El Miguel Sánchez Reina, publicava una excel•lent fotografia, que obvia en tant que ‘mirada parcial’ el fet dissortat que la Capital de la ‘quinta província’ acabava el segle XX immersa en un retrocés econòmic, social i cultural innegable.
Qui diria avui que Tortosa, al segle XVI, era una de les ciutats més importants de Catalunya, i comptava amb un Col•legi per a la formació de teòlegs dominics, la fama del qual portà els poders públics a la construcció d'un altre Col•legi annex, per a la formació de cristians nous. Ambdós serien coneguts amb el nom de Reials Col•legis de Tortosa i es convertirien en l'embrió dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art.
A nivell arquitectònic són un dels millors exemples de l'arquitectura civil renaixentista del país. En destaca el pati, considerat un "unicum", que està decorat amb bustos dels reis de la Corona d'Aragó, de Ramon Berenguer IV a Felip IV.
![]()
En aquest espai es troba el Centre d'Interpretació del Renaixement, que gestiona i divulga el patrimoni generat arran del festival de recreació històrica, la Festa del Renaixement.
Les primeres notícies que tenim de l'establiment dels frares al lloc daten de la fundació del convent de Sant Domènec el 1321.
El col•legi de Sant Jordi i Sant Domènec fou fundat el 1368 pel bisbe Jaume d'Aragó per l'ensenyament de joves. Més tard fou cedit als dominicans.
L’any 1568 li va ser concedit el caràcter d'Estudi General, confirmat per Felip IV el 1645, amb la facultat de concedir graus acadèmics. Funcionà com a tal fins al Decret de Nova Planta (1717). Prèviament, el 1544, Carles V fundà el col•legi de Sant Jaume i Sant Maties (avui de Sant Lluís) per a l'educació de joves musulmans conversos. Arran de l'expulsió dels moriscos el 1611 s'utilitzà per a l'educació dels joves de la ciutat.
L’any 1824 fou convertit en seminari conciliar, fins al seu trasllat el 1877, i continuà com a col•legi.
Fou seu del centre associat de la Universitat a Distància entre els anys 1972 i 1983.
Esperem veure ressorgir ben aviat - com l’au fènix - aquesta Ciutat del profund decandiment en que es troba avui.
![]()
Compte però, que de vegades – de forma interessada – es confon l’au fènix , amb l'àguila imperial utilitzada per la Dictadura espanyola.
Qui diria avui que Tortosa, al segle XVI, era una de les ciutats més importants de Catalunya, i comptava amb un Col•legi per a la formació de teòlegs dominics, la fama del qual portà els poders públics a la construcció d'un altre Col•legi annex, per a la formació de cristians nous. Ambdós serien coneguts amb el nom de Reials Col•legis de Tortosa i es convertirien en l'embrió dels futurs estudis universitaris, on es podia obtenir el grau de doctor en Teologia i el de llicenciat en Filosofia i Art.
A nivell arquitectònic són un dels millors exemples de l'arquitectura civil renaixentista del país. En destaca el pati, considerat un "unicum", que està decorat amb bustos dels reis de la Corona d'Aragó, de Ramon Berenguer IV a Felip IV.
En aquest espai es troba el Centre d'Interpretació del Renaixement, que gestiona i divulga el patrimoni generat arran del festival de recreació històrica, la Festa del Renaixement.
Les primeres notícies que tenim de l'establiment dels frares al lloc daten de la fundació del convent de Sant Domènec el 1321.
El col•legi de Sant Jordi i Sant Domènec fou fundat el 1368 pel bisbe Jaume d'Aragó per l'ensenyament de joves. Més tard fou cedit als dominicans.
L’any 1568 li va ser concedit el caràcter d'Estudi General, confirmat per Felip IV el 1645, amb la facultat de concedir graus acadèmics. Funcionà com a tal fins al Decret de Nova Planta (1717). Prèviament, el 1544, Carles V fundà el col•legi de Sant Jaume i Sant Maties (avui de Sant Lluís) per a l'educació de joves musulmans conversos. Arran de l'expulsió dels moriscos el 1611 s'utilitzà per a l'educació dels joves de la ciutat.
L’any 1824 fou convertit en seminari conciliar, fins al seu trasllat el 1877, i continuà com a col•legi.
Fou seu del centre associat de la Universitat a Distància entre els anys 1972 i 1983.
Esperem veure ressorgir ben aviat - com l’au fènix - aquesta Ciutat del profund decandiment en que es troba avui.
Compte però, que de vegades – de forma interessada – es confon l’au fènix , amb l'àguila imperial utilitzada per la Dictadura espanyola.