Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i en la recerca per la xarxa trobava de la Capella del Mas Veciana : https://seu.tarragona.cat/documentPublic/download/4771
Edificació exempta de planta rectangular amb coberta de doble vessant bastant inclinada. Te la particularitat d'estar feta
de peces ceràmiques esmaltades molt fosques.
La façana principal, tota de pedra, es composa d'una porta rectangular emmarcada per uns arcs apuntats de tipus conopial. La porta és de fusta i hi destaquen les frontisses de ferro decorades. Al timpà, es llegeix la llegenda "DOMUS DEI". Per sobre de la porta hi ha una única finestra allargada, amb arc apuntat i vitrall. El trencaaigües superior culmina amb un gablet. Sota la cornisa hi ha una arcuació decorativa disposada seguint la pendent de la teulada. A ambdues cantonades hi ha unes petites pilastres circulars amb uns capitells i basaments molt treballats amb decoració vegetal que suporten la composició.
En un dels extrems del lateral esquerra s’hi distingeix un cos afegit que segurament és una petita sagristia. Al carener, sobre on suposadament es troba l'altar, hi ha un campaneret de forja.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12420
![]()
Capella neogòtica semblant al seu estil a d'altres capelles privades del terme. Façana de pedra. Coberta de ceràmica esmaltada.
Des del ‘tontisme’ s’afirma que a Internet es troba TOT, està clar que en relació a qüestions d’àmbit cultural català, hi ha poques dades, i les existents son majoritàriament de producció privada. Catalunya, també en la cultura, ha de pagar peatges. Ens agradarà tenir noticia de l’ajtor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya decidia ahir quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.
En paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , tothom va tenir ‘llum als ulls i força al braç’.
Parlant des del que abans en dèiem ‘ la història Sagrada’ , la imatge de la victòria de David enfront de Goliat és inevitable, tant com el fet que en aquesta ocasió malgrat les pressions del poder – civil, religiós, militar - el poble no ha triat a Barrabàs.
La democràcia ha de restaurar – fins on sigui possible – les trencadisses provocades en l’aplicació de l’article 155, i el nou govern de la Generalitat com a primera feina ha de fer una avaluació de danys i pèrdues
Antonio Mora Vergés
Edificació exempta de planta rectangular amb coberta de doble vessant bastant inclinada. Te la particularitat d'estar feta
de peces ceràmiques esmaltades molt fosques.
La façana principal, tota de pedra, es composa d'una porta rectangular emmarcada per uns arcs apuntats de tipus conopial. La porta és de fusta i hi destaquen les frontisses de ferro decorades. Al timpà, es llegeix la llegenda "DOMUS DEI". Per sobre de la porta hi ha una única finestra allargada, amb arc apuntat i vitrall. El trencaaigües superior culmina amb un gablet. Sota la cornisa hi ha una arcuació decorativa disposada seguint la pendent de la teulada. A ambdues cantonades hi ha unes petites pilastres circulars amb uns capitells i basaments molt treballats amb decoració vegetal que suporten la composició.
En un dels extrems del lateral esquerra s’hi distingeix un cos afegit que segurament és una petita sagristia. Al carener, sobre on suposadament es troba l'altar, hi ha un campaneret de forja.
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=12420
Capella neogòtica semblant al seu estil a d'altres capelles privades del terme. Façana de pedra. Coberta de ceràmica esmaltada.
Des del ‘tontisme’ s’afirma que a Internet es troba TOT, està clar que en relació a qüestions d’àmbit cultural català, hi ha poques dades, i les existents son majoritàriament de producció privada. Catalunya, també en la cultura, ha de pagar peatges. Ens agradarà tenir noticia de l’ajtor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Catalunya decidia ahir quan ‘bones’ poden ser les festes nadalenques i els dies que vindran.
En paraules del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964) , tothom va tenir ‘llum als ulls i força al braç’.
Parlant des del que abans en dèiem ‘ la història Sagrada’ , la imatge de la victòria de David enfront de Goliat és inevitable, tant com el fet que en aquesta ocasió malgrat les pressions del poder – civil, religiós, militar - el poble no ha triat a Barrabàs.
La democràcia ha de restaurar – fins on sigui possible – les trencadisses provocades en l’aplicació de l’article 155, i el nou govern de la Generalitat com a primera feina ha de fer una avaluació de danys i pèrdues
Antonio Mora Vergés