El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, teníem previst recollir imatges del mas Blanch i la seva capella de Sant Pere d’Hortoneda, al terme de Clariana de Cardener; de l’esglesiola de Sant Quirze de la Coma, de Sant Feliu de Falou, de Santa Maria de Montraveta i l’antiga parroquial de Sant Pere de Llobera, totes les esmentades fins aquí de la comarca del Solsonès, per arribar-nos abans de dinar l’Hostal Palouet, al Santuari de Camp-real, i a l’església parroquial de Sant Jaume Apostòl de Palouet, al terme de Massoteres a la comarca de la Segarra.
En la nostra cerca matinal no podíem localitzar Sant Quirze de la Coma, com si ho aconseguien els amics de :
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-quirze-de-la-coma-llobera/
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/938_SQuirzeComa/SQuirzeComa.htm
Patrimoni Gencat explica que Sant Quirze de la Coma està ubicada a 400 metres del mas anomenat la Coma. Conserva essencialment l'estructura arquitectònica original del segle XI, en un estil que és bona mostra del romànic llombard. Està orientada a l'est. La planta és rectangular i l'absis semicircular, ornamentat a l'exterior amb un fris d'arcuacions, en sèries de dues entre lesenes. L'única finestra que hi ha és al centre de l'absis. És de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat. La coberta és a dos vessant. El parament és fet de pedres solament desbastades, posades en filades uniformes, però irregulars. La cornisa de la coberta del mur de migjorn presenta tres daus, un decorat amb una creu i els dos restants amb una flor. Altres dos són trencats. En aquest mur hi ha una porta posterior a l'original tapiada. L'accés actual és al frontis, amb una llinda datada l'any 1680. Altres elements posteriors són: el campanar de cadireta, un cor i una escala que accedeix a una de les capelles que hi ha a banda i banda de l'absis. L'interior és enguixat, la volta és de canó, reforçada per dos arcs torals i un de pre-absidal en degradació que obre a l'absis. Hi ha dues capelles a banda i banda de l'absis: són semicirculars, excavades als murs. La de tramuntana conserva encara l'ara original. La cornisa sembla ser el resultat d'una restauració feta en sobrealçar la nau, segons Mateo Vidal Sanvicens , i Montserrat López Vilaseca, dels que en agradarà rebre dades del lloc i data de naixement i traspàs - si s'escau - a l'email coneircatalunya@gmail.com . Els senyals heràldics i motius florals fan referència als Cardona. La datació de la cornisa no és clara.
![]()
![]()
Fotografia de l’Isidre Blanc
En la documentació dels segles XI-XIII surt esmentada a les confrontacions com a situada "infra terminos castri Lobera ad ipsam ecclesiam Sancti Quirici". Apareix anomenada també la Serra de Sant Quirze. En els capbreus de Llobera del segles XIV i XVI esmenta que "Sant Quiro de Lobera" era sufragània de la parroquial de Sant Pere de Llobera. L'any 1855 és esmentada pel rector de Llobera com Sant Quirze de Bacons, segurament per estar dins el terme de dita casa. En aquesta època ja no era sufragània.
En idèntic termes apareix descrita a : http://www.ajuntamentdellobera.cat/wp-content/uploads/2015/02/3_Cat%C3%A0leg-de-Patrimoni.pdf
Desprès de dinar tindríem temps encara de retratar l’ església de Sant Salvador de Massoteres, i les restes del Palau Episcopal a les envistes de Guissona.
A les 16,30 amb catalana puntualitat estàvem a Guimerà, on tindria lloc la reunió Ordinària i Extraordinària de l’associació guimera.info
Ah!, documentava fins a cinc edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, a Sant Pere de Llobera, la masia Secanella, El Santuari de Camp-real, Palouet de Segarra i Massoteres, i no en sabien donar raó de l’escola de Talteüll.
Aclaria , gràcies al Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ que em feia arribar un document , que la Glorieta de la Vila Riu de Solsona fou dissenyada per Joaquin Tort Mensa, i espero rebre les dades relatives al lloc i de naixement i traspàs – en el seu cas - a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.
Antonio Mora Vergés
En la nostra cerca matinal no podíem localitzar Sant Quirze de la Coma, com si ho aconseguien els amics de :
https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-quirze-de-la-coma-llobera/
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/938_SQuirzeComa/SQuirzeComa.htm
Patrimoni Gencat explica que Sant Quirze de la Coma està ubicada a 400 metres del mas anomenat la Coma. Conserva essencialment l'estructura arquitectònica original del segle XI, en un estil que és bona mostra del romànic llombard. Està orientada a l'est. La planta és rectangular i l'absis semicircular, ornamentat a l'exterior amb un fris d'arcuacions, en sèries de dues entre lesenes. L'única finestra que hi ha és al centre de l'absis. És de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat. La coberta és a dos vessant. El parament és fet de pedres solament desbastades, posades en filades uniformes, però irregulars. La cornisa de la coberta del mur de migjorn presenta tres daus, un decorat amb una creu i els dos restants amb una flor. Altres dos són trencats. En aquest mur hi ha una porta posterior a l'original tapiada. L'accés actual és al frontis, amb una llinda datada l'any 1680. Altres elements posteriors són: el campanar de cadireta, un cor i una escala que accedeix a una de les capelles que hi ha a banda i banda de l'absis. L'interior és enguixat, la volta és de canó, reforçada per dos arcs torals i un de pre-absidal en degradació que obre a l'absis. Hi ha dues capelles a banda i banda de l'absis: són semicirculars, excavades als murs. La de tramuntana conserva encara l'ara original. La cornisa sembla ser el resultat d'una restauració feta en sobrealçar la nau, segons Mateo Vidal Sanvicens , i Montserrat López Vilaseca, dels que en agradarà rebre dades del lloc i data de naixement i traspàs - si s'escau - a l'email coneircatalunya@gmail.com . Els senyals heràldics i motius florals fan referència als Cardona. La datació de la cornisa no és clara.
Fotografia de l’Isidre Blanc
En la documentació dels segles XI-XIII surt esmentada a les confrontacions com a situada "infra terminos castri Lobera ad ipsam ecclesiam Sancti Quirici". Apareix anomenada també la Serra de Sant Quirze. En els capbreus de Llobera del segles XIV i XVI esmenta que "Sant Quiro de Lobera" era sufragània de la parroquial de Sant Pere de Llobera. L'any 1855 és esmentada pel rector de Llobera com Sant Quirze de Bacons, segurament per estar dins el terme de dita casa. En aquesta època ja no era sufragània.
En idèntic termes apareix descrita a : http://www.ajuntamentdellobera.cat/wp-content/uploads/2015/02/3_Cat%C3%A0leg-de-Patrimoni.pdf
Desprès de dinar tindríem temps encara de retratar l’ església de Sant Salvador de Massoteres, i les restes del Palau Episcopal a les envistes de Guissona.
A les 16,30 amb catalana puntualitat estàvem a Guimerà, on tindria lloc la reunió Ordinària i Extraordinària de l’associació guimera.info
Ah!, documentava fins a cinc edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, a Sant Pere de Llobera, la masia Secanella, El Santuari de Camp-real, Palouet de Segarra i Massoteres, i no en sabien donar raó de l’escola de Talteüll.
Aclaria , gràcies al Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ que em feia arribar un document , que la Glorieta de la Vila Riu de Solsona fou dissenyada per Joaquin Tort Mensa, i espero rebre les dades relatives al lloc i de naixement i traspàs – en el seu cas - a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Publicava recentment VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS), una reflexió sobre els fets que vivim/patim en aquest dies a Catalunya, i manifestava – des de l’àmbit jurídic - que la decisió del REINO DE ESPAÑA de retirar les euroordres per evitar que Bèlgica els tregui ‘ els colors’, paradoxes del Dret, pot obrir la porta a recórrer en empara a TOTS els implicats , davant el Tribunal Penal Internacional, i perllongar sine die, un conflicte al que es volia posar fi amb la ‘qüestionada’ aplicació de l’article 155 de la Constitució de 1978.
Antonio Mora Vergés