Quan començàvem la recerca sistemàtica dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, havíem recollit ja una bona part dels edificis que s¡’aixecaven en el períodes la Mancomunitat, i posteriorment per la Generalitat durant la II República. Teníem clar però, que l’ensenyament a Catalunya s’iniciava molt abans, i que ho feia en bona mesura a l’ombra de l’església catòlica, recordeu el doble significat del molt ‘escolà’ en la nostra llengua, oi?. Bona part de les cases rectorals de Catalunya aixoplugaven escoles parroquials o rectors i/o vicaris ensenyaven les primeres lletres a la mainada, vindrien més tard les ordes religioses que atendrien separadament nens i nenes, i quan a reivindicació de l’ensenyament era un clam generalitzat, el ESTADO es posava a la feina, ho feia però de forma defensiva – per eliminar la influencia de l’església- més que per la convicció de que l’educació ÉS UN DRET CIUTADÀ.
De l’escola de la Bisbal d’Empordà, de la Congregació de les Missioneres Cor de Maria , que tenien una molt important i poc divulgada presència a Catalunya , trobava :
![]()
http://blocs.xtec.cat/cordemarialabisbalemporda/qui-som/historia/
1887: Amb moltes dificultats, aconsegueixen comprar la casa actual i, després de vàries reformes i annexions, poden accedir directament a la Capella dels Dolors ( aquesta Capella data del 1750 aproximadament ), Mn. Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) tenia molta devoció a la Mare de Déu dels Dolors que hi ha.
1891: Al col•legi hi havia 182 alumnes, i dues d’elles eren internes.
1936: la comtessa bèl•lica que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , interromp, temporalment, l’obra de les religioses a l’Escola.
1939: Es recuperen de nou les tasques educatives. S’incrementen els estudis i l’ensenyament es renova. Sorgeixen vàries vocacions.
1951: El Col•legi celebra els seu CENTENARI amb diversos actes culturals i religiosos.
2001: Celebració del 150è aniversari. Naixement de la Fundació Privada Cor de Maria.
Cap dada de l’autor de l’edifici i/o de les obres d’adaptació i/o reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No en trobava dades a:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=la+bisbal&page=4&pos=32
Si però de l’església DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS, quan a la descripció ens diu ; edifici de nau única amb cinc trams, capçalera quadrada i volta de canó amb llunetes sobre els pilars i arcs torals. A la capçalera hi ha el cambril amb les figures de la Passió.
L’accés a l'església es pot fer des de la façana principal (als peus) o des d'una porta lateral que comunica amb el Col•legi del Cor de Maria, al qual es troba integrada actualment.
A la façana, els elements ,és remarcables són la reixa de ferro forjat que tanca el pati d’accés, i la portada barroca.
Edifici bastit a mitjan segle XVIII, que actualment forma part del convent del Cor de Maria aixecat en el segle XIX.
![]()
Fotografia de marc79
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.html
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
P/D
Aquests primers dies d’octubre de l’any 2017 ens ha tocat viure uns esdeveniments que marcaran sens dubte la nostra existència.
Antonio Mora Vergés
De l’escola de la Bisbal d’Empordà, de la Congregació de les Missioneres Cor de Maria , que tenien una molt important i poc divulgada presència a Catalunya , trobava :
http://blocs.xtec.cat/cordemarialabisbalemporda/qui-som/historia/
1887: Amb moltes dificultats, aconsegueixen comprar la casa actual i, després de vàries reformes i annexions, poden accedir directament a la Capella dels Dolors ( aquesta Capella data del 1750 aproximadament ), Mn. Joaquim Masmitjà i de Puig (Olot, 29 de desembre de 1808 - Girona, 26 d'agost de 1886) tenia molta devoció a la Mare de Déu dels Dolors que hi ha.
1891: Al col•legi hi havia 182 alumnes, i dues d’elles eren internes.
1936: la comtessa bèl•lica que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , interromp, temporalment, l’obra de les religioses a l’Escola.
1939: Es recuperen de nou les tasques educatives. S’incrementen els estudis i l’ensenyament es renova. Sorgeixen vàries vocacions.
1951: El Col•legi celebra els seu CENTENARI amb diversos actes culturals i religiosos.
2001: Celebració del 150è aniversari. Naixement de la Fundació Privada Cor de Maria.
Cap dada de l’autor de l’edifici i/o de les obres d’adaptació i/o reforma, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No en trobava dades a:
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=la+bisbal&page=4&pos=32
Si però de l’església DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS, quan a la descripció ens diu ; edifici de nau única amb cinc trams, capçalera quadrada i volta de canó amb llunetes sobre els pilars i arcs torals. A la capçalera hi ha el cambril amb les figures de la Passió.
L’accés a l'església es pot fer des de la façana principal (als peus) o des d'una porta lateral que comunica amb el Col•legi del Cor de Maria, al qual es troba integrada actualment.
A la façana, els elements ,és remarcables són la reixa de ferro forjat que tanca el pati d’accés, i la portada barroca.
Edifici bastit a mitjan segle XVIII, que actualment forma part del convent del Cor de Maria aixecat en el segle XIX.
Fotografia de marc79
http://arxiversdelbaixemporda.blogspot.com.es/p/blog-page_24.html
Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.
L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.
El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.
Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MOLT INTERÈS en que no es faci.
Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...
Catalunya us ho agrairà.
P/D
Aquests primers dies d’octubre de l’any 2017 ens ha tocat viure uns esdeveniments que marcaran sens dubte la nostra existència.
Antonio Mora Vergés