Seguíem fent camí pel extens terme 91,1 quilometres quadrats de Pinell des Églises, el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés
Llegia a la fitxa del Catàleg de masies 35/113 que el Puit té com edificacions immediates la capella de Santa Magdalena, i com elements patrimonials la capella de la Mare de Déu del Remei.
Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció de la casa; masia de planta baixa, un pis i golfes amb teulada a doble vessant. L'accés a la masia es fa a través d'un portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, que comunica a un porxo obert lateralment per mitjà d'unes arcades. Dins del porxo es troba la porta principal de la masia que és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i al costat hi ha una altre porta amb la llinda decorada amb tres punxes, una creu i formes geomètriques. Incrustada a un mur de la masia hi ha una llinda amb decoració geomètrica d'un edifici anterior.
A la façana principal hi ha adossada una antiga torre circular que era utilitzada com a forn de pa.
![]()
La fitxa insisteix ben al contrari, no es tracta d’un forn de pa, ni d’una cisterna d’aigua.
https://lh5.googleusercontent.com/-tjzpuY9BV1k/TldGDqS79LI/AAAAAAAAC8A/dvW57XUQh5I/s1600/Puit-Fitxa%252520POUM.jpg.
Pel que fa a Santa Maria del Puit o Nostra Senyora del Remeis, patrimoni Gencat empra el terme ‘ermita’ amb una nau i absis rodó. Està orientada a l'est. El parament està constituït per grans carreus fent fileres. L'absis s'aixeca damunt d'un podi de 0,25m d'alçada i té una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. La façana principal té la porta, amb la data 1780 a la llinda, i un campanar de cadireta d'un ull que està mig derruït. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític.
![]()
De la seva manca d’activitat religiosa en dona testimoni la inexistència d’un accés des del camí, o des de la masia.
No son termes sinònims ermita i capella, la diferencia bàsica rau en el fet que la primera està apartada del nucli de població, i la segona en forma part. L’adscripció d’una ermita a la masia més propera, acostuma a ser un fenomen relativament recent, i coincident amb la desamortització dels bens eclesiàstics, que es donava per la fallida econòmica que es produïa com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció endèmica de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA; s’iniciava a darreries del segle XVIII i es tancava molt entrat el segle XX.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’existència de la capella de Santa Magdalena de Puit, i de la seva possible ubicació.
No és inhabitual – ben al contrari – que els espais originàriament destinats al culte, tinguin actualment altres destinacions : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/la-innominada-capella-de-la-torre-de-la.html
Quan al topònim hom defensa que prové etimologicament del llatí pŏdĭu, que significava pròpiament ‘pedestal, suport’, que en el llatí vulgar de la Gàl•lia però , prengué el sentit de ‘monticle, elevació del terreny’ (cf. el fr. puy, prov. pog, puei, it. poggio). En la toponímia els derivats de podiu arriben fins a Aragó (Poyo, Pueyo. Amb el mateix sentit, fa aquesta afirmació mossèn Antoni Bach Riu ( Berga, 1071 + Solsona, 31.10.2014) per la dita casa del Puit de Miravé, a la parròquia de Sant Pere de Miravé, en aquest mateix terme de Pinell des Églises. http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
![]()
La finca des de fa molt de temps està en venda : http://www.elpuit.com/#welcome
Llegia a la fitxa del Catàleg de masies 35/113 que el Puit té com edificacions immediates la capella de Santa Magdalena, i com elements patrimonials la capella de la Mare de Déu del Remei.
Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció de la casa; masia de planta baixa, un pis i golfes amb teulada a doble vessant. L'accés a la masia es fa a través d'un portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, que comunica a un porxo obert lateralment per mitjà d'unes arcades. Dins del porxo es troba la porta principal de la masia que és d'arc de mig punt amb grosses dovelles i al costat hi ha una altre porta amb la llinda decorada amb tres punxes, una creu i formes geomètriques. Incrustada a un mur de la masia hi ha una llinda amb decoració geomètrica d'un edifici anterior.
A la façana principal hi ha adossada una antiga torre circular que era utilitzada com a forn de pa.
La fitxa insisteix ben al contrari, no es tracta d’un forn de pa, ni d’una cisterna d’aigua.
https://lh5.googleusercontent.com/-tjzpuY9BV1k/TldGDqS79LI/AAAAAAAAC8A/dvW57XUQh5I/s1600/Puit-Fitxa%252520POUM.jpg.
Pel que fa a Santa Maria del Puit o Nostra Senyora del Remeis, patrimoni Gencat empra el terme ‘ermita’ amb una nau i absis rodó. Està orientada a l'est. El parament està constituït per grans carreus fent fileres. L'absis s'aixeca damunt d'un podi de 0,25m d'alçada i té una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. La façana principal té la porta, amb la data 1780 a la llinda, i un campanar de cadireta d'un ull que està mig derruït. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític.
De la seva manca d’activitat religiosa en dona testimoni la inexistència d’un accés des del camí, o des de la masia.
No son termes sinònims ermita i capella, la diferencia bàsica rau en el fet que la primera està apartada del nucli de població, i la segona en forma part. L’adscripció d’una ermita a la masia més propera, acostuma a ser un fenomen relativament recent, i coincident amb la desamortització dels bens eclesiàstics, que es donava per la fallida econòmica que es produïa com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció endèmica de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA; s’iniciava a darreries del segle XVIII i es tancava molt entrat el segle XX.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’existència de la capella de Santa Magdalena de Puit, i de la seva possible ubicació.
No és inhabitual – ben al contrari – que els espais originàriament destinats al culte, tinguin actualment altres destinacions : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/la-innominada-capella-de-la-torre-de-la.html
Quan al topònim hom defensa que prové etimologicament del llatí pŏdĭu, que significava pròpiament ‘pedestal, suport’, que en el llatí vulgar de la Gàl•lia però , prengué el sentit de ‘monticle, elevació del terreny’ (cf. el fr. puy, prov. pog, puei, it. poggio). En la toponímia els derivats de podiu arriben fins a Aragó (Poyo, Pueyo. Amb el mateix sentit, fa aquesta afirmació mossèn Antoni Bach Riu ( Berga, 1071 + Solsona, 31.10.2014) per la dita casa del Puit de Miravé, a la parròquia de Sant Pere de Miravé, en aquest mateix terme de Pinell des Églises. http://www.naciodigital.cat/naciosolsona/noticia/12809/mort/mn/antoni/bach/riu
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘política’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La finca des de fa molt de temps està en venda : http://www.elpuit.com/#welcome