'obre amb grans espitlleres. Al seu costat de tramuntana s'hi va adossar la capella del mas. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç en alguns trams. Davant de la portalada d'entrada hi ha el pou de pedra de planta circular i cobert amb volta esfèrica.
Quan a l’origen d’aquest cognom ens diu el diccionari català valència balear; d’etimologia desconeguda. Balari, Oríg. 127, l'explica per l'arrel ar- (del llatí arāre ‘llaurar’) sufixada amb -eg-: aregare ‘obrir un solc o rec en la terra’, i afegint-s'hi el sufix -all s'hauria format aregall. Aquesta explicació no és convincent, encara que no és absurda en principi. La forma aragariis que es troba a documents dels segles X i XI, i les formes aragalio i aragalium que surten en el segle XI, són llatinitzacions de aragall que no aclareixen l'etimologia d'aquest mot. Montoliu Noms fluv. 20 opina que aragall és resultat d'una metàtesi del mot hipotètic *agarall i que aquest ve d'una forma llatina (també suposada) *aquaracŭlu, derivat de aquarium o *aquare ‘lloc d'aigua’; però aquesta teoria encara és més inconsistent que la de Balari. Sembla segur que per a explicar l'origen de aragall cal partir d'una arrel pre-romana arg- o arag- (cf. Corominas DECast, i, 259). En aquest sentit el diccionari català ens diu en l’entrada Aragall; segurament d'una base preromana argalio-, probablement identificable amb l'arrel indoeuropea arg-'terra blanquinosa'.
Com en el cas del cognoms Padrós, intuïm aquí una vinculació amb el dret de la Catalunya vella, on amb el nom ARAGES, es descriu l’exacció que els senyors directes de masos cobraven dels pagesos per l'explotació de terres. Vindria a confirmar aquesta hipòtesis la dada que l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles. Ens preguntem, els Cruïlles al casal/castell d’Aiguafreda tenien també una capella ?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Actualment viuen a la casa, que està posada a la venda, una comunitat sembla que de procedència mexicana que pràctica el ioga, que ens permetien accedir a la capella, als que semblava extraordinàriament meritòria la tasca que duen a terme.
Imagino que la versió que tenien de Catalunya i els catalans, és la que projecta M. Rajoy, i els seus ‘camarades’, constataven que els enteníem en llengua castellana, i que eren persones afables i de bon tracte.
El mati del dia 01.01.2018 en intentar traslladar aquestes impressions al bloc coneixercatalunya el Google Chrome, em posava tota mena de ‘pegues’ amb missatge ‘que s’havia excedit el temps de resposta’. Firefox m’ho permetia fer, i això em fa pensar que potser no és un ‘problema tècnic’ sinó polític. En aquest terreny – en el polític , esperen veure i viure, canvis que ens faci creure que més aviat que tard viurem en democràcia.
Ho demanava al Sant Tomàs que havia presidit la capella i més tard a la Verge de l’Ajuda, ambdós tenen l’encàrrec de traslladar a l’altíssim la meva pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!!
P/D
Si teniu coneixements d’informàtica ajudeu-me a resoldre el ‘problema tècnic’ de Google Chrome, com RENAULT i REGAL, aquest navegador m’agrada força.
El Mapa de Patrimoni ens diu que l'Aragall – amb e - és una masia construïda entre els segles XVII i XVIII sobre l'estructura d'una masia medieval. Va bastir-se aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part primitiva es troba semisoterrada. També podria formar part d'aquesta construcció la torre semicircular de la part de mestral del conjunt. El mas modern va consolidar-se aprofitant aquests vestigis, així com per noves construccions, com són la capella i els annexes agrícoles, formant un pati frontal i posterior. Durant la segona meitat del segle XX es va fer una important reforma a la casa, ampliant el volum en alçada i vers a garbí, on s'han incorporat diversos elements que imiten la tipologia tradicional.
El volum principal consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau amb l'anagrama "IHS" l'any "1604" i "ARA...". Seguint el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: "ISIDRO ARAGALL" amb l'any "1686" i l'anagrama "IHS" intercalats. El cos de garbí presenta un gran pòrtic amb llinda de fusta i brancals de pedra, de factura moderna. A la part de gregal de la façana hi ha adossat en perpendicular un cobert i diversos volums superposats, des d'on comença una portalada amb brancals de pedra que tanca la part frontal de la casa. Aquest mur segueix en una cota inferior tot contenint el pati, on hi ha unes escales que descendeixen al nivell semisoterrat. Aquest espai està sostingut amb voltes de pedra i hi ha un portal d'arc pla de pedra que permet accedir a la casa pel semisoterrani. La façana de garbí presenta un cos avançat quadrangular obert amb dos portals d'arc de mig punt de pedra, la part superior del qual s'ha reconstruït i s'ha habilitat com a terrassa.
Aquesta enllaça amb un balcó corregut que es prolonga a ambdós costats i que, com la resta d'obertures d'aquesta façana, són de factura moderna. La part de mestral acaba amb una torre semicircular construïda sobre la roca natural i que s'obre amb grans espitlleres. Al seu costat de tramuntana s'hi va adossar la capella del mas. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç en alguns trams. Davant de la portalada d'entrada hi ha el pou de pedra de planta circular i cobert amb volta esfèrica.
Quan a l’origen d’aquest cognom ens diu el diccionari català valència balear; d’etimologia desconeguda. Balari, Oríg. 127, l'explica per l'arrel ar- (del llatí arāre ‘llaurar’) sufixada amb -eg-: aregare ‘obrir un solc o rec en la terra’, i afegint-s'hi el sufix -all s'hauria format aregall. Aquesta explicació no és convincent, encara que no és absurda en principi. La forma aragariis que es troba a documents dels segles X i XI, i les formes aragalio i aragalium que surten en el segle XI, són llatinitzacions de aragall que no aclareixen l'etimologia d'aquest mot. Montoliu Noms fluv. 20 opina que aragall és resultat d'una metàtesi del mot hipotètic *agarall i que aquest ve d'una forma llatina (també suposada) *aquaracŭlu, derivat de aquarium o *aquare ‘lloc d'aigua’; però aquesta teoria encara és més inconsistent que la de Balari. Sembla segur que per a explicar l'origen de aragall cal partir d'una arrel pre-romana arg- o arag- (cf. Corominas DECast, i, 259). En aquest sentit el diccionari català ens diu en l’entrada Aragall; segurament d'una base preromana argalio-, probablement identificable amb l'arrel indoeuropea arg-'terra blanquinosa'.
Com en el cas del cognoms Padrós, intuïm aquí una vinculació amb el dret de la Catalunya vella, on amb el nom ARAGES, es descriu l’exacció que els senyors directes de masos cobraven dels pagesos per l'explotació de terres. Vindria a confirmar aquesta hipòtesis la dada que l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles. Ens preguntem, els Cruïlles al casal/castell d’Aiguafreda tenien també una capella ?.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Actualment viuen a la casa, que està posada a la venda, una comunitat sembla que de procedència mexicana que pràctica el ioga, que ens permetien accedir a la capella, als que semblava extraordinàriament meritòria la tasca que duen a terme.
Imagino que la versió que tenien de Catalunya i els catalans, és la que projecta M. Rajoy, i els seus ‘camarades’, constataven que els enteníem en llengua castellana, i que eren persones afables i de bon tracte.
El mati del dia 01.01.2018 en intentar traslladar aquestes impressions al bloc coneixercatalunya el Google Chrome, em posava tota mena de ‘pegues’ amb missatge ‘que s’havia excedit el temps de resposta’. Firefox m’ho permetia fer, i això em fa pensar que potser no és un ‘problema tècnic’ sinó polític. En aquest terreny – en el polític , esperen veure i viure, canvis que ens faci creure que més aviat que tard viurem en democràcia.
Ho demanava al Sant Tomàs que havia presidit la capella i més tard a la Verge de l’Ajuda, ambdós tenen l’encàrrec de traslladar a l’altíssim la meva pregaria, Senyor; allibera el teu poble!!!
P/D
Si teniu coneixements d’informàtica ajudeu-me a resoldre el ‘problema tècnic’ de Google Chrome, com RENAULT i REGAL, aquest navegador m’agrada força.