El Josep Maria Tondo Riera, en publica una imatge a la pàgina de facebook; Tiana, Recuperant la Història
![]()
TIANA. Primers Anys del Segle XX. Can Senromá
Patrimoni Gencat ens explica que l'edifici actual correspon, tanmateix, a un mas d'època gòtica (segles XV-XVI) ,ampliat el segle XIX i convertit en un casal neogòtic que consta de planta baixa i un pis, a més d'una petita golfa i les dependències auxiliars. És flanquejada al seu cantó esquerre per una torre, amb finestrals gòtics i matacà, coronada per merlets fets el segle passat, que continuen per tota la façana. El segle XIX, hom hi afegí elements -finestrals, una porta adovellada- procedents d'altres llocs. A la dreta de la casa hi ha la capella gòtica, edificada sobre una anterior capella romànica esmentada el 1068, de la qual s'han trobat el basament i restes de pintures murals.
La casa, de línia senyorívola, està formada per dos cossos diferenciats: una esvelta torre de planta quadrada situada a l'esquerra del conjunt, i la façana pròpiament dita. Destaca la porta dovellada i els finestrals gòtics de diferents tipus: conopials i carpanells decorats amb motllures i escultures, geminats suportats per columnetes altes i primes, etc., així com elements típics de l'arquitectura medieval, com les barbacanes i els merlets, que donen un aire de castell-fortificació i que foren realitzats durant el període historicista del segle XIX.
L'interior ha estat molt modificat també al segle XIX. Els sostres són embigats amb fusta.
El nom de Sentromà prové de l'antiga capella ja dedicada a Sant Romà des del segle XI, de la que tant sols resta l'absis amb restes de pintures murals amb escenes de la crucifixió de Crist. Aquestes pintures, considerades de finals del segle XI o principis del XII, són úniques al Maresme.
Quina de les advocacions de Sant Romà es venera/venerava en aquesta capella ?.
Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Els elements preromànics se situen al segle VI.
La descripció de l’actual capella ens diu ; edifici, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent.
Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, anterior a la construcció que avui es conserva: és el cas de la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una capella situada en estrats inferiors.
L'interior no té cap interès i l'interior està decorat amb pintures de l'any 1929.
La fitxa del Catàleg de bens ens diu que la capella és del segle XVI, i que conté un retaule de Rafael Vergós , el jove. potser fa refeència a Rafael Vergós (~1460 + ~ 1500 ) , traspassat sense haver arribat a la quarantena i després de dictar testament el 29 d'abril de 1500
![]()
Imatge de la fitxa del Catàleg.
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=68558&fromPage=load
Tot l'edifici queda envoltat per un jardí realitza amb elements neoclàssics i de concepció romàntica. Destaca especialment l'escalinata al davant i a la dreta de l'edifici, avui quasi del tot coberta de vegetació, la fornícula d'arc de mig punt coronada amb l'escut de la família, escultures neoclàssiques, hídries, etc.
Hi ha un reixat que tanca el segon pati situat davant de la façana, que prové d'un antic edifici situat on és ara l'Hotel Ritz de Barcelona i que havia estat propietat de la família de Can Sentromà.
L’any 1967, es va inaugurar el museu , impulsat per Epifani de Fortuny i Salazar (Barcelona, 1898 — 1 de juliol de 1989), baró d'Esponellà , arqueòleg , enginyer i propietari de Can Sent-romà
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/967329-tiana-reobre-el-museu-de-la-vil-la-de-can-sent-roma.html
http://www.catalunya.com/can-sentroma-17-16003-40
https://www.bodas.net/fincas/sentroma--e70030
https://www.facebook.com/SENTROMA/
És molt curiós com s’imposa per la costum la forma en que es designa una propietat pels veïns, enlloc de la designació ‘oficial’, en aquest cas Sant Romà, i en el cas de Sangrà de Pinós a la comarca del Solsonès, per Sant Grau,...
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de la ‘transformació’ de la casa als segles XIX i XX.
TIANA. Primers Anys del Segle XX. Can Senromá
Patrimoni Gencat ens explica que l'edifici actual correspon, tanmateix, a un mas d'època gòtica (segles XV-XVI) ,ampliat el segle XIX i convertit en un casal neogòtic que consta de planta baixa i un pis, a més d'una petita golfa i les dependències auxiliars. És flanquejada al seu cantó esquerre per una torre, amb finestrals gòtics i matacà, coronada per merlets fets el segle passat, que continuen per tota la façana. El segle XIX, hom hi afegí elements -finestrals, una porta adovellada- procedents d'altres llocs. A la dreta de la casa hi ha la capella gòtica, edificada sobre una anterior capella romànica esmentada el 1068, de la qual s'han trobat el basament i restes de pintures murals.
La casa, de línia senyorívola, està formada per dos cossos diferenciats: una esvelta torre de planta quadrada situada a l'esquerra del conjunt, i la façana pròpiament dita. Destaca la porta dovellada i els finestrals gòtics de diferents tipus: conopials i carpanells decorats amb motllures i escultures, geminats suportats per columnetes altes i primes, etc., així com elements típics de l'arquitectura medieval, com les barbacanes i els merlets, que donen un aire de castell-fortificació i que foren realitzats durant el període historicista del segle XIX.
L'interior ha estat molt modificat també al segle XIX. Els sostres són embigats amb fusta.
El nom de Sentromà prové de l'antiga capella ja dedicada a Sant Romà des del segle XI, de la que tant sols resta l'absis amb restes de pintures murals amb escenes de la crucifixió de Crist. Aquestes pintures, considerades de finals del segle XI o principis del XII, són úniques al Maresme.
Quina de les advocacions de Sant Romà es venera/venerava en aquesta capella ?.
Existeix una escriptura de l'any 1068 que ja esmenta la capella de Sant Romà. Posteriorment, una butlla papal d'Urbà II (1088-1099), la cita al confirmar els drets del Monestir de Sant Cugat del Vallès.
Els elements preromànics se situen al segle VI.
La descripció de l’actual capella ens diu ; edifici, de planta rectangular i coberta per una teulada a doble vessant. Està coronada per una espadanya de factura recent.
Malgrat estar molt restaurada, conserva elements primitius d'una època preromànica, anterior a la construcció que avui es conserva: és el cas de la llinda de pedra amb el Crismó i una mà beneint i que prové d'una capella situada en estrats inferiors.
L'interior no té cap interès i l'interior està decorat amb pintures de l'any 1929.
La fitxa del Catàleg de bens ens diu que la capella és del segle XVI, i que conté un retaule de Rafael Vergós , el jove. potser fa refeència a Rafael Vergós (~1460 + ~ 1500 ) , traspassat sense haver arribat a la quarantena i després de dictar testament el 29 d'abril de 1500
Imatge de la fitxa del Catàleg.
http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=68558&fromPage=load
Tot l'edifici queda envoltat per un jardí realitza amb elements neoclàssics i de concepció romàntica. Destaca especialment l'escalinata al davant i a la dreta de l'edifici, avui quasi del tot coberta de vegetació, la fornícula d'arc de mig punt coronada amb l'escut de la família, escultures neoclàssiques, hídries, etc.
Hi ha un reixat que tanca el segon pati situat davant de la façana, que prové d'un antic edifici situat on és ara l'Hotel Ritz de Barcelona i que havia estat propietat de la família de Can Sentromà.
L’any 1967, es va inaugurar el museu , impulsat per Epifani de Fortuny i Salazar (Barcelona, 1898 — 1 de juliol de 1989), baró d'Esponellà , arqueòleg , enginyer i propietari de Can Sent-romà
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/967329-tiana-reobre-el-museu-de-la-vil-la-de-can-sent-roma.html
http://www.catalunya.com/can-sentroma-17-16003-40
https://www.bodas.net/fincas/sentroma--e70030
https://www.facebook.com/SENTROMA/
És molt curiós com s’imposa per la costum la forma en que es designa una propietat pels veïns, enlloc de la designació ‘oficial’, en aquest cas Sant Romà, i en el cas de Sangrà de Pinós a la comarca del Solsonès, per Sant Grau,...
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte, autors de la ‘transformació’ de la casa als segles XIX i XX.