Llegia que el mas i l’esglesiola romànica de Santa Maria del Puit (dita també del Remei), estan o estaven en venda : http://www.elpuit.com/#welcome
Patrimoni Gencat en té una minsa informació ; ermita amb una nau i absis rodó. Està orientada a l'est. El parament està constituït per grans carreus fent fileres. L'absis s'aixeca damunt d'un podi de 0,25m d'alçada i té una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. La façana principal té la porta, amb la data 1780 a la llinda, i un campanar de cadireta d'un ull que està mig derruït. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític.
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/62349
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/71733
S'hi accedeix des de Sant Climenç seguint la carretera asfaltada provinent de Solsona en direcció a ponent. A la sortida del poble hi ha bons indicadors. Al cap de 2,8 km. (41° 56′ 18″ N, 1° 23′ 26″ E) es pren la desviació a la dreta direcció "Puit".
Es deixa la masia a l'esquerra i, seguint la pista, al cap de 700 metres es veu la capella envoltada de conreus.
![]()
![]()
Esperem que la transacció es faci en benefici de tothom, i garantint la continuïtat de Santa Maria del Puit i Sant Romà, dita també de la Mare de Déu del Remei.
Pinell del Solsonès té molt a ‘viure’ :
SANT MIQUEL DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/sant-miquel-de-pinell-del-solsones.html
SANT CLIMENÇ DE PINELL DEL SOLSONES. LA VILA CLOSA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/07/sant-climenc-de-pinell-del-solsones-la.html
MADRONA DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/madrona-del-solsones.html
ESGLESIA DE SANT CLIMENÇ DE SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/esglesia-de-sant-climenc-de-solsones.html
EL CASTELL DE SANT CLIMENÇ. PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-castell-de-sant-climenc-pinell-del.html
EL CEMENTIRI DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/el-cementiri-de-pinell-del-solsones.html
SANT PERE ‘NOU’ DE MADRONA AL TERME DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html
SANT TIRS EN TERME DE PINELL DE SOLSONÈS.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-de-solsones.html
Santa Magdalena de Cal Setó
Capella de Sant Antoni de Santes Masses, o Sant Antoni de Can Llobet
Sant Ermenter de la masia Sangrà
Sant Ermengol de Madrona (vell)
Capella de la masia Codina
Capella de la masia Llorenç
Ermita de l'Ascensió de Pinell
Capella de Santes Creus de Bordell, o Santes Creus de Bordell
Capella de Sant Jaume de Rossells
Capella de Sant Romà de Pinell
Capella de Coïns, o Sant Esteve de Ramells
Sant Joan de Madrona
Capella de Sant Iscle
Església de Sant Pere de Miravé
Església nova de Sallent
Antiga església de Sallent
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Pinell del Solsonès té una superfície de 91,1 km², i una població a darreries de l’any 2016 de 213 habitants, el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.142 veïns, aplicant el criteri dels terços tenim que hi havia 381 persones en edat escolar, hi havia doncs escoles abans de la dictadura franquista , al pregunta que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com és ; de caire parroquial?, públiques?, privades i/o confessionals?.
La despoblació de la Catalunya interior és un tema gravíssim que haurà de resoldre amb promptitud la Republicà Catalana.
Patrimoni Gencat en té una minsa informació ; ermita amb una nau i absis rodó. Està orientada a l'est. El parament està constituït per grans carreus fent fileres. L'absis s'aixeca damunt d'un podi de 0,25m d'alçada i té una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. La façana principal té la porta, amb la data 1780 a la llinda, i un campanar de cadireta d'un ull que està mig derruït. A l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt monolític.
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/62349
http://calaix.gencat.cat/handle/10687/71733
S'hi accedeix des de Sant Climenç seguint la carretera asfaltada provinent de Solsona en direcció a ponent. A la sortida del poble hi ha bons indicadors. Al cap de 2,8 km. (41° 56′ 18″ N, 1° 23′ 26″ E) es pren la desviació a la dreta direcció "Puit".
Es deixa la masia a l'esquerra i, seguint la pista, al cap de 700 metres es veu la capella envoltada de conreus.
Esperem que la transacció es faci en benefici de tothom, i garantint la continuïtat de Santa Maria del Puit i Sant Romà, dita també de la Mare de Déu del Remei.
Pinell del Solsonès té molt a ‘viure’ :
SANT MIQUEL DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/sant-miquel-de-pinell-del-solsones.html
SANT CLIMENÇ DE PINELL DEL SOLSONES. LA VILA CLOSA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/07/sant-climenc-de-pinell-del-solsones-la.html
MADRONA DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/madrona-del-solsones.html
ESGLESIA DE SANT CLIMENÇ DE SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/esglesia-de-sant-climenc-de-solsones.html
EL CASTELL DE SANT CLIMENÇ. PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/el-castell-de-sant-climenc-pinell-del.html
EL CEMENTIRI DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/07/el-cementiri-de-pinell-del-solsones.html
SANT PERE ‘NOU’ DE MADRONA AL TERME DE PINELL DEL SOLSONÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/10/sant-pere-nou-de-madrona-al-terme-de.html
SANT TIRS EN TERME DE PINELL DE SOLSONÈS.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/08/sant-tirs-en-terme-de-pinell-de-solsones.html
Santa Magdalena de Cal Setó
Capella de Sant Antoni de Santes Masses, o Sant Antoni de Can Llobet
Sant Ermenter de la masia Sangrà
Sant Ermengol de Madrona (vell)
Capella de la masia Codina
Capella de la masia Llorenç
Ermita de l'Ascensió de Pinell
Capella de Santes Creus de Bordell, o Santes Creus de Bordell
Capella de Sant Jaume de Rossells
Capella de Sant Romà de Pinell
Capella de Coïns, o Sant Esteve de Ramells
Sant Joan de Madrona
Capella de Sant Iscle
Església de Sant Pere de Miravé
Església nova de Sallent
Antiga església de Sallent
http://www.pinelldesolsones.cat/wp-content/uploads/2015/01/Cat%C3%A0leg%20de%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
Pinell del Solsonès té una superfície de 91,1 km², i una població a darreries de l’any 2016 de 213 habitants, el sostre demogràfic s’assolia al cens de 1857 amb 1.142 veïns, aplicant el criteri dels terços tenim que hi havia 381 persones en edat escolar, hi havia doncs escoles abans de la dictadura franquista , al pregunta que ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com és ; de caire parroquial?, públiques?, privades i/o confessionals?.
La despoblació de la Catalunya interior és un tema gravíssim que haurà de resoldre amb promptitud la Republicà Catalana.