Aprofitava la fredorada d’aquesta primera quinzena de desembre per fer ‘ feina de despatx’, i el dia de Santa Llúcia 13.12.2017, trobava que el Josep Salvany Blanch (Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), retratava l’any 1918 el Xalet del Moro, construcció de 1905 feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciment pòrtland.
![]()
EL Clot del Moro fou iniciativa de l’ Eusebi Güell y Bacigalupi, I comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918 ), exponent clar de la iniciativa industrial de finals del segle XIX i principis del segle XX.
El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte Rafael Guastavino Moreno ( València, 1 de març de 1842 + Baltimore, EUA, 2 de febrer de 1908 ) el xalet, dels arquitectes Eduard Ferrers Puig (Vilassar de Mar, 1872[1] - Barcelona, 1928), i Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956 ). El conjunt forma una unitat amb la capella propera de Sant Jaume (de l’enginyer Patricio Palomar Collado + Barcelona, 15.01.1980 ) http://josep-matarredona.blogspot.com.es/2014/08/el-clot-del-moro.html
![]()
http://galeria.lillet.cat/displayimage.php?album=4&pid=131#top_display_media
La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del segle XX.
A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador.
![]()
Fotografia de Jordi Contijoch Boada
![]()
![]()
Fotografies de la Capella de Sant Jaume de Jordi Contijoch Boada
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3268
http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2010/10/xalet-guell.html
Patrimoni Gencat la descriu com un edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a mode de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements.
Dissortadament, en matèria de llibertats, no hi ha constància de millores.
EL Clot del Moro fou iniciativa de l’ Eusebi Güell y Bacigalupi, I comte de Güell (Barcelona, 15 de desembre de 1846-ibídem, 8 de juliol de 1918 ), exponent clar de la iniciativa industrial de finals del segle XIX i principis del segle XX.
El conjunt de la fàbrica és obre de l'arquitecte Rafael Guastavino Moreno ( València, 1 de març de 1842 + Baltimore, EUA, 2 de febrer de 1908 ) el xalet, dels arquitectes Eduard Ferrers Puig (Vilassar de Mar, 1872[1] - Barcelona, 1928), i Lluís Homs i Moncusí (Valls, 1868 - Barcelona, 1956 ). El conjunt forma una unitat amb la capella propera de Sant Jaume (de l’enginyer Patricio Palomar Collado + Barcelona, 15.01.1980 ) http://josep-matarredona.blogspot.com.es/2014/08/el-clot-del-moro.html
La fàbrica fou tancada a mitjan dels setanta del segle XX.
A finals de la mateixa dècada el xalet patí un incendi força devastador.
Fotografia de Jordi Contijoch Boada
Fotografies de la Capella de Sant Jaume de Jordi Contijoch Boada
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=3268
http://modernistespuntcom.blogspot.com.es/2010/10/xalet-guell.html
Patrimoni Gencat la descriu com un edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment del clot del moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La modulació de l'edifici és a partir d'un mòdul central rematat per uns elements decoratius a mode de merlets que sobresurten en tres cossos perpendiculars. A llevant l'entrada del xalet es fa a través de tres arcs parabòlics. El parament és de carreus de pedra combinant els colors blanc i verd de la ceràmica i la rajola de les teulades i també la fusta en alguns elements.
Dissortadament, en matèria de llibertats, no hi ha constància de millores.