Llegia que l'any 1924 el farmacèutic Antoni Serra i Pàmies ( Valls, 1859 + Reus, 1929 ) encarregà a Joan Rubió Bellver ( Reus, 24.04. 1870 + Barcelona , 30.11.1952 ) la construcció de nova planta d'un edifici entre mitgeres amb les façanes al raval de Santa Anna i al camí de la Selva, que unificava així les finques números 32 i 34 del raval i la número 7 del carrer posterior.
Joan Rubió havia fet altres treballs per Antoni Serra: els laboratoris situats a la carretera de Castellvell, i el 1910 les reformes del mas d'en Perdiu al terme del Botarell.
Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció tècnica; edifici de planta baixa i tres pisos. La façana de l'edifici és de composició simètrica. S'ordena per tres eixos verticals. En el central s'hi situa una tribuna i un coronament en forma de frontó esglaonat i en els dos laterals, els accessos als baixos i a les plantes pis, s'aplica el mateix tractament. La façana es troba construïda tota amb pedra, combinant la pedra polida i la escairada. La façana és dominada per una amplia tribuna i la línia de finestres de la planta superior, a on s'hi afegeix un cos elevat que recorda un treball de traceria gòtica geometritzada, formant l'esglaonat del perfil superior de l'edifici. El tractament de la façana es basa en el contrast de textures entre els carreus llisos dels emmarcaments de les obertures i els abuixardats de la resta.
El boínder, o tribuna, és un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. És un element de gran tradició a l’Anglaterra del segle XVIII, la seva presència a l’illa de Menorca, faria que els balcons afinestrats , bay-windows o bow-windows, fossin designats pels menorquins amb el mot "boínder" que ha fet una relativa fortuna.
Reus ha de fer un esforç per desmarcar-se del turisme d’alcohol i sol, i fer una aposta decidida ver ‘posar en valor’ el seu patrimoni històric i/o artístic.
Joan Rubió havia fet altres treballs per Antoni Serra: els laboratoris situats a la carretera de Castellvell, i el 1910 les reformes del mas d'en Perdiu al terme del Botarell.
Patrimoni Gencat ens diu quan a la descripció tècnica; edifici de planta baixa i tres pisos. La façana de l'edifici és de composició simètrica. S'ordena per tres eixos verticals. En el central s'hi situa una tribuna i un coronament en forma de frontó esglaonat i en els dos laterals, els accessos als baixos i a les plantes pis, s'aplica el mateix tractament. La façana es troba construïda tota amb pedra, combinant la pedra polida i la escairada. La façana és dominada per una amplia tribuna i la línia de finestres de la planta superior, a on s'hi afegeix un cos elevat que recorda un treball de traceria gòtica geometritzada, formant l'esglaonat del perfil superior de l'edifici. El tractament de la façana es basa en el contrast de textures entre els carreus llisos dels emmarcaments de les obertures i els abuixardats de la resta.
El boínder, o tribuna, és un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. És un element de gran tradició a l’Anglaterra del segle XVIII, la seva presència a l’illa de Menorca, faria que els balcons afinestrats , bay-windows o bow-windows, fossin designats pels menorquins amb el mot "boínder" que ha fet una relativa fortuna.
Reus ha de fer un esforç per desmarcar-se del turisme d’alcohol i sol, i fer una aposta decidida ver ‘posar en valor’ el seu patrimoni històric i/o artístic.