Retratava al Josep Olivé Escarré a la part posterior – la més fotografiada – del Celler del Sindicat de Vinaters de Montblanc, a la comarca de la Conca de Barberà, Tarragona, Catalunya.
![]()
Llegia a : http://patrimoni.serviconca.org/Celler-Cooperatiu-Montblanc-1580
Després de la crisi agrícola, provocada per la fil·loxera principalment, i de la Llei de Sindicats , els pagesos montblanquins es constituïren en Sindicat de Vinyaters l'any 1919 i van iniciar la construcció de l’edifici del Sindicat en uns terrenys propers a la Torre dels Cinc Cantons - única torre de base pentagonal de la vila - entre la via del ferrocarril i la carretera transversal. Les obres foren projectades per Cèsar Martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) i duraren fins l'any 1922.
Dècades després, el 1945, s'alçà tocant la façana principal una nau igual a la ja feta anys enrere.
Anys després, el 1956, a continuació d'aquesta edificació se'n bastí una altra destinada a ser el molí d'oli.
L'any 2012 l'Ajuntament de Montblanc va comprar els edificis per 800.000 €.
L'any 2014, després que l'Ajuntament de Montblanc es va fer càrrec de l'edifici, es van portar a terme obres de reforma interiors per ubicar-hi una agrobotiga.
El 2017 s'ha tornat a reformar una part de l'edifici per posar-hi l'Oficina Municipal de Turisme.
No havia trobat cap dada de l'autor de l’edifici que havia acollit el Sindicat Agrícola de Lilla, al terme de Montblanc, a la comarca de la conca de Barberà ; Patrimoni Gencat explica que el local s’aixecava en els anys immediatament posteriors a la victòria dels sediciosos feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República; es bastí seguint la tipologia dels edificis agrícoles-industrials de l'època de la Mancomunitat i de la II República. D'estructura més simple, el sindicat de Lilla presenta una façana molt senzilla amb un coronament de regust noucentista. No trobava cap dada del seu autor i ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
![]()
Per als catalans, el patrimoni històric i/o artístic , la seva salvaguarda, la divulgació, i la documentació son un imperatiu ètic.
Al Conèixer Catalunya programen les publicacions per tal de mantenir un ritme mínim d’una al dia, com les nostres matèries d’interès bàsicament es centren en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.
Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Carmen Lamela Díaz (1961), la jutgessa de l’Audiència Nacional que decidia l’empresonament de tots ells, va rebre el 15 d’octubre de 2016 la Cruz de Plata del Mérito de la Guardia Civil, i el proppassat mes de setembre de 2017 la medalla al Mérito Policial, atorgada pel Ministro del Interior Juan Ignacio Zoido Álvarez (Montellano, Sevilla, 21 de gener de 1957) Les medalles policials comporten la percepció de pensions econòmiques.
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor;allibera el teu poble !.
Llegia a : http://patrimoni.serviconca.org/Celler-Cooperatiu-Montblanc-1580
Després de la crisi agrícola, provocada per la fil·loxera principalment, i de la Llei de Sindicats , els pagesos montblanquins es constituïren en Sindicat de Vinyaters l'any 1919 i van iniciar la construcció de l’edifici del Sindicat en uns terrenys propers a la Torre dels Cinc Cantons - única torre de base pentagonal de la vila - entre la via del ferrocarril i la carretera transversal. Les obres foren projectades per Cèsar Martinell Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) i duraren fins l'any 1922.
Dècades després, el 1945, s'alçà tocant la façana principal una nau igual a la ja feta anys enrere.
Anys després, el 1956, a continuació d'aquesta edificació se'n bastí una altra destinada a ser el molí d'oli.
L'any 2012 l'Ajuntament de Montblanc va comprar els edificis per 800.000 €.
L'any 2014, després que l'Ajuntament de Montblanc es va fer càrrec de l'edifici, es van portar a terme obres de reforma interiors per ubicar-hi una agrobotiga.
El 2017 s'ha tornat a reformar una part de l'edifici per posar-hi l'Oficina Municipal de Turisme.
No havia trobat cap dada de l'autor de l’edifici que havia acollit el Sindicat Agrícola de Lilla, al terme de Montblanc, a la comarca de la conca de Barberà ; Patrimoni Gencat explica que el local s’aixecava en els anys immediatament posteriors a la victòria dels sediciosos feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República; es bastí seguint la tipologia dels edificis agrícoles-industrials de l'època de la Mancomunitat i de la II República. D'estructura més simple, el sindicat de Lilla presenta una façana molt senzilla amb un coronament de regust noucentista. No trobava cap dada del seu autor i ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Per als catalans, el patrimoni històric i/o artístic , la seva salvaguarda, la divulgació, i la documentació son un imperatiu ètic.
Al Conèixer Catalunya programen les publicacions per tal de mantenir un ritme mínim d’una al dia, com les nostres matèries d’interès bàsicament es centren en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.
Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-s fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).
Carmen Lamela Díaz (1961), la jutgessa de l’Audiència Nacional que decidia l’empresonament de tots ells, va rebre el 15 d’octubre de 2016 la Cruz de Plata del Mérito de la Guardia Civil, i el proppassat mes de setembre de 2017 la medalla al Mérito Policial, atorgada pel Ministro del Interior Juan Ignacio Zoido Álvarez (Montellano, Sevilla, 21 de gener de 1957) Les medalles policials comporten la percepció de pensions econòmiques.
El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :
Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.
No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.
Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.
No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."
"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.
No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.
Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor;allibera el teu poble !.