Patrimoni Gencat explica que el tancament del recinte del cementiri municipal de Montblanc desenvolupa un mur molt senzill rematat amb cornisa de tres ales i sis franges d'arrebossat. La porta principal s'allunya una mica de la sobrietat del neoclassicisme, amb arc de mig punt centrat per l'escut de la vila. L'arrebossat simula unes dovelles regulars sobre les que es situen dues falses pilastres amb sengles capitells. Aquests mostren una part superior inspirada en l'ordre corinti i una base de formes d'inspiració egípcia. Les pilastres estan decorades amb elements decoratius en forma de tiges estilitzades. Remata el conjunt una cornisa amb una elevació amb la figura de la Verge.
Reprodueixo de : http://patrimoni.serviconca.org/Facana-principal-del-Cementiri-de-Montblanc-Montblanc-1687
La façana principal del cementiri de Montblanc és d'estil neoclàssic. La façana està feta a base de bandes horitzontals superposades. Com a elements decoratius trobem les motllures que hi ha a la base de l'edifici, les lesenes que flanquegen la porta, l'escultura de sobre la portalada d'accés i tots els elements esculpits a la part superior del mur. Al centre de l'arc de la portalada hi ha esculpit l'escut de Montblanc i al costat de la portalada podem llegir "AÑO 1887".
![]()
Després d'abandonar el vell fossar de Sant Miquel, el cementiri provisional que s'havia fet al costat de l’ex convent de la Mercè l'any 1845 va considerar-se insuficient, i el maig del 1883 els responsables municipals van proposar-se la construcció d'un cementiri definitiu. Els diners necessaris per fer l'obra es van aconseguir venent uns terrenys sobrants de la via pública i d'altres cedits per Josep M. Aguiló i Molins, a canvi d'un nínxol principal i el seu nom com a nom d'un carrer de la vila. Una propietat del notari Carles Monfar i Cantons, a la partida de la "Canta- roella" es va considerar una bona localització. El tarragoní Ramon Minguella i Rubió va fer el projecte d'obres, el paleta Maties Anglès i Castellet va fer la feina ràpidament, i el 24 de juny de 1887 es va poder inaugurar el nou Cementiri General amb gran solemnitat. El recinte del cementiri es va fer d'una capacitat adequada a la població, cosa que ha fet que es pugui seguir utilitzant avui en dia.
![]()
Al cens de 1857 Montblanc tenia 6.601, en el període la primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), i durant una bona part de la dictadura franquista, la població es va reduir per sota dels 5.000, i augmentava novament durant la ‘ democraciola’ fins als 7.290 a darreries de l’any 2016.
No havia trobat dades sobre els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/pedres-de-montblanc-el-casal-dels.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-escola-de-les-carmelites.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/10/breu-cronica-duna-visita-rojals-sostre.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-la.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-lilla.html
http://www.laconca51.cat/poble-vell-prenafeta-castell/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-anterior.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/03/sortida-per-la-conca-de-barbera-la.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, per als catalans, el patrimoni històric i/o artístic , la seva salvaguarda, la divulgació, i la documentació son un imperatiu ètic.
Antonio Mora Vergés
-----------------------------------------------------------------------------------------
Altressí,
Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
![]()
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
![]()
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !
Reprodueixo de : http://patrimoni.serviconca.org/Facana-principal-del-Cementiri-de-Montblanc-Montblanc-1687
La façana principal del cementiri de Montblanc és d'estil neoclàssic. La façana està feta a base de bandes horitzontals superposades. Com a elements decoratius trobem les motllures que hi ha a la base de l'edifici, les lesenes que flanquegen la porta, l'escultura de sobre la portalada d'accés i tots els elements esculpits a la part superior del mur. Al centre de l'arc de la portalada hi ha esculpit l'escut de Montblanc i al costat de la portalada podem llegir "AÑO 1887".
Després d'abandonar el vell fossar de Sant Miquel, el cementiri provisional que s'havia fet al costat de l’ex convent de la Mercè l'any 1845 va considerar-se insuficient, i el maig del 1883 els responsables municipals van proposar-se la construcció d'un cementiri definitiu. Els diners necessaris per fer l'obra es van aconseguir venent uns terrenys sobrants de la via pública i d'altres cedits per Josep M. Aguiló i Molins, a canvi d'un nínxol principal i el seu nom com a nom d'un carrer de la vila. Una propietat del notari Carles Monfar i Cantons, a la partida de la "Canta- roella" es va considerar una bona localització. El tarragoní Ramon Minguella i Rubió va fer el projecte d'obres, el paleta Maties Anglès i Castellet va fer la feina ràpidament, i el 24 de juny de 1887 es va poder inaugurar el nou Cementiri General amb gran solemnitat. El recinte del cementiri es va fer d'una capacitat adequada a la població, cosa que ha fet que es pugui seguir utilitzant avui en dia.
Al cens de 1857 Montblanc tenia 6.601, en el període la primer feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), i durant una bona part de la dictadura franquista, la població es va reduir per sota dels 5.000, i augmentava novament durant la ‘ democraciola’ fins als 7.290 a darreries de l’any 2016.
No havia trobat dades sobre els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/pedres-de-montblanc-el-casal-dels.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/in-memoriam-escola-de-les-carmelites.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/10/breu-cronica-duna-visita-rojals-sostre.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-la.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-de-lilla.html
http://www.laconca51.cat/poble-vell-prenafeta-castell/
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/10/in-memoriam-de-lescola-publica-anterior.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/03/sortida-per-la-conca-de-barbera-la.html
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com, per als catalans, el patrimoni històric i/o artístic , la seva salvaguarda, la divulgació, i la documentació son un imperatiu ètic.
Antonio Mora Vergés
-----------------------------------------------------------------------------------------
Altressí,
Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !