El Cementiri Municipal de Cardedeu, sense cap mena de dubte és un dels més bonics de Catalunya – les comparances amb el REINO DE ESPAÑA i àdhuc amb la resta del món, ja les farà qui en tingui dades - , l’horari d’obertura llevat d’error és únicament als matins de 9 a 14 hores.
Llegia que l’any 1917 es comença a parlar del nou cementiri, que estava situat aleshores on ara hi ha la plaça Joan Alsina, aquest fossar es va crear l’ any 1868, data en que es tancava el cementiri, adossat als murs de l'església de Santa Maria.,
El Sr. Batlle manifesta que ha obtingut un compromís escrit de Joan Codines Terrades per la verda al marital d'uns terrenys que podien servir com a cementiri nou. Dóna vuit mesos de termini perquè l'Ajuntament es decideixi. L'industrial Ramon Sanesteve donà 1500 pessetes com a donatiu, preu de la superfície (dues quarteres i un quartà).
El 3 d'agost de 1919, Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) féu un projecte de cementiri i el 8 de febrer 1920 el governador civil torna el projecte del cementiri perquè s'ha oblidat la capella i que s'ha d'assenyalar l'espai destinat a fosses.
L'onze de desembre de 1921 el cementiri ha estat beneït. Seguidament es començaren a fer enterraments.
Patrimoni Gencat el descriu així ; conjunt d'edificis sobre una extensió aproximada de 76Ha projectades per Raspall, seguint el mateix criteri en un conjunt únic per la seva coherència formal i representativitat d'una època. Està compost per capelles, panteons, pou i pèrgola. Conté 14 panteons, 900 nínxols de pedra granítica, porta de ferro amb un reixat i rematada per dos pilars a cada costat. La tanca és també de pedra granítica.
![]()
![]()
Hom reprodueix sempre unes observacions – escrites en llengua castellana, perquè fer-ho aleshores en llengua catalana equivalia a signar l’exclusió social – de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol en relació als fossars :
El cementiri ha de ser: sentimentalment artístic, artísticament trist, constructivament seriós, sòbriament monumental, pictòricament romàntic. Decorativament místic. Simbòlicament religiós.
El cementerio debe ser: sentimentalmente artístico, artísticamente triste, constructivamente serio, sobriamente monumental, pictóricamente romántico. Decorativamente místico. Simbólicamente religioso.
https://drive.google.com/file/d/0B61qKl24hGMhQzhNbEpBVXEtRmc/view
http://www.diba.cat/spal/inventari_cardedeu
http://www.museudecardedeu.cat/wp-content/uploads/Tr%C3%ADptic-Cementiri-Municipal_WEB.pdf
El Cardedeu d’avui té poc a veure, amb el de l’època ‘ d’una llotja al Liceu, i una Torre a Cardedeu’, dit això, cal recomanar la visita del patrimoni monumental que encara es conserva.
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), va ser un gran regal del cel, per a Cardedeu, la comarca del Vallès Oriental, i per Catalunya.
Llegia que l’any 1917 es comença a parlar del nou cementiri, que estava situat aleshores on ara hi ha la plaça Joan Alsina, aquest fossar es va crear l’ any 1868, data en que es tancava el cementiri, adossat als murs de l'església de Santa Maria.,
El Sr. Batlle manifesta que ha obtingut un compromís escrit de Joan Codines Terrades per la verda al marital d'uns terrenys que podien servir com a cementiri nou. Dóna vuit mesos de termini perquè l'Ajuntament es decideixi. L'industrial Ramon Sanesteve donà 1500 pessetes com a donatiu, preu de la superfície (dues quarteres i un quartà).
El 3 d'agost de 1919, Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) féu un projecte de cementiri i el 8 de febrer 1920 el governador civil torna el projecte del cementiri perquè s'ha oblidat la capella i que s'ha d'assenyalar l'espai destinat a fosses.
L'onze de desembre de 1921 el cementiri ha estat beneït. Seguidament es començaren a fer enterraments.
Patrimoni Gencat el descriu així ; conjunt d'edificis sobre una extensió aproximada de 76Ha projectades per Raspall, seguint el mateix criteri en un conjunt únic per la seva coherència formal i representativitat d'una època. Està compost per capelles, panteons, pou i pèrgola. Conté 14 panteons, 900 nínxols de pedra granítica, porta de ferro amb un reixat i rematada per dos pilars a cada costat. La tanca és també de pedra granítica.
Hom reprodueix sempre unes observacions – escrites en llengua castellana, perquè fer-ho aleshores en llengua catalana equivalia a signar l’exclusió social – de l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol en relació als fossars :
El cementiri ha de ser: sentimentalment artístic, artísticament trist, constructivament seriós, sòbriament monumental, pictòricament romàntic. Decorativament místic. Simbòlicament religiós.
El cementerio debe ser: sentimentalmente artístico, artísticamente triste, constructivamente serio, sobriamente monumental, pictóricamente romántico. Decorativamente místico. Simbólicamente religioso.
https://drive.google.com/file/d/0B61qKl24hGMhQzhNbEpBVXEtRmc/view
http://www.diba.cat/spal/inventari_cardedeu
http://www.museudecardedeu.cat/wp-content/uploads/Tr%C3%ADptic-Cementiri-Municipal_WEB.pdf
El Cardedeu d’avui té poc a veure, amb el de l’època ‘ d’una llotja al Liceu, i una Torre a Cardedeu’, dit això, cal recomanar la visita del patrimoni monumental que encara es conserva.
Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937), va ser un gran regal del cel, per a Cardedeu, la comarca del Vallès Oriental, i per Catalunya.