El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, teníem previst aturar-nos a dinar a l’Hostal Palouet, al poble homònim del terme de Massoteres a la comarca de la Segarra.
Patrimoni Gencat fa una descripció de la casa, assenyalada amb el número 1 a la Plaça de Sant Jaume de Palouet de Segarra, dit també de Torà, i/o de Massoteres, que en el millor dels casos, hem de qualificar de parcial i antiquada ; edifici format per diferents cossos. El cos principal, consta de tres plantes.
![]()
A la planta baixa, hi ha entrada amb arc de mig punt adovellat. A la dovella central, hi ha inscrita la data de 1601. porta de fusta de doble batent. A la seva dreta, hi ha una finestra emmarcada en petits carreus. A la planta següent, hi ha dos balcons amb forja, que s'hi accedeix per entrades emmarcades en carreus. Els dos balcons, es troben en diferent nivell dins de la mateixa planta. A la darrera planta, hi ha un gran finestral, amb llinda de pedra. Dibuixat dins de la llinda, hi ha un rellotge solar.
A l'interior a la planta baixa, hi ha nombroses arcades i una premsadora antiga.
![]()
Adossats amb aquest edifici, n'hi ha uns quants més que es comuniquen amb aquest per la planta baixa. És possible que sigui la unió de diverses cases diferents, fet que es podria provar degut a la grandària de tot el conjunt, i que actualment hi estan fent obres.
No fa cap esment de l’antiga capella convertida avui en menjador i de la que ens agradarà tenir-ne noticia de l’advocació. a l’email coneixercatalñunya@gmail.com
![]()
L’edificiés la casa pairal de la nissaga dels Alsina que gestionen exitosament el Grup Alimentari Guissona, i que refeta de cap i de nou, acull avui un petit hotel.
Quan al topònim Palouet, defenso personalment la procedència del llatí PALEA/palla, amb la terminació ET, que vindria a diferenciar-lo del PALOU situat prop de Granollers, en aquesta mateixa comarca de la Segarra. El diccionari català valencià balear, recull una possible derivació del llatí palatiŏlu ‘palau petit’, tesis que amb origen àrab defensava un comensal amb qui exigències del temps - havíem de ser a Guimerà a les 16,30 - no vàrem tenir ocasió de xerrar tant com haguéssim volgut.
Del topònim Massoteres, l’Albert Turull Rubinat, en el seu llibre “Els topònims de la Segarra”, sosté : podria ser un compost del substantiu mas i del cognom Soteres. També que Massoteres provingués d´una sufixació de l´antropònim Massot, d´origen àrab, o de l´àrab “mànzal” (hostal, alberg), que ha generat diversos topònims catalans començats en Massa- en composició amb un substantiu “sutúr”, amb el significat de refugis, fortificacions. https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/08_turull.PDF
Ens recomanaven, i quedava pendent, la visita a Sant Pere de Murinyols o dels Empalous, situada al terme de Torà, i tradicionalment objecte de devoció tant a Torà com a Palouet.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Reiterem constantment que Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
![]()
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.
Recordeu sempre.
![]()
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés
Patrimoni Gencat fa una descripció de la casa, assenyalada amb el número 1 a la Plaça de Sant Jaume de Palouet de Segarra, dit també de Torà, i/o de Massoteres, que en el millor dels casos, hem de qualificar de parcial i antiquada ; edifici format per diferents cossos. El cos principal, consta de tres plantes.
A la planta baixa, hi ha entrada amb arc de mig punt adovellat. A la dovella central, hi ha inscrita la data de 1601. porta de fusta de doble batent. A la seva dreta, hi ha una finestra emmarcada en petits carreus. A la planta següent, hi ha dos balcons amb forja, que s'hi accedeix per entrades emmarcades en carreus. Els dos balcons, es troben en diferent nivell dins de la mateixa planta. A la darrera planta, hi ha un gran finestral, amb llinda de pedra. Dibuixat dins de la llinda, hi ha un rellotge solar.
A l'interior a la planta baixa, hi ha nombroses arcades i una premsadora antiga.
Adossats amb aquest edifici, n'hi ha uns quants més que es comuniquen amb aquest per la planta baixa. És possible que sigui la unió de diverses cases diferents, fet que es podria provar degut a la grandària de tot el conjunt, i que actualment hi estan fent obres.
No fa cap esment de l’antiga capella convertida avui en menjador i de la que ens agradarà tenir-ne noticia de l’advocació. a l’email coneixercatalñunya@gmail.com
L’edificiés la casa pairal de la nissaga dels Alsina que gestionen exitosament el Grup Alimentari Guissona, i que refeta de cap i de nou, acull avui un petit hotel.
Quan al topònim Palouet, defenso personalment la procedència del llatí PALEA/palla, amb la terminació ET, que vindria a diferenciar-lo del PALOU situat prop de Granollers, en aquesta mateixa comarca de la Segarra. El diccionari català valencià balear, recull una possible derivació del llatí palatiŏlu ‘palau petit’, tesis que amb origen àrab defensava un comensal amb qui exigències del temps - havíem de ser a Guimerà a les 16,30 - no vàrem tenir ocasió de xerrar tant com haguéssim volgut.
Del topònim Massoteres, l’Albert Turull Rubinat, en el seu llibre “Els topònims de la Segarra”, sosté : podria ser un compost del substantiu mas i del cognom Soteres. També que Massoteres provingués d´una sufixació de l´antropònim Massot, d´origen àrab, o de l´àrab “mànzal” (hostal, alberg), que ha generat diversos topònims catalans començats en Massa- en composició amb un substantiu “sutúr”, amb el significat de refugis, fortificacions. https://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/08_turull.PDF
Ens recomanaven, i quedava pendent, la visita a Sant Pere de Murinyols o dels Empalous, situada al terme de Torà, i tradicionalment objecte de devoció tant a Torà com a Palouet.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Reiterem constantment que Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.
Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.
Recordeu sempre.
Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.
L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.
El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’
Antonio Mora Vergés