Retratava – parcialment - , Botarell és un poble de carrers estrets, l’edifici de planta rectangular d'una nau amb capelles laterals.
![]()
Llegia a patrimoni Gencat que l'interior de l'església amida vint-i-dos metres de llarg per deu d'ample. Cobreix amb volta de canó amb llunetes; la capçalera amb volta de forn avenerat. Als peus hi ha el cor, elevat, i la torre del campanar a l'angle SW. Aquest, que fou bastit tot ell posteriorment al temple, té trenta-dos metres d'alçada, i és de planta rectangular, i exteriorment té una aresta esberlada per un llamp. El coronament, de forma octogonal, està cobert amb una cúpula de teules esmaltades i al cim hi ha una bola de pedra d'on surt una creu de ferro forjat. Damunt la porta, d'arc carpanell motllurat, una fornícula amb una imatge. Les parets són fetes amb pedra i morter, enguixades i pintades i la volta de maó.
Fou bastida en el mateix lloc on abans n'hi havia una de més petita, damunt d'un rocall que la fa sobresortir dels altres edificis de la vila. L'obra es realitzà entre els anys 1617 i 1622. A la clau de la volta de la porta hi ha la data 1617. En Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), hauria treballat en la seva construcció inicial.
No podíem accedir al temple, ni en trobava imatges enlloc, llegia que l’altar major, a la capçalera, fou construït fa poc més de dotze anys, és molt sobri, i les obres han modificat la part inferior original, coberta abans de 1936 per un gran retaule barroc. Ens agradarà rebre al’email coneixercatalunya@gmail.com imatge del interior de l’església.
Llegia que també dissortadament a Botarell en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República es varen destruir molts retaules.
Antonio Mora Vergés
----------------------------------------------------------
Altressí,
Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
![]()
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
![]()
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.
Llegia a patrimoni Gencat que l'interior de l'església amida vint-i-dos metres de llarg per deu d'ample. Cobreix amb volta de canó amb llunetes; la capçalera amb volta de forn avenerat. Als peus hi ha el cor, elevat, i la torre del campanar a l'angle SW. Aquest, que fou bastit tot ell posteriorment al temple, té trenta-dos metres d'alçada, i és de planta rectangular, i exteriorment té una aresta esberlada per un llamp. El coronament, de forma octogonal, està cobert amb una cúpula de teules esmaltades i al cim hi ha una bola de pedra d'on surt una creu de ferro forjat. Damunt la porta, d'arc carpanell motllurat, una fornícula amb una imatge. Les parets són fetes amb pedra i morter, enguixades i pintades i la volta de maó.
Fou bastida en el mateix lloc on abans n'hi havia una de més petita, damunt d'un rocall que la fa sobresortir dels altres edificis de la vila. L'obra es realitzà entre els anys 1617 i 1622. A la clau de la volta de la porta hi ha la data 1617. En Pere Blai (Barcelona 1553 - 1620), hauria treballat en la seva construcció inicial.
No podíem accedir al temple, ni en trobava imatges enlloc, llegia que l’altar major, a la capçalera, fou construït fa poc més de dotze anys, és molt sobri, i les obres han modificat la part inferior original, coberta abans de 1936 per un gran retaule barroc. Ens agradarà rebre al’email coneixercatalunya@gmail.com imatge del interior de l’església.
Llegia que també dissortadament a Botarell en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República es varen destruir molts retaules.
Antonio Mora Vergés
----------------------------------------------------------
Altressí,
Des del Conèixer Catalunya continuem la nostra tasca de recerca i divulgació del patrimoni històric i/o artístic, malgrat que com una bona part de la ciutadania de Catalunya ens sentim en estat de sock: les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.
El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.
Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.
El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.